La memòria, un calaix que es va omplint

Intenteu mirar enrere i recordar quan éreu molt petits. ¿A partir de quina edat recordeu? ¿Quatre o cinc anys? ¿La causa? Els experts parlen de l’amnèsia infantil, la llacuna mental de les nostres primeres vivències, un cop arribem a adults.

Tot i que avui dia se n’han publicat diversos estudis, tots arriben a la mateixa conclusió: la memòria existeix des d’edats molt primerenques i, al mateix temps, el lapse de temps que som capaços de recordar creix amb l’edat. Els estudis destaquen que la memòria d’un nadó de mig any és molt limitada, només es remunta a uns dies i recorda olors (la de la mare, la llet materna...), veus i algunes cares familiars, entre d’altres. Amb dos anys, els humans som capaços de recordar -i reproduir- situacions que han passat un any abans. Però com és que els records desapareixen amb el temps? El cervell pesa uns 350 grams quan naixem, cosa que suposa una quarta part de la mida que tindrà en l’edat adulta, i la major part de les seves neurones està present des dels primers moments de la vida. Tot i això, falten les connexions neuronals que permetran un correcte processat de la memòria autobiogràfica “i que es consoliden, especialment, dels 0 als 3 anys”, explica Maite Balda, psicòloga i amb un màster en neurociències cognitives.

A CURT I LLARG TERMINI

Segons Balda, hi ha dues zones del cervell directament implicades amb el record a curt i llarg termini: el còrtex prefrontal i l’hipocamp. “El que veiem, escoltem, olorem o assaborim s’emmagatzema en les capes superficials del cervell: el còrtex. Així, els petits són capaços de recordar un fet recent, com la visita al zoo o a casa d’un familiar”. Però perquè aquestes sensacions es fixin a llarg termini, s’han de consolidar en el nostre cervell. Aquí entra en joc l’hipocamp: crea els enllaços duradors entre els diferents aspectes de les experiències que es guarden al còrtex.

Un dels elements clau de la memòria és el llenguatge. L’existència d’una paraula per esmentar un objecte permet encasellar-lo i col·locar-lo en el lloc correcte de la nostra experiència i memòria. “Segurament, no és casualitat que el període de l’amnèsia infantil estigui dominat per unes capacitats verbals molt limitades”, apunta Balda.

Pilar Espinosa, psicòloga de la Red Cenit (Redcenit.com) de València detalla l’evolució de la memòria a mesura que creixem i recorda que els adults “podem contribuir de manera important a potenciar aquesta capacitat al màxim i a madurar correctament. És important parlar amb ells -encara que no parlin-, cantar-los, jugar-hi, estimar-los...”.

L’evolució de la memòria

• Dels 8 als 12 mesos. L’infant ja es reconeix a si mateix davant del mirall, i el mateix amb fotos de família. És capaç d’imitar gestos de l’adult quan el té davant i, fins i tot, retenir i imitar recordant gestos que no té al davant. La seva memòria progressa en l’anticipació i la relació causa-efecte basant-se en experiències del passat recent.
• A partir dels 12 mesos. Comença el desenvolupament de la memòria semàntica, dels fets sobre el món i l’experimentació adquirida, amb un paper fonamental en l’adquisició del llenguatge. Apareix la memòria explicita perquè ja pot comunicar-se.
• A partir dels 24 mesos. És quan el llenguatge comença a emergir amb força i amb això la memòria a llarg termini. Recorda noms de persones, objectes, colors, etc. Expressa els seus sentiments bàsics i els relaciona amb situacions.
• A partir dels 3 anys. La seva memòria és bona identificant (pa, cotxe, casa, gat, etc.) i compta amb una memòria conscient que li permet recordar moltes situacions importants que recordarà fins a l’edat adulta. Els primers records que tenim de la nostra infància es remunten a aquesta edat. El desenvolupament del llenguatge permet el desenvolupament de la memòria autobiogràfica.
• A partir dels 6-7 anys. Fan servir les estratègies de la memòria amb més habilitat i flexibilitat. Passa el mateix amb les d’organització i agrupament, cosa que facilita el manteniment de la informació a curt termini, així com el seu emmagatzematge en la de llarg termini.