PALOMA ARENÓS

La memòria, un calaix que es va omplint

Hi ha una amnèsia de la memòria infantil relacionada amb quan el llenguatge encara no està ben desenvolupat, especialment dels 0 als 3 anys, perquè encara no podem fixar les experiències

Com evoluciona la memòria? / CÈLIA ATSET Zoom

Intenteu mirar enrere i recordar quan éreu molt petits. ¿A partir de quina edat recordeu? ¿Quatre o cinc anys? ¿La causa? Els experts parlen de l’amnèsia infantil, la llacuna mental de les nostres primeres vivències, un cop arribem a adults.

Tot i que avui dia se n’han publicat diversos estudis, tots arriben a la mateixa conclusió: la memòria existeix des d’edats molt primerenques i, al mateix temps, el lapse de temps que som capaços de recordar creix amb l’edat. Els estudis destaquen que la memòria d’un nadó de mig any és molt limitada, només es remunta a uns dies i recorda olors (la de la mare, la llet materna...), veus i algunes cares familiars, entre d’altres. Amb dos anys, els humans som capaços de recordar -i reproduir- situacions que han passat un any abans. Però com és que els records desapareixen amb el temps? El cervell pesa uns 350 grams quan naixem, cosa que suposa una quarta part de la mida que tindrà en l’edat adulta, i la major part de les seves neurones està present des dels primers moments de la vida. Tot i això, falten les connexions neuronals que permetran un correcte processat de la memòria autobiogràfica “i que es consoliden, especialment, dels 0 als 3 anys”, explica Maite Balda, psicòloga i amb un màster en neurociències cognitives.

A CURT I LLARG TERMINI

Segons Balda, hi ha dues zones del cervell directament implicades amb el record a curt i llarg termini: el còrtex prefrontal i l’hipocamp. “El que veiem, escoltem, olorem o assaborim s’emmagatzema en les capes superficials del cervell: el còrtex. Així, els petits són capaços de recordar un fet recent, com la visita al zoo o a casa d’un familiar”. Però perquè aquestes sensacions es fixin a llarg termini, s’han de consolidar en el nostre cervell. Aquí entra en joc l’hipocamp: crea els enllaços duradors entre els diferents aspectes de les experiències que es guarden al còrtex.

L’amnèsia infantil és la llacuna mental de les nostres primeres vivències

Un dels elements clau de la memòria és el llenguatge. L’existència d’una paraula per esmentar un objecte permet encasellar-lo i col·locar-lo en el lloc correcte de la nostra experiència i memòria. “Segurament, no és casualitat que el període de l’amnèsia infantil estigui dominat per unes capacitats verbals molt limitades”, apunta Balda.

Pilar Espinosa, psicòloga de la Red Cenit (Redcenit.com) de València detalla l’evolució de la memòria a mesura que creixem i recorda que els adults “podem contribuir de manera important a potenciar aquesta capacitat al màxim i a madurar correctament. És important parlar amb ells -encara que no parlin-, cantar-los, jugar-hi, estimar-los...”.