Les colònies d'estiu, un antídot contra la sobreprotecció

Barcelona“Com diuen el Pol, de deu anys, i l’Aina, de sis, les colònies són per jugar, ballar, córrer, experimentar, fer amics i amigues i viure mil aventures. Però hi afegeixo que també, i principalment, per fruir d’una experiència extraordinària plena de reptes que els fa créixer”, explica Susagna Escardíbul Tejeira, pedagoga de l'àrea d'innovació i continguts de Fundesplai. Des de la seva experiència, assegura que les colònies són un mostrari ben ampli de beneficis per a infants i joves. El fet que els permetin desconnectar durant uns dies del món de les pantalles, retrobar-se i redescobrir-se, fer noves amistats, conèixer nous entorns, reconnectar amb la natura i practicar noves habilitats fa que les colònies siguin “un espai únic per a l’aprenentatge competencial de la vivència, la convivència i el descobriment”.

A Catalunya va ser el 1893 quan la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) va organitzar les primeres colònies de vacances a la capital catalana. En aquella primera ocasió anaven adreçades als infants més necessitats de les escoles. Hi van participar 671 infants, que van marxar uns dies a viles com les Corts o Sarrià. Ara, justament 130 anys més tard, Catalunya ja fa temps que s’ha convertit en un exemple internacional en aquest àmbit, un model seguit amb interès des de molts indrets del món per la seva singularitat. “Les colònies d’estiu són uns espais de vacances, de diversió i d’entreteniment. S’ofereixen en un temps lliure d’obligacions perquè infants i joves el puguin omplir amb algun contingut que, a més de garantir el gaudi de l’esbarjo, aporti algun element més que contribueixi al seu creixement personal i formatiu”, apunta Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec).

Els aprenentatges que els joves adquireixen a les colònies transcendeixen els de la formació reglada i els permeten adquirir diferents habilitats, com ara el coneixement de la diversitat, el contacte amb un entorn diferent i l’adquisició d’autonomia. “Especialment, aquest últim punt fa que creguin més en ells mateixos i els reforça l’autoestima. Infants i joves s’adonen que tenen capacitat de decidir coses que després condicionen el que passa. Un mal habitual de les nostres societats és que tendim a sobreprotegir-los i a menystenir la seva capacitat de solucionar problemes per si sols. Les colònies són un antídot contra això. En molts casos, quan tornen a casa, demostren que han adquirit més iniciativa i capacitat de raonament i d’argumentació”, destaca Montes.

Els monitors, un rol clau

L’empatia, la solidaritat i el respecte. Són els tres valors principals que, segons el parer de Rodolf Roigé, director i fundador de Capicua Serveis Educatius, empresa dedicada a l’educació en el lleure, aporta l’experiència de viure unes colònies. “El primer cop que vaig anar de colònies vaig plorar molt perquè no volia anar-hi. Tenia deu anys i s'acabava de morir el meu pare. Però vaig plorar més quan es van acabar. Em van ensenyar un món de felicitat i d’altruisme en què els monitors estan per tu i la seva funció és fer-te feliç”. Roigé apunta que aquest és un dels motius pels quals molts infants acaben sent monitors després.

Explica que a ell el van fer tan feliç i li van transformar tant la vida que va pensar que ho havia de tornar a les generacions futures. “Potser és un món una mica enganyós en el sentit que allà tot és felicitat, però en el cas d’infants que pateixen desgràcies familiars, anar de colònies fa que els seus problemes desapareguin per uns dies, perquè allà només han de gaudir i conviure amb els seus iguals. I això enganxa!”. De fet, destaca la professionalitat i la bona feina dels monitors com una de les claus de l’èxit de les colònies. “Si saben connectar amb els infants i convertir-se en un d’ells, l’èxit està assegurat. Els nens també veuen els monitors com una figura de responsabilitat, però més accessible que pares i mestres. De fet, l’èxit és que el nen torni de les colònies i es passi una hora explicant tot el que hi ha viscut”.

“Potser et costarà recordar una classe concreta de l’escola, però d’unes colònies te’n recordes sempre perquè hi passen coses excepcionals que et canvien la visió del món. T’aproximes a la realitat sense tants filtres, sense l’explicació dels pares ni l’adaptació que et fan a l’escola. Depens més de tu mateix i de la capacitat que tinguis d’entendre què passa al teu voltant, i, possiblement, és de les primeres vegades que contactes amb gent de la teva edat que no són del teu entorn habitual”, destaca Montes.

Generen igualtat d'oportunitats

Albert Riu, director del servei de colònies de vacances de la Fundació Pere Tarrés, recorda que les activitats, les excursions, els jocs, l’organització del dia a dia, la corresponsabilització en les tasques ordinàries i les normes de convivència que es treballen durant les colònies són elements que s’orienten pedagògicament amb la finalitat de propiciar experiències i vivències que ajudin a créixer l’infant. “De manera natural, quan es gaudeix d’experiències satisfactòries en entorns diferents, aquestes acaben transcendint i propiciant canvis de perspectiva i adquisició de nous hàbits i actituds que porten a una adquisició de valors”, recorda Riu.

A més, com també apuntava Roigé, les colònies són molt beneficioses per a nens que es troben en situacions més vulnerables, sobretot tenint en compte les condicions complicades que alguns han hagut de viure els darrers anys. “Per això diem que les colònies i les activitats de lleure en general són generadores d'igualtat i d'oportunitats socials. D’aquí que aquest any les colònies de la Fundació Pere Tarrés tinguin molt en compte el treball de reforç emocional”.

Les propostes educatives d’estiu que potencien el compromís social i que impliquen activament els infants i joves en la millora del seu entorn també resulten experiències molt significatives. “Col·laborar amb una entitat ambiental, fer un intercanvi amb un grup de persones refugiades o participar de la recuperació d’un bé cultural transcendeixen la vivència lúdica i contribueixen a l’exercici de la ciutadania i la responsabilitat ciutadana. Són experiències que tradueixen allò de “canviar el món” en accions reals”, afegeix Escardíbul.