Criatures 23/07/2021

Ciutats 'jugables'

La transformació urbanística que prioritza la infància

5 min
Una de les grans reivindicacions de les criatures és tenir més espai on jugar a l'aire lliure.

“Quan pensem en els infants i en espais per a ells, pensem en la nostra pròpia infància i on jugàvem nosaltres de petits i veiem com ha canviat la relació que tenen ara els infants amb la ciutat. El seu horitzó s’ha anat reduint i un dels motius d'això és la urbanització de l’entorn”, explicava fa uns dies Tim Gill, consultor independent sobre infància i defensor del joc i la mobilitat dels infants. Va participar en la jornada Ciutat jugable: com es transforma Barcelona i la resta del món que va tenir lloc el mes de juny passat al Born Centre Cultural. Feia aquesta reflexió mentre mostrava un mapa de la ciutat anglesa de Sheffield i evidenciava, a través de cercles concèntrics, com la mobilitat, generació rere generació, s’havia anat reduint. Si el 1919, el besavi caminava lliurement al llarg de sis milles per la seva ciutat, el 2007 al besnet només se li permetia fer-ho al llarg de 300 metres per arribar al final del carrer. Gill va subratllar que una ciutat amable amb els infants n’ha de permetre la mobilitat, que puguin caminar sols i segurs pel carrer i decidir on volen anar, ja que això es tradueix en oportunitats de creixement.

La jornada, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), va posar sobre la taula com la situació actual de pandèmia ha fet més necessari que mai transformar la ciutat per fer-la més jugable, posant el benestar dels infants i de la ciutadania en primer terme i garantint el dret a la salut, la vida comunitària i la lluita contra l’emergència climàtica. “L’alt comissionat pels Drets Humans de l’ONU reconeix el joc com un dret de la infància i la carta de ciutats educadores ens convida a ordenar l’espai públic per atendre les necessitats d’accessibilitat, cures, salut, trobada, seguretat, joc i esbargiment. Tot, per millorar la conciliació entre la vida personal, familiar i laboral”, va recordar Marina Canals, secretària general de l’AICE. En aquest sentit, Janet Sanz, tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, va apuntar que el consistori de la capital catalana fa anys que treballa per posar els infants al centre de les polítiques que porten a terme. “Hi havia un element de justícia urbana que era mirar sota una llum nova l’exclusió que havien patit els nens de les planificacions i les transformacions urbanes. Hem posat Barcelona al davant d’una onada de ciutats que treballem amb l’objectiu d’aconseguir que siguin per als infants, perquè si són per a ells són per a tothom. Sempre pensem en els infants des d’una perspectiva de futur, però ho hem de fer en clau de present, perquè també mereixen viure en una ciutat amable, que els aculli i els permeti desenvolupar-se com a persones”.

El joc pren l’espai públic 

El consistori barceloní va presentar fa tres anys el Pla del Joc a l’Espai Públic amb l’horitzó 2030 per passar d’una ciutat amb àrees de joc a una ciutat jugable. El conformen diferents projectes que fomenten un canvi de visió al voltant del joc, com ara la creació d’espais lúdics singulars –en són exemples la balena del Parc Central de Nou Barris, el pop a la Pegaso o l’Oreneta als Jardins de la Indústria–, la transformació dels patis dels centres educatius en espais verds i comunitaris, o la posada en marxa d’iniciatives com Obrim carrers i Protegim les escoles. L’objectiu del pla és millorar i diversificar les oportunitats de joc i d’activitat física a l’espai públic pels beneficis que atorga tant a infants i adolescents com al conjunt de la vida comunitària.

La canalla mereix viure en una ciutat amable, que els aculli i els permeti desenvolupar-se com a persones.
Una ciutat amable amb els infants n’ha de permetre la mobilitat.

“Hem fet estudis sobre el benestar dels infants i ells mateixos ens han dit que per sentir-se més satisfets al seu barri han de tenir espais on jugar que siguin segurs i amb veïns amables. Per això, els hem de tenir en compte per crear espais de joc pacificats, ja que en són els experts, i perquè les seves peticions es reflecteixin després en els diferents projectes”, apunta Laia Pineda, directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. La pandèmia ha portat a accelerar aquestes estratègies del Pla del Joc a l’Espai Públic i n’ha accentuat el valor. Així, iniciatives com el programa Ampliem espais educatius al barri han pres més sentit que mai. “L’estiu passat vam treballar per posar a l’abast de les escoles espais públics com places, jardins, interiors d’illa i carrers pròxims als centres. Aquest curs, 4 de cada 10 escoles i instituts de Barcelona han utilitzat algun d’aquests espais més enllà de les seves parets. Això ha fet que milloressin l’educació i el benestar dels infants, ha reduït la conflictivitat en els moments de pati, ha generat noves dinàmiques de joc i, el que és millor, ha vingut per quedar-se, perquè el 70% dels centres volen continuar fent escola fora de l’escola”, assenyala Maria Truñó, actual comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i qui va dirigir el projecte Ciutat Jugable en el marc del qual s’ha redactat el Pla del Joc de l’Espai Públic. Truñó també posa de manifest que aquest programa ha servit per estrènyer el lligam de les escoles amb el seu entorn més pròxim i per compartir l’espai públic amb la resta de la ciutadania. “Arran d’aquests nous usos han sorgit altres experiències de recuperació o de millora d’espais públics als barris. I és que, com més juguem, més veiem la necessitat de millorar el nostre entorn”.

Criteris per al disseny d’una ciutat jugable

Barcelona ha engegat diferents projectes per convertir-se en una ciutat jugable i amable amb els infants: Protegim les escoles, Superilla Barcelona, Obrim carrers, Transformem els patis, Ampliem els espais educatius als barris... Tots, però, han seguit uns criteris de disseny perquè el joc i els seus beneficis en siguin els protagonistes. Per això, les iniciatives que es duen a terme han de fomentar jocs diversos, creatius i amb reptes, així com inclusius per a la diversitat d’edats, gèneres, orígens i capacitats. L’espai físic que les acull ha de ser un lloc de trobada estimulant i accessible que faciliti el contacte amb la natura i, a la vegada, promogui el joc compartit en un entorn segur, verd i pacificat.

Les evidències mostren que les actuacions que es fan a dins i al voltant de les escoles s’estan convertint en motor de transformació de la ciutat. “Les escoles no són uns equipaments qualsevol, són molt sensibles. Els infants hi passen la major part del dia, però la sortida fins ara s’ha fet en una vorera estreta per trobar, a continuació, una ciutat hostil. El programa Protegim les escoles pretén revertir aquesta situació”, explica Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Matilla reconeix que reben moltes demandes ciutadanes en aquest sentit. “Exigim mesures de transformació urbana i ens mobilitzem per demostrar que estem a favor dels canvis impulsats, però creiem que no són suficients”, expressa Guille López, representant de l’Associació Eixample Respira i del moviment Revolta Escolar, que aquest curs ha dut a terme diferents talls de trànsit davant dels centres educatius per reclamar menys contaminació, més seguretat al voltant de les escoles i més espai per jugar al carrer. “Quan fem aquests talls, constatem un moment màgic. Quan desapareixen motos i cotxes, apareix un joc espontani perquè els infants estan amb els seus amics. Ho viuen com un empoderament perquè s’apropien d’un espai hostil davant la seva escola”, manifesta. I és que, com va concloure la jornada Truñó citant l’urbanista Jan Gehl, “les papallones són les indicadores de la qualitat de l’aire i els nens jugant al carrer d’una manera lliure ho són de la qualitat de la vida comunitària”.

Experiències de ciutats 'jugables' al món

París i São Paulo van ser les ciutats convidades a la jornada i van compartir les seves experiències per afavorir el joc a l’espai públic. En el cas francès, Cyrille Peyraube, director del gabinet de Patrick Bloche, tinent d'alcalde de París encarregat de l'educació, la primera infància, les famílies i els nous aprenentatges, va explicar les experiències de ludoteques fixes instal·lades a la ciutat, com la de la plaça de la República, i les de tipus mòbil, que a la primavera omplen les vores del Sena a petició de la ciutadania. A la vegada, va reconèixer l’èxit obtingut pel consistori parisenc en copiar de Barcelona el programa de Patis escolars oberts al barri. Per la seva banda, Fábio Rodrigo Brandão, coordinador del projecte Ruas de Lazer a São Paulo, va explicar que iniciatives com la d’obrir els carrers al joc i a les persones brinden oportunitats per a activitats d’esbarjo de manera informal i no institucionalitzada, a la vegada que estimulen l’apropiació de l’espai públic transformant-lo en un entorn ple de vida.

stats