La ciutat dels infants
Els infants i els adolescents han de poder fer ús d'una participació real, activa i directa, sobretot pel que fa als aspectes que els afecten directament
La participació està de moda. Des de les diferents administracions s'engeguen múltiples processos participatius. En molts d'aquests processos, però, s'obliden d'incloure-hi la participació d'infants i joves. Malauradament, les polítiques d'infància s'han centrat en la prevenció i la protecció dels infants i adolescents en situació de risc social, i no s'ha promogut una millora substancial del compliment dels drets reconeguts a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, sobretot aquells més relacionats amb la participació. Massa sovint, quan es fa referència a la participació infantil i juvenil, es fa a través de la intermediació dels adults, que són els que acostumen a gestionar les problemàtiques, els aspectes que cal tractar, els canals de participació, etc.
Com a ciutadans de ple dret que són, els infants i els adolescents han de poder fer ús d'una participació real, activa i directa, sobretot pel que fa als aspectes que els afecten directament. És necessari tenir en compte la perspectiva de la infància i facilitar la seva participació en la presa de decisions. Ara bé, com podem fer realitat el dret a la participació social dels infants i adolescents a la nostra ciutat? D'entrada, cal que les diferents administracions entenguin la participació com una qüestió transversal i integral en el reconeixement dels drets de ciutadania d'infants i adolescents i, per tant, han de comptar amb la corresponsabilitat dels diferents agents implicats (pares, mares, mestres, educadors tècnics, polítics, teixit associatiu, mitjans de comunicació…). A partir d'aquí, cal que les polítiques d'infància i adolescència vehiculin experiències participatives en els diferents entorns en què aquests infants i adolescents són presents (família, escola, esplai-agrupament, activitats extraescolars, teixit associatiu, barri, mitjans de comunicació, internet…). La participació ha de formar part de la quotidianitat dels infants i ha de sorgir de manera natural, motivada i lliurement assumida. A més, la participació dels infants i adolescents ha de ser real i efectiva, s'ha d'impulsar amb els infants i en, per i des dels diferents entorns, a partir de realitats concretes que estan al seu abast. S'han de facilitar eines de participació també als nens més vulnerables o amb dificultats.
És necessari que els infants, ja des de ben petits, vagin interioritzant la cultura de la participació. En aquest sentit, hi ha diferents iniciatives per promoure la participació dels infants. La majoria d'experiències actuals es basen en les propostes plantejades pel pedagog italià Francesco Tonucci en el seu llibre 'La ciutat dels infants'. L'autor defensa que ningú no pot representar els infants sense preocupar-se de consultar-los, escoltar-los i fer-los partícips de les decisions. Fer-los parlar no vol dir, però, demanar-los que resolguin els problemes de la ciutat, perquè els hem creat nosaltres (els adults) i no ells, aquests problemes; vol dir que hem d'aprendre a tenir en compte les seves idees i les propostes que ens facin. Una de les eines participatives més emblemàtiques per promoure la participació d'infants i joves són els consells d'infants. Aquests consells són espais participatius on els infants poden reflexionar, dialogar i fer propostes sobre temes que els afecten i interessen, dins l'àmbit del seu municipi. Els consells estan pensats com un treball d'educació en els valors democràtics i la incorporació de la perspectiva d'infància a la ciutat. Tot i que el funcionament i la composició depenen de cada municipi, funcionen de manera semblant. Els nens membres del consell són triats pels seus companys de classe per un mandat de dos anys, corresponents als cursos de cinquè i sisè. Durant aquest període han d'exercir com a representants dels infants del municipi davant del govern local. És una experiència de participació activa que esdevé el primer pas necessari perquè assumeixin la seva responsabilitat com a ciutadans de la ciutat en què habiten.
En definitiva, l'infant i l'adolescent han de poder intervenir en múltiples i diverses experiències participatives amb diferents graus d'intensitat i complexitat. Aquestes experiències facilitaran la reflexió sobre el seu entorn i la manera de donar resposta a les qüestions que l'afecten. I seran la primera llavor perquè s'apoderin i esdevinguin ciutadans actius.
Recomanacions
'La ciudad de los niños', de Francesco Tonucci. Editorial Graó
Experiències de participació amb infants i adolescents:
Projecte 'La ciutat dels infants'.
De l'Institut de Ciències i Tecnologia del Coneixement. Universitat de Roma.
Els camins escolars són una estratègia educativa que facilita que els infants, de manera autònoma i segura, facin a peu el camí d'anada i tornada, però sobretot fomenten els valors del respecte, la responsabilitat i la bona convivència entre tota la comunitat educativa i el barri.
Mariona Herrera i Aina Moratinos són logopedes