El cinema com a eina de reflexió

Un nen deixa casa seva, en una zona rural del Brasil, per anar a buscar el seu pare i, a través de la seva mirada innocent, descobreix un món dominat per la tecnologia, la industrialització i els mitjans de comunicació. Aquest viatge líric i oníric que il·lustra els problemes del món modern és el fil argumental d’ El nen i el món (O menino e o mundo), d’Alè Abreu, que ha guanyat quaranta premis internacionals i que va ser nominada a l’última edició dels Oscars, on no va poder superar Inside out, l’última superproducció de Pixar.

Tot i les bones crítiques, com a acostuma a passar amb les pel·lícules independents, El nen i el món només es va poder veure als Cinemes Girona i Zumzeig de Barcelona i durant tres úniques setmanes. “Es tracta d’una producció modesta amb un pressupost reduït que no ha pogut difondre’s amb campanyes de comunicació i només s’ha promocionat amb el boca-orella”, explica María Cilleros, de Rita&Luca Films, que s’ha encarregat de la seva distribució. Per donar-li visibilitat, la distribuïdora va organitzar dues sessions amb col·loqui posterior per a escoles al Verdi Park i a la Filmoteca durant els mesos d’abril i maig. I és que aquest llargmetratge és un recurs educatiu de primer ordre perquè no deixa de ser una reflexió social i política que parla de valors com la igualtat, el respecte per la natura o el consum responsable dels recursos del planeta: “Parla dels efectes de la societat de consum i passa al Brasil, però podria ser qualsevol país del món. En aquest cas plasma com el capitalisme afecta el camp i la vida de les persones”, afirma Cilleros. La distribuïdora ha elaborat un dossier pedagògic per als docents perquè treballin amb els alumnes del cicle superior de primària, ESO i batxillerat. El film permet abordar de manera transversal temes relacionats amb diferents assignatures.

LLIURE INTERPRETACIÓ

Un dels centres que va assistir a una de les projeccions és l’Escola Frederic Mistral. El coordinador del cicle superior de primària d’aquest centre de Barcelona, Artemi Puig, revela que la proposta els va arribar de rebot: “Algun membre de la direcció l’havia vist i ens la va recomanar i vam pensar que seria interessant anar a veure-la amb els alumnes de sisè de primària”. Aquest centre dedica una hora i mitja a la setmana a tutoria, que ha agafat el relleu del que era abans l’educació per a la ciutadania, i hi treballen aspectes com el respecte, l’empatia, la sostenibilitat o l’ecologisme seguint una programació de valors: “Tot i que no era una activitat que tinguéssim programada vam decidir assistir-hi perquè lligava molt amb el treball que fem a l’aula a les classes de tutoria”.

Puig reconeix que als alumnes els va sorprendre la pel·lícula: “És un tipus de cinema al qual no estan acostumats i al principi els va costar, però la valoració que en van fer és positiva”. Una de les virtuts d’aquesta joia de l’animació brasilera és que deixa espai per al diàleg, el dubte, la cavil·lació. “A cada edat se’n fa una lectura diferent”, afirma Cilleros. Ho corrobora Mario Gallardo, un dels tutors de sisè presents a la sessió: “És una pel·lícula d’interpretació lliure, però diria que era també la intenció del director. Una mateixa escena pot aportar diferents punts de vista”. El seu simbolisme, amb elefants que esdevenen tancs o erugues que es transformen en trens, dibuixa un univers sorprenent que convida a reflexionar sobre la desforestació, la mecanització o l’atur.