Els beneficis de pintar-se el cos

GironaQuan els infants es pinten el cos, es posen en joc un seguit de sensacions. Pintar-se no és un gest qualsevol –i si ho fan no és per donar-nos més feina–. Entre els 2 i 4 anys és habitual veure’ls immersos en aquesta activitat creativa, una etapa en què, precisament, no tenen desenvolupat encara el pensament lògic i moltes coses les experimenten a través dels sentits, com el tacte. Segons Laia Casals Escardó, artterapeuta, “la pell és la frontera entre el món interior i l'exterior”. Per això, a l'hora de pintar-se s’activen temes com els límits, la identitat, la construcció del jo i la capacitat de diàleg amb les nostres emocions.

Per què tenen aquest impuls?

Simplement, és com una carícia. “Els agrada i experimenten sensacions diferents”, detalla aquesta experta, que des de fa 17 anys codirigeix Moixaina, Espai Familiar (una cooperativa que dona suport a les famílies en la criança). La majoria d'infants en gaudeixen. “Veus que hi ha un interès profund en fer-ho. Fins i tot, es concentren”. Segons Casals, a la pell s’hi reflecteixen “moltes coses que portem a dins: emocions agradables i desagradables, records, dolors, necessitats o desitjos. Quan la pintem, interactuem amb allò que està a dins i a fora i abracem el que ens passa a dins. La pell és el nostre embolcall, protecció i zona de contacte amb el món”.

Quins beneficis té?

D’entrada, l’infant pot veure quina forma té el braç o la seva cama. Però en sentit més profund, pintar-se ajuda a reconèixer la pròpia identitat: “El procés per comprendre que som éssers individuals –separats del cos de la mare i no fusionats amb l'entorn– és complex i requereix temps. Cap als dos anys és quan se’ls desperta i, aleshores, comencen a dir jo i a pintar-se per reafirmar-se”, assenyala Casals. En pintar-se, a més, sorgeix el joc simbòlic, el qual, segons ella, esdevé “un espai transicional, on les criatures tenen l’oportunitat de madurar o sanar aspectes del seu creixement”. Si l’infant s'acoloreix de color verd, rugeix i diu que és un drac, els altres reaccionaran, i a través d’aquestes interaccions, també estarà explorant sobre la seva pròpia sensació de grandesa, petitesa, poder, docilitat… Per tant, “en aquests processos exploren de forma creativa i des d’un lloc segur qui són i la seva relació amb el món”. Altres beneficis són que es redueix l’ansietat i l’estrès. S’aprèn a canalitzar emocions com l’agressivitat o la impulsivitat. Moltes cultures d’arreu del món, de fet, utilitzen el maquillatge i la pintura corporal per expressar-se.

Però tot s'hi val?

L’equilibri ha d’existir. “De manera respectuosa, si no ho veiem bé, podem dir-li que això no i, després, li busquem un altre lloc o fem servir un altre material o li posem una roba diferent…”, proposa com a solucions Casals, que insisteix que “és important que la criatura pugui tenir espais on desenvolupar aquesta manera d’expressar-se: en el cos, el paper o on sigui”. Alhora caldrà vigilar els extrems. És a dir, si l’infant té una recerca impetuosa per embrutir-se o un rebuig exagerat, podria haver-hi un “desordre d’integració sensorial”: una hipersensibilitat o una hiposensibilitat. D’altra banda, si reprimim aquest tipus d’expressió o expressivitat natural, “estarem reduint la seva capacitat creativa i d’expressió no només a nivell artístic sinó en la vida mateixa”.

Quina proposta podem fer?

La solució és preparar un ambient íntim, segur i tranquil. Sense roba, que sigui senzill de netejar i amb materials adequats, com per exemple fang blanc o farina de blat, aigua i colorants alimentaris, així com maquillatges o pintura de dits. Es pot enganxar un paper d’embalar amb cinta adhesiva a terra. “No cal incitar o proposar. És una activitat que sol sortir i desenvolupar-se de forma natural i plaent. Cada persona té els seus gustos i necessitats sensorials”, indica Casals.