“No passa res perquè un nen agafi un tornavís”

“Vigila, no toquis el martell”, “Compte amb el ganivet, agafa l’altre que no té serra”, “No agafis aquella fusta que té estelles”. Frases com aquestes, que tots els pares diem per protegir els fills, inculquen una por a fer certes activitats manuals, com el bricolatge, que els poden ser molt beneficioses. La clau està en fer aquest bricolatge conjuntament, en família, i en un entorn segur. Hi ha una ferreteria situada al barri del Port de Tarragona, Bonasa, que ho té molt clar i fa anys que organitza tallers en què els nens i les nenes poden tocar eines prohibides com els trepants i els martells. “No passa res perquè un nen agafi un tornavís”, assegura Montse Romans, de la Ferreteria Bonasa. “En aquests tallers veig com els petits surten amb la satisfacció personal de veure que poden fer el mateix que un adult tot sols, i això els dona molta confiança”, afegeix. La representant de la ferreteria tarragonina diu que els nens estan acostumats al “No perquè no” i aquí els diuen“Si, però”.

I ¿com van començar aquests tallers de bricolatge en família? La Montse i la seva parella, el gerent de la ferreteria, tenen cinc fills a casa i sempre se’ls han emportat a les fires de ferreteria on es fan demostracions, però només per a adults. “Als meus fills els encantava i vam començar a practicar a casa. I després, quan vam veure que els amics dels fills venien també per poder tocar les eines que a casa no els deixaven tocar i s’ho passaven tan bé, vam pensar que havíem de fer-hi alguna cosa”, recorda. Primer van fer un taller de casetes niu per a ocells per a una associació d’Alcover, però aviat es van posar d’acord amb l’Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona perquè els cedissin el local per fer aquests tallers -gratuïts-. La cosa més normal, expliquen des de la ferreteria, és que el primer pensament dels pares i mares sigui “Ui, a veure si el meu fill es farà mal”, però expliquen que la primera premissa és la seguretat i que, per exemple, no fan res que requereixi electricitat.

Romans explica que el boca-orella ha funcionat molt bé, i fins i tot hi van famílies de fora de Tarragona i de Catalunya, recalca. I hi ha algunes marques d’eines que hi van a fer demostracions especialment pensades per a nens. “Veure un nen de 5 anys dient «Escuma de poliuretà» em fa feliç”, conclou riallera Montse Romans.

El bricolatge, en general, més enllà del seu ús pràctic, també té uns beneficis per a la salut, perquè ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat, sobretot en les persones que es passen el dia treballant rere un ordinador. Aplicat als més petits, segons el psicòleg Sergio Ortiz, “el bricolatge pot potenciar i estimular les seves capacitats en les diferents etapes del desenvolupament”. De fet, un dels mètodes educatius més coneguts, el mètode Montessori, defensa que els nens construeixin coses amb les seves pròpies mans perquè això fomenta la seva autonomia, aguditza els sentits i estimula l’atenció.

Pares i mares fan bricolatge a l’escola

Un dels millors exemples del bricolatge en família són les sessions de manteniment que organitzen les AMPA de les escoles per arreglar els patis, muntar-hi jocs o pintar l’escala del centre. Quan això passa a les escoles públiques, i és molt sovint, la FaPaC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) fa sentir la seva veu. “Són iniciatives lloables i està bé que els pares i mares vulguin ajudar l’escola, però tots hem de tenir clar que el manteniment dels centres públics l’hauria de fer el departament d’Educació”, alerta Belén Tascón, presidenta de la FaPac. “Moltes famílies no saben que no els correspon a ells fer aquesta feina, que no és responsabilitat seva, i que, si la fan, hi ha el perill que els autèntics responsables se n’inhibeixin”, afegeix. Malgrat aquesta crítica a una certa deixadesa del departament amb el manteniment dels centres, Tascón valora aquestes iniciatives de bricolatge en família a l’escola “perquè fa comunitat i és un procés d’aprenentatge conjunt”.