Esteban Keklikian

L’asma en els infants

És la causa més freqüent d’absentisme escolar i de consultes d’urgència

L’asma en els infants / CRISTINA CALDERER Zoom

L’asma és la malaltia crònica més freqüent en els infants. Prop d’un 12% de la població infantil pateix d’algun tipus d’asma. És la causa més freqüent d’absentisme escolar i de consultes d’urgència, així com d’internacions a l’hospital.

L’asma infantil és un trastorn en què els bronquis dels infants i bebès són molt sensibles a estímuls com alguns irritants ambientals (fums, olors, químics, al·lergens) o, més freqüentment, els virus, que en provoquen la inflamació.

Aquesta inflamació causa dos problemes:

  • Els bronquis pateixen la inflamació de la mucosa, o entapissat de la llum interna dels tubs respiratoris, amb secreció mucosa i contracció dels músculs bronquials (broncoconstricció); aquest trio de fenòmens porta a l’estrenyiment bronquial.
  • Els bronquis dels infants es tornen hiperreactius, és a dir, són més sensibles a reaccionar que en la gent normal. Això fa que davant de qualsevol element agressiu, com els fums, els irritants, el fred o l’exercici reaccionin estrenyent. Aquest fenomen sovint es produeix en onades, que sempre acaben en uns dos o tres dies, i es diuen atacs o crisis d’asma.

Prop d’un 12% de la població infantil pateix d’algun tipus d’asma

Els nens asmàtics neixen amb la predisposició a patir-ne en algun moment de la seva vida. La causa és genètica, i en algun moment el medi (fums, al·lergens, virus) fa que la malaltia es faci evident. Algunes criatures tenen més atacs que altres. Algunes estan bé entre una crisi i una altra mentre que altres tenen símptomes permanents com tos persistent (asma persistent) o dificultat amb l’exercici.

En general, l’asma infantil sembla desaparèixer durant uns anys, però després torna amb símptomes o nous atacs a l’edat adulta. L’important és que tant els pares d'infants asmàtics com els joves i adults puguin saber quins són els símptomes sospitosos de l’asma.

Els símptomes

Els principals indicadors de l’asma en els nens són els xiulets al pit, la manca d’aire i la respiració dificultosa. Però altres signes també poden ser una tos crònica, especialment sense causa aparent, o moc constant al nas. Els pares haurien de sospitar d’un nas que sempre té moc perquè aquest pot ser un signe que els teixits respiratoris estan produint molt de moc i estan inflamats. Els infants asmàtics també són més susceptibles a més infeccions respiratòries. Altres signes poden ser la tos nocturna o la tos provocada per l’exercici. Una mitjana de més de tres nits per setmana durant setmanes ha de fer pensar en la possibilitat d’una asma bronquial.

Els principals indicadors de l’asma en els infants són els xiulets al pit, la manca d’aire i la respiració dificultosa

Els pares també han de tenir en compte que l’asma té un origen hereditari, així que si es coneix l’existència d’asma (rinitis o èczemes, també) en la família, qualsevol d’aquests símptomes podria estar anticipant la malaltia.

Un altre símptoma és la tos. Una tos que té, de vegades, un o dos mesos de durada. Infants que van l’escola bressol o no, pels quals un refredat víric dura setmanes, que tussen a la nit de manera persistent o tussen quan corren, o quan riuen o ploren. És el signe més freqüent. Una tos que dura més d’una setmana, sobretot a la nit, pot ser una asma oculta i s’ha d’estudiar per fer-ne el diagnòstic. Per això és preferible no usar xarops per a la tos, llevat que en casos puntuals ho indiqui el pediatre.

Renous al pit. Hi renous audibles al pit, encara que també de vegades se senten quan un recolza les mans sobre el tòrax de l’infant. Sobretot en nadons, en forma de vibracions. Els més característics en l’asma són els xiulets, que se senten preferentment durant l’expiració, és a dir, quan l'infant deixa anar l’aire.

Manca d’aire durant l’exercici. Criatures que quan corren, juguen o practiquen un esport mostren cansament abans que les altres o comencen a tossir passats uns minuts de l’inici, poden presentar asma induïda per exercici. Estudis importants han demostrat que la majoria dels infants i adolescents que tenen asma amb l’exercici, en realitat no han estat diagnosticats correctament i, per tant, la seva asma no està tractada, de manera que els símptomes es fan més evidents quan fan un exercici exigent.

A vegades l’asma és difícil de diagnosticar en els infants més petits. Els nadons no poden dir si tenen dificultats per respirar; per tant, els pares han d’estar atents als signes primerencs de l’asma. No és estrany que un nen arribi a la diagnosi d’asma quan té el seu primer atac d’ofecs i acaba en una sala d’urgències. Per això, com a pares, hem de conèixer quins són els signes als quals hem de prestar atenció per ajudar-los a actuar abans.

Esteban Keklikian és pediatre i pneumòleg de l’Institut Balear de Pediatria