El llegat del periodista Carles Capdevila

“T’ha agafat fort amb l’educació, eh, Carles!” Aquesta és la frase que el periodista Carles Capdevila va començar a sentir quan va començar el 9 de setembre del 2006 el programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio. La frase la ressalto, la remarco, la subratllo i l’analitzo. Li deien que parlava massa de les criatures, dels seus fills. Li venien a preguntar per què li interessava tant el tema. I, tot plegat, amb un deix com de considerar l’educació poca cosa. Ell, que de filòsof en tenia una estona llarga perquè s’hi havia format, els feia una resposta sospesada: “Esclar que m’ha agafat fort, tinc tres fills, ja cal que m’hi posi”. Quan vam acabar el programa, quatre anys més tard, el Carles tenia un fill més i havia aconseguit crear una tribu de famílies que l’escoltaven amb entusiasme cada diumenge al matí, de 9 a 10 h.

El Capdevila havia demostrat que l’educació li interessava com a estudi d’investigació periodístic en el llibre Criatura i companyia (La Campana). I el tema el va dignificar, el va posar a l’altura del periodisme polític, social, econòmic, cultural, de la informació del temps, del trànsit. Per què parlar sobre l’escola, els mestres, els infants, els monitors i la formació en el lleure hauria de ser inferior als altres temes de què parlen els periodistes? A ulls d’avui, el 2020, potser ens sembla una barbaritat (i tant de bo sigui així) pensar en temes de primera i d’altres de segona, però el 2010, i encara més el 2006, no era així. D’una banda, hi havia els periodistes que s’encarregaven dels temes importants; de l’altra, venien els que feien “allò de les criatures”. Potser amb aquesta classificació demostraven el que la societat ha acostumat a considerar els infants, que molesten, que no poden anar als restaurants, que s’han de quedar a casa, que fan soroll. Ui sí, quina nosa! Els adults no molesten, no fan soroll i se saben comportar molt bé als restaurants.

El periodista Carles Capdevila, amb el seu humor, trufat de fets comuns i quotidians, va portar els infants al primer pla de l’actualitat. Era tan important parlar dels grans polítics que ens havien de salvar el món com dels infants que tenien un futur per salvar-lo de veritat. Aquest és el gran gran llegat del Capdevila. I ho va fer ell solet, un home que parlava pels descosits dels seus quatre fills; un home a qui li encantava recrear-se en les extraescolars de l’un i de l’altre i de l’altra i que havia arribat a fer tronxar de riure els oients dels programes de l’ Eduqueu en directe quan explicava que ell, per portar els fills a la llar d’infants, no comprava les tovalloletes més cares del mercat, perquè ves a saber qui les faria servir. Per a la llar d’infants les més econòmiques, per a casa les cares. Dit així sembla discriminatori, però ell ho deia per recrear un pensament comú en què molts se sentien reflectits, perquè, si no, no s’entén els riures desenfrenats que desencadenava.

EL CAMÍ A SEGUIR

Una altra anècdota que explicava en els programes, i que també era molt aplaudida, era el debat personal que mantenia amb la cel·lulosa. “Vaig al súper amb la llista de la compra i davant dels bolquers i les compreses mantinc un debat intern. En una mà em poso els bolquers, i els dic: «Marxeu aviat de casa, espero no haver-vos de comprar més». A l’altra mà em poso les compreses per a la filla, i els dic: «Vosaltres veniu sempre a casa, no hi falteu mai, sigueu rigoroses i puntuals cada mes»”.

El juliol del 2010 va acabar l’ Eduqueu, després d’haver arribat a pensar en combinar la feina a la ràdio amb la direcció del diari ARA. Va pensar, amb bon criteri, que el diari li comportaria molta feina i per això va posar fi a l’etapa de la ràdio. Ara bé, l’educació la portaria en forma de suplement a l’ARA. Cada dissabte hi dirigiria un suplement sencer sobre educació. Els primers temes que vam buscar per al primer número (el dissabte 4 de desembre del 2010) van tenir la seva empremta personal. De tema de portada, la petita Ada, la filla de Fanny Fontanet Briansó, va ser (i és) un exemple de lluita per la vida, que és la que es comparteix amb els fills. Als fills els hem d’educar, i ens ha d’importar molt fer-ho, perquè ells faran que en un futur visquem en una societat més justa. Però serà així si els eduquem. Perquè l’educació és molt important. Tant com els altres temes de la vida. Ara tots hi coincidim, en aquesta idea, oi? Gràcies, Capde.