Criatures 12/12/2020

Com aprenen a parlar els infants?

Les fites per considerar que hi ha un bon desenvolupament del llenguatge

Neus Nicolau
3 min
Per qualsevol dificultat observada en el desenvolupament del llenguatge cal visitar el logopeda

La comunicació dels humans ja es desenvolupa dins el ventre matern. Els nadons són capaços de respondre amb moviment davant d’un so agradable per a ells o un renou fort o desagradable. Reben tota la informació de l’exterior, que serà primordial per al seu desenvolupament posterior.

Els psicòlegs Jean Piaget i Lev Vygotsky parlaren de les etapes més importants en el desenvolupament del llenguatge. L’etapa prelingüística de 0 a 12 mesos i l’etapa lingüística, on ja s’observaven les habilitats pròpies dels adults.

  • De 0 a 6 mesos. La succió dels nadons es modifica davant estímuls agradables o desagradables. S’espanten amb el renou fort. La seva comunicació es basa en plors diferenciats segons les seves necessitats. S’inicia el somriure social al voltant dels 2 mesos, i als 4 mesos ja riuen fort. Comencen a fer sons i refilets amb la intencionalitat de rebre resposta. Als 3 mesos inicien les accions amb un fi i apareixen els balbucejos amb funcionalitat comunicativa.
  • De 6 a 8 mesos. En els 6 mesos comencen a aparèixer les vocals en el següent ordre /a/, /e/, /oe/, /o/, /i/, /u/, encara que no de manera discriminada i funcional. I es comencen a identificar quatres consonants /p/, /m/, /b/, /t/, que emeten de manera causal. S’inicien les converses de nadó i adult, en què el nadó respon a les demandes amb sons vocàlics (protoconverses). És aquí on apareixen per primera vegada les normes de l’intercanvi comunicatiu.
  • De 9 a 12 mesos. S’inicien les paraules curtes que solen ser repeticions del llenguatge dels adults que els envolten. Es desenvolupa la musculatura dels llavis, llengua i paladar. Espontàniament realitzen laleig /mamama/, /papapa/, /bababa/. Ja comprenen les paraules ‘no’ i ‘dona’. Assenyalen el que volen amb el dit.
  • De 12 a 18 mesos. S’inicia l’etapa lingüística. Ja emeten paraules amb significat. Responen a preguntes com “On és?”. Són capaços d’imitar les paraules dels adults encara que amb limitacions respecte de l’articulació, fent omissions i substitucions de fonemes. El seu vocabulari és de 4 a 6 paraules, no del tot comprensibles. Fan ús dels gestos naturals d’hola/adeu i sí/no. S’inicia l’holofrase, és a dir, una paraula que serveix per dir tota una frase. “Aio” per dir “vull aigua”.
  • De 18 a 24 mesos. En aquestes edats són capaços d’emetre totes les vocals. Comencen a experimentar amb la seva llengua fent diferents sons. Emeten onomatopeies. Es refereixen a ells mateixos en tercera persona. Al final tenen un repertori de 50 paraules, encara amb errors d’articulació i generalitzacions, per exemple ‘aio’ (aigua) per parlar de tots els líquids. Així ja denominen aliments, animals, alguns objectes... Comencen a unir dues paraules per fer una frase “nene aio” (jo vull aigua). Llenguatge telegràfic.
  • De 2 a 3 anys. Ja saben classificar per famílies (mitjans de transport, aliments, animals...) Comencen a conèixer alguns adjectius. Apareix el joc simbòlic. Utilitzen “per què?” constantment. Fan frases de tres elements. Comencen a usar el plural i el possessiu “meu”. El seu vocabulari ha augmentat entre 250 i 900 paraules. La seva articulació torna més clara. Emeten correctament els fonemes /p/,/t/,/k/,/b/, /m/,/g/,/n/ i els sons de la ‘j’ i la ‘ny’, en aquest ordre.
  • De 3 a 4 anys. Utilitzen entre 1.000 i 5.000 paraules. Fan frases de quatre o cinc elements usant pronoms, preposicions, adjectius, flexions de present i passat. Utilitzen adverbis de lloc, però encara no de temps. Són capaços de comprendre ordres complexes, absurds i oracions interrogatives que també expressen. Ja utilitzen el pronom “jo”. I comencen a fer ús del llenguatge en el seu joc. Interactuen amb els seus iguals. Emeten dues vocals juntes i els fonemes de les lletres ‘f’, ‘x’, ‘l’ i ‘d’. Encara hi pot haver errors entre ‘c’ i ‘s’, ‘r’ i ‘rr’.
  • De 4 a 5 anys. Les oracions es van fent més llargues i complexes. Els errors articulatoris són menors. Ja poden fer narracions i descripcions. Detecten els contraris i els absurds. Poden mantenir una conversa coherent sense gaires dificultats. La seva discriminació auditiva ha millorat i són capaços d’emetre fonemes més complexos i discriminar-los. Encara hi pot haver errors en la ‘rr’ i en els grups consonàntics ‘pr’, ‘br’...). Desenvolupen el fonema de la “s” i la “r” simple amb ‘l’ (’pl’, ‘bl’, ‘dl’...). Comencen a tenir habilitats per desenvolupar la lectoescriptura.
  • De 5 a 6 anys. El seu discurs ja és molt semblant a l’adult. Emeten diferents temps verbals fent possible les seqüencies. Ja expressen els grups consonàntics amb ‘r’ (‘pr’, ‘br’...), encara que el darrer a adquirir-se és el ‘dr’, i també articulen correctament el so de ‘rr’.

Per qualsevol dificultat observada en el desenvolupament del llenguatge tant comprensiu com expressiu, cal visitar el logopeda perquè en faci una valoració i consideri si és necessària fer una intervenció. Com abans s’iniciï la teràpia, les dificultats a llarg termini seran menors.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria

stats