Així són les quatre etapes psicològiques dels nens segons la seva edat

BarcelonaA banda de créixer físicament, els infants també ho fan interiorment. Aquests canvis, com que no són tan visuals, a vegades costen més de percebre. Les criatures progressen gradualment en l'àmbit cognitiu, afectiu, sexual i social. Conèixer les etapes per les quals passen els fills i filles durant el seu desenvolupament psicològic pot ser de gran ajuda per a les famílies perquè facin un bon acompanyament. "S'ha de tenir en compte, però, que cada nen i nena és un món i que, a més, hi ha moltes tipologies de famílies", apunta la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, Sylvie Pérez. Partint, doncs, d'aquesta premissa, com són aquestes etapes en termes generals?

La mare o figura materna és la persona clau en la primera etapa de la vida. Des de l'Hospital Sant Joan de Déu s'apunta al fet que el nadó "la considera com una prolongació del seu propi cos". "La seva presència constant l'ajuda a superar les pors i li dona seguretat", afirma el centre hospitalari. A això, afegeix la professora de la UOC, se li ha de sumar que a la mare li costa separar-se de la criatura. Pel que fa al pare, en canvi, la seva incorporació a l'espai psicològic del petit serà més ràpida o més lenta en funció de si ell troba el seu espai. "És important que el busqui abans del naixement, ja que si la mare dona el pit, el pare queda molt relegat. Moments com el de bany o el pell amb pell permeten que la incorporació sigui immediata en l'espai psicològic del nadó", exemplifica la psicòloga.

Dels 0 a 2 anys també és l'etapa dels descobriments, ja que el nadó té davant seu un món totalment nou, fins al punt que no coneix ni controla bé el seu propi cos. Això fa que mostri interès pels objectes i les persones que l'envolten. Alhora apareixen les primeres expressions com plors, somriures... Però no és fins als dos o tres mesos que els somriures indiquen si l'infant és feliç o no. "Els somriures que fa abans són una reacció biològica que va aprenent: quan somriu veu que la gent li diu cosetes, i per això ho repeteix", explica Pérez. Una mica més tard, entre els deu i dotze mesos, ja comença a recordar i, per tant, és capaç de pensar en objectes o persones que coneix, fet que li permet començar a associar cada cosa amb un nom o un so.

Aquesta etapa està marcada pel desenvolupament del llenguatge, que acostuma a ser cap als dos anys. "Ara s'està endarrerint sobretot per la disminució d'interacció de l'infant amb la família, que és la fase prèvia al desenvolupament del llenguatge i on hi ha d'haver jocs compartits amb la criatura, jocs de causa-efecte, com el de prémer un botó i que se senti el so d'un animal, etc.", explica la psicòloga de la UOC. "Alhora també és clau el joc simbòlic", afegeix.

L'altre gran salt dels dos als cinc anys és el control de les necessitats fisiològiques, perquè suposa un avanç clau en l'autonomia de l'infant. "És important no renyar-lo si el control d'esfínters s'endarrereix o si hi ha petits accidents, però també és important que l'entorn es posi d'acord a l'hora de treure els bolquers. El moment és molt fàcil detectar-lo: quan li comenci a molestar, la criatura començarà a gratar-se o avisar que s'ha fet pipí", apunta Pérez. I l'ordre, també: "Primer el pipí, després la caca i primer el dia i, després, la nit".

En aquesta etapa les criatures són petits exploradors. Segons l'Hospital Sant Joan de Déu tenen curiositat per conèixer el perquè de les coses i davant les seves preguntes, cal argumentar respostes de forma senzilla, comprensible i lògica. Pel que fa a la creativitat, és habitual que confonguin la realitat amb la fantasia i pel que fa a relacions afectives, ja es relacionen amb els seus germans i altres persones de la família, que es converteixen en companys de joc si tenen la mateixa edat. A això se li ha de sumar que l'etapa preescolar facilita les relacions socials.

Tot i que en aquesta franja d'edat s'acostuma a dir que les criatures són egocèntriques, segons la professora de la UOC, el problema és que encara no saben on "s'acaba el seu propi cos". "No tenen consciència del seu esquema corporal, per això es miren tant al mirall, xoquen amb tot, s'apropen molt, en definitiva, tenen una manca de consciència que existeixen els altres". Per aquest motiu a l'escola es treballa molt l'esquema corporal.

Dels 5 als 11 anys comença el "desenvolupament moral". Fins a arribar a aquesta etapa, quan els infants peguen o criden, se'ls justifica perquè són petits, però a partir dels cinc o sis ja se'ls renya i, per tant, comencen a fer les coses per por de les conseqüències, per tenir un premi o perquè els altres els diuen això sí i això no. "És a l'últim cicle de primària (quart, cinquè i sisè) quan ja pensen el perquè de les coses i ja comencen a tenir consciència de què està bé i què no, per aquest motiu és l'etapa en què desapareix el pensament màgic i comencen a fer raonaments inductius i deductius", explica Pérez.

Les altres conseqüències d'entrar a primària és que s'hagin d'adaptar a normes socials perquè tots els alumnes aprenguin i que el mestre es converteixi en una figura important per a ells o elles. En el temps lliure d'aquesta franja d'edat, segons l'Hospital Sant Joan de Déu, els infants necessiten jugar amb els seus amics i córrer. "No s'han de sobrecarregar amb exigències d'adults, en el seu temps d'oci, cal oferir-los alternatives i ajudar-los a descobrir els seus propis interessos", deixen clar des del centre hospitalari. També és la franja en què aprenen a tenir empatia en el joc en equip canviant la seva perspectiva per posar-se al lloc d'una altra persona.

El desenvolupament físic que pateixen els adolescents condiciona tota aquesta etapa. "En les etapes anteriors els canvis entre un nen i un altre es produïen, com a molt, en mesos de diferència: un podia caminar als onze mesos i un altre, als tretze. Aquí, en canvi, poden passar anys: per exemple, a una nena li pot venir la regla als dotze anys i a una altra, als catorze. Això fa que no siguin grups homogenis i que s'acabin ajuntant amb els que més s'assemblen a ells perquè són els que menys por els hi fan", apunta la psicòloga de la UOC.

És una etapa, sobretot, "d'incertesa i ambigüitat". "Actualment, hi ha moltes etiquetes tant pel que fa a la teva orientació sexual com manera de viure i això ha calat entre els joves i provoca que defineixin la seva identitat massa aviat", apunta Pérez. Davant d'aquesta situació l'experta aconsella que és important que acceptin els canvis que van patint a poc a poc i que tota l'ambigüitat que sorgeixi ho faci sense la necessitat de posar etiquetes. "Ja es definiran quan arribi el moment de fer-ho", apunta.

També és la franja en què hi ha un interès per l'altre sexe. "L'atracció, la curiositat i els enamoraments els descol·loquen. Les proves de relacions de parella, a partir dels quinze i setze, tenen per als adolescents una gran transcendència, ja que els ajuden a madurar una identitat pròpia i definida", apunten des de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Dos aspectes més marquen aquesta etapa. Per una banda, el canvi de mentalitat, ja que desenvolupen el pensament abstracte. "Quan s'acaba l'ESO és quan els adolescents tenen aquesta capacitat d'abstracció, de pensar sense tenir les coses davant", apunta Pérez. "Els joves d'aquesta edat –afegeixen des de l'Hospital Sant Joan de Déu– ho qüestionen tot i, alhora, són idealistes. A les portes de l'edat adulta és quan arribaran a una posició estable pel que fa a les seves idees". L'altre canvi és que busquen el seu propi camí agafant altres vies alternatives. "Han d'arriscar-se encara que també han de ser conscients que poden equivocar-se i, per tant, han de ser responsables dels seus propis errors", deixen clar des del centre hospitalari. En aquest sentit, Pérez, destaca que és clau que vegin "altres maneres de fer en espais estructurats", per exemple que a banda de l'escola, vagin a entrenar-se a un equip. "Han de tenir l'opció de tenir rols diferents per trobar-se".