Visitar l’oculista abans de tornar a classe

El sistema visual d’un infant està en continu procés de maduració des que neix i fins al final de l’adolescència. Tal com assenyala Alfonso Castanera, director mèdic de Miranza IBO, aquest procés “té fases diferenciades, amb períodes de més o menys velocitat en la instauració de canvis i períodes en què el procés pot aturar-se i, en certes situacions, fins i tot deteriorar-se o tornar enrere”. En aquest sentit, continua, “els controls periòdics permeten detectar precoçment els moments en els quals aquest procés està apartant-se del patró normal o desitjable i convé actuar per reconduir la situació i evitar mals majors”, per la qual cosa “l’inici de curs és un moment ideal per fer-los”.

COM MÉS AVIAT MILLOR

Fins ara els experts recomanaven fer una revisió anual entre els 3 i els 10 anys i una cada dos anys dels 11 als 16. Però Castanera subratlla la conveniència de fer les primeres avaluacions dins del primer any de vida: “Conèixer l’estat visual del nadó, especialment en cas d’antecedents familiars de defectes de refracció, estrabismes, ambliopies o altres de congènits o adquirits, permet programar més eficientment el ritme d’avaluacions adequat per assegurar la salut visual”. Uns controls, apunta el també cap d’oftalmologia pediàtrica i motilitat ocular del centre, en els quals “poden detectar-se alguns defectes no tractables en aquell moment però que ja informen del punt de partida del procés maduratiu, així com de canvis del desenvolupament que demanin tractament de seguida i permeten, fins i tot, preveure l’aparició d’altres trastorns secundaris i diferits en el temps”.

Cal tenir en compte, com apunta l’òptica optometrista Marta Codina, que les alteracions visuals no diagnosticades i, per tant, no tractades, poden tenir conseqüències negatives en l’aprenentatge: “Una mala mobilitat ocular pot ocasionar que l’infant es perdi a l’hora de llegir, una mala acomodació pot fer que hi acabi veient borrós quan llegeix i una deficient coordinació binocular pot produir visió doble al treballar de prop o una incorrecta visió en 3D. Això passa en els estrabismes, i fa que els costi calcular les alçades, distàncies i velocitats, cosa que provoca que siguin més maldestres en esports”. Així doncs, aquestes revisions són més que necessàries, essencials.

LA REFRACCIÓ, ASPECTE CLAU

Alfonso Castanera, director mèdic de Miranza IBO, apunta que els controls en edat preescolar “ja busquen la identificació de les característiques de la refracció, és a dir, dels defectes de graduació que puguin interferir en l’aprenentatge”. Cal saber, no obstant, “que a causa d’una mida més petita del globus ocular i d’un patró de desenvolupament pendent de completar, existeix un rang de valors de defectes de graduació fisiològics o normals”, assenyala. La tasca de l’oftalmòleg pediàtric és, per tant, “identificar els defectes de refracció superiors als rangs de normalitat per a cada grup d’edat per iniciar-ne el tractament”. Això significa que als 3 anys cal corregir les hipermetropies superiors a 2,50 diòptries; les que, tot i estar dins de la franja fisiològica, siguin asimètriques en més d’una diòptria; les associades a astigmatismes més altes de 0,75 diòptries i tots els casos de miopia.

Cal tenir en compte, matisa l’oftalmòleg, que “de vegades, tot i que el defecte se situï dins dels límits fisiològics, la capacitat de compensació de la criatura pot ser deficient i ser necessària una correcció fins i tot en defectes més baixos”. A més dels defectes refractius, afegeix, en aquesta edat “és clau detectar defectes en la visió binocular i estrabisme (desviació d’un o tots dos ulls) i ambliopia (ull gandul), així com un primer examen de la visió cromàtica (daltonisme i variants) i un examen oftalmològic general (conjuntiva, parpelles, segment anterior i fons d’ull)”.

PANTALLES SÍ, PANTALLES NO

Un estudi de l’associació Visión y Vida desvelava recentment que el confinament arran del covid-19 ha tingut un efecte negatiu en la salut de la població, causat entre altres factors per la sobreexposició a telèfons mòbils, tauletes i televisors. Això ha afectat la salut ocular de més del 50% de la població, especialment dels joves d’entre 12 i 19 anys. L’increment de l’ús de les pantalles ha fet que símptomes relacionats amb la fatiga ocular, els trastorns de la superfície ocular per evaporació de la llàgrima o la coïssor, picor i enrogiment ocular s’hagin incrementat.

En aquest context, Castanera alerta que també poden aparèixer o agreujar-se símptomes associats a la visió de prop “com ara estrabismes acomodatius, espasmes acomodatius que afavoreixen la miopització inicial o la progressió de miopia preexistent”. Per pal·liar-los, és del tot necessari, assenyala Castanera, “que pares i mares mantinguin horaris relativament restringits en l’ús que els seus fills fan de les pantalles. Suggereix períodes d’activitat de 20-30 minuts seguits de descansos de 10-20 minuts, així com mantenir una bona hidratació de la superfície ocular, evitar distàncies massa curtes i/o postures incorrectes per llegir i escriure”.

Què ens diu si hi pot haver problemes visuals?

• Mirar la televisió massa a prop i amb els ulls mig tancats o forçant-los.
• Escriure o llegir amb el llibre enganxat als ulls.
• Escriure amb el cap inclinat, girant molt el paper, tapant un ull o fent l’ullet.
• Tenir mal de cap localitzat al voltant dels ulls després d’haver estat treballant en tasques de prop o a l’ordinador.
• Fregar-se molt els ulls o tenir-los vermells.
• Desviar un ull.
• Visió borrosa o doble. Cal preguntar si veu bé la pissarra a la mateixa distància que els altres nens.
• Tancar un ull. El nen està més còmode si al fixar la vista tanca l’ull.
• Lectura lenta, saltar-se línies, menjar-se paraules o necessitar l’ajuda del dit per poder llegir.

Font: Marta Codina, òptica optometrista de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual