Esteban Keklikian

Trastorns respiratoris relacionats amb el son

La causa més freqüent d’apnees obstructives són les glàndules adenoides i les amígdales engrandides

Trastorns respiratoris relacionats amb el son / MANOLO GARCIA Zoom

L’apnea obstructiva es manifesta quan el nin deixa de respirar mentre dorm. L’apnea obstructiva es produeix per un bloqueig en les vies aèries superiors (obstrucció), generalment per les glàndules adenoides (vegetacions) o per les amígdales grans. Les apnees del son són molt freqüents en nins d’entre dos i sis anys, però es poden trobar a qualsevol edat.

Les causes

En els nins, la causa més freqüent d’apnees obstructives són les glàndules adenoides i les amígdales engrandides. Durant el son hi ha una relaxació muscular respiratòria que fa que el nin tingui problemes amb la respiració. La majoria dels nins no tenen cap problema mentre estan desperts, però quan dormen els músculs es relaxen i la llum de la via aèria s’estreny, cosa que fa que les amígdales i les adenoides bloquegin la llum de les vies aèries, amb la qual cosa es produeix una reducció del pas d’aire, que provoca roncs i més feina per respirar. De vegades es produeixen caigudes de la concentració d’oxigen. L’obstrucció i la disminució del pas de l’aire provoquen que l’infant es desperti, cosa que fa contreure una altra vegada els músculs, obrint la via aèria per recuperar la respiració.

La causa més freqüent d’apnees obstructives són les glàndules adenoides i les amígdales engrandides

En realitat, el temps total que duren les apnees no és gaire, però és semblant a despertar-se 15 o 20 vegades cada nit. Implica un mal descans i manca de son, que condueix a un mal rendiment l'endemà. El nen no s’adona que es desperta, i els pares tampoc, atès que ho descriuen com un "mal dormir".

Factors de risc

L’obesitat i el sobrepès poden ser factors de risc per a l’apnea del son, però és molt comú que els nins més petits tinguin un pes baix, atès que dormen malament i mengen malament.

També ho són la síndrome de Down, així com una mandíbula inferior molt petita o mal desenvolupada.

Signes i símptomes

  • Roncs. Respiració sorollosa o roncs durant el son, que empitjoren en algunes posicions.
  • Períodes sense respiració. Moments en què hi ha moviments del tòrax però no passa l’aire i l’oxigen no arriba als pulmons (apnees). La durada d’aquests períodes es mesura en segons.
  • Respiració bucal. Com que les adenoides i les amígdales estan engrandides, el nen ha de respirar per la boca.
  • Intranquil·litat. Com que es desperta freqüentment, el nin es mou molt.
  • Posicions estranyes. Com que no pot respirar, el nin ha d’adoptar posicions, com ara el cap molt estès o agenollat cap per avall per permetre que l’aire passi millor.
  • Trastorns de conducta. Irritabilitat, cansament, manca d’atenció, problemes d’aprenentatge.
  • Problemes a l’escola. Per la mateixa manca d’atenció i el cansament durant el dia escolar. Sovint es descriu aquests nins com a mandrosos o lents.
  • Mullar el llit. Aquest problema es diu enuresi i indica que el nin pot orinar al llit mentre dorm, encara que hi ha altres causes d'aquest problema.
  • Freqüents infeccions. Una història de problemes freqüents d’amígdales o vegetacions que requereixen antibiòtics o també infeccions d’oïda freqüents.

Proves diagnòstiques

Ja amb l’interrogatori hi pot haver indicis que hi ha apnees obstructives durant el son, però per documentar-les s’ha de fer un estudi de son o polisomnografia. Es registren diversos paràmetres durant tota una nit. Es registren moviments del tòrax i abdominals, nivells d’oxigenació a la sang, freqüència respiratòria i cardíaca, moviments corporals, posició i so. De vegades es pot afegir vídeo per registrar parasòmnies. La quantitat i el tipus d’apnees, així com la quantitat i el temps durant el qual cau l’oxigenació en sang, són molt útils per saber quin és el grau de severitat del cas.

El tractament

En els casos en què l’origen de l’apnea sigui un engrandiment de les adenoides o de les amígdales, la cirurgia és el tractament indicat. S’ha de fer la interconsulta amb l’especialista otorrinolaringòleg.

Esteban Keklikian és pediatre de l’Institut Balear de Pediatria