Pedro Albertí Celada

Obesitat infantil (II): diagnòstic i tractament

El problema és el desequilibri entre les calories ingerides i les que el cos consumeix

Totes les criatures haurien de fer una hora diària d’exercici físic, fonamentalment de tipus aeròbic / ISAAC BUJ Zoom

El símptoma fonamental de l’excés de pes i l’obesitat en la infància és l’augment de la quantitat de greix corporal: a poc a poc es començarà a observar que a l’infant se’l veu més ‘grassonet’. En les primeres fases del problema, només ens n’adonarem els pediatres, que en les revisions periòdiques veurem un progressiu augment del percentil en la corba de pes que encara “es nota poc”. Un nin que, per exemple, sempre havia estat en un percentil 50 de pes (la mitjana), veim com comença a pujar; això sol succeir amb més freqüència en algun moment entre els quatre i els vuit anys, atès que és una edat en què els nins comencen a ser menys ‘moguts’, combinat amb la ingesta d’una quantitat excessiva de calories respecte de les seves necessitats. En fases més avançades, la mateixa família s’adona de l’augment de pes per sobre del que seria lògic pel seu creixement.

Altres símptomes que poden aparèixer, sobretot en casos severs, són l’augment dels nivells de colesterol en sang, hipertensió arterial, problemes articulars com l’anomenat genoll valg (desviació cap a dins de l’eix del genoll) i altres, fins i tot insuficiència cardíaca en casos molt severs d’obesitat.

El diagnòstic es fa calculant l’IMC (Índex de Massa Corporal) amb la fórmula P (kg) / T2 (en metres), i duent el resultat a la corba d’IMC de nins o nines segons la seva edat. Si és major del 85% parlarem de sobrepès, i d’obesitat si és major del 95%.

Altres mètodes més sofisticats inclouran mesuraments de la quantitat de greix corporal mitjançant el plec gras en abdomen i bíceps, l’ús de bàscules que per impedanciometria determinen la quantitat de greix corporal, etc. Poden ser d’utilitat, però en general no són necessaris per a un problema simple quant al diagnòstic si s’usa la fórmula esmentada i la corba d’IMC per a cada edat.

Exercici físic

Pel que fa al tractament, el problema fonamental és el desequilibri entre les calories ingerides i les que el cos consumeix per al seu normal funcionament. Per tant, una base fonamental per a tots els nins serà, en primer lloc, augmentar el consum de calories mitjançant exercici físic. Tots els nins haurien de fer una hora diària d’exercici físic, fonamentalment de tipus aeròbic, que és tot l’esport relacionat amb córrer: futbol, bàsquet, tennis, pàdel, handbol, patinatge, bicicleta, senderisme... De fet, es va iniciar un programa a Escòcia que s’ha anat estenent a molts col·legis del nord d’Europa, anomenat ‘1 mile a day’. Consisteix que els nins corrin tots els dies només una milla (1,6 km) cada dia. Un programa tan simple, amb un objectiu tan fàcil d’aconseguir, ja que poden ser deu minuts o menys, ha ofert millores significatives pel que fa al pes dels nins.

Tots els nins haurien de fer una hora diària d’exercici físic, fonamentalment de tipus aeròbic

La segona part del tractament serà la disminució de les calories ingerides per part de l’infant. En general, cercarem una restricció calòrica suau, ja que no ha d’afectar el procés metabòlic de creixement de l’infant, i un objectiu assumible seria el de mantenir el pes corporal durant un període de temps (6-18 mesos en funció del grau de sobrepès) fins a la normalització de la corba de pes. Aquest objectiu és ‘senzill’, malgrat que requereixi esforç, ja que no estam dient a la família que “el nin ha de perdre X kg”, sinó que aconsegueixi només que mantingui el pes durant un temps, cosa que, sens dubte, és més fàcil, atès que ja suposa una pèrdua de greix mentre el nin continua creixent i aprèn a menjar d’una altra manera. D’aquesta manera, es produiria un canvi dels hàbits que podria ser més definitiu o durador. Sempre explicam als pares que el nin en un futur no ha de tornar a menjar el mateix que menjava, ja que, com deia Einstein, “si aplicam els mateixos mètodes, no podem esperar resultats diferents”: si el nin torna a menjar com menjava, tornarà a la mateixa situació que el va portar a la consulta. És l’anomenada ‘educació per a l’alimentació’.

Aliments que cal evitar

Els aliments que s’hauran d’evitar són, fonamentalment, l’excés d’hidrats de carboni d’absorció ràpida, i s’hauran de prioritzar els hidrats de carboni d’absorció lenta, que no produeixen elevacions tan brusques de la corba d’insulina. S’intentarà reduir o eliminar de la dieta la pastisseria industrial, les begudes carbonatades, els sucs de fruites (les anomenades ‘calories buides’), que se substituiran per la fruita sencera amb la seva fibra, que retarda l’absorció. Així mateix, cal intentar racionar el consum de pasta, patata i arròs... En general, es tracta d’aconseguir que els nins mengin aliments naturals, com carn i peix a la planxa, fruites, verdures, llegums, ous, lactis, fruits secs crus, etc., i evitar els aliments empaquetats o ultraprocessats.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria