Musicoteràpia en tartamudesa

El terme musicoteràpia, segons la Federació Mundial de Musicoteràpia, es refereix a l’ús de la música i dels seus elements (so, ritme, melodia, harmonia) en un procés creat per facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió, l’organització i altres objectius terapèutics rellevants per satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.

El llenguatge està ple d’estructures melòdiques. Tots tenim un timbre que ens identifica, una prosòdia (entonació) que segons com es faci ens informa d’una situació o d’un estat diferent. La nostra sintaxi i morfologia presenten unes estructures que afavoreixen aquesta melodia i harmonia.

Tots aquests aspectes del llenguatge es desenvolupen en l’hemisferi esquerre del cervell, específicament a les àrees de Broca i Wernicke del lòbul temporal esquerre.

D’altra banda, la música activa l’hemisferi dret, l’artista, el que ens permet viure experiències i reviure moments especials i únics.

La mescla d’ambdós factors, música i llenguatge, activa completament el nostre cervell i aconsegueix el màxim aprenentatge, un augment de l’atenció, l’audició i la creativitat, i provoca la relaxació física i psicològica de la persona que l’escolti.

Beneficis en la disfèmia

Segons l’ASHA (American -Speech-Language-Hearing Association), la tartamudesa o disfèmia afecta la fluïdesa de la parla. S’inicia a la infantesa i, en alguns casos, dura tota la vida. Es caracteritza per les interrupcions en la producció dels sons, també denominades ‘disrítmies’ o ‘disfluències’. Suposen un problema quan aquestes interrupcions dificulten la capacitat de comunicació de les persones que en fan massa. Aquest fet limita la vida i la participació de la persona en certes activitats. Aquestes restriccions es donen molts cops perquè a la persona li preocupa el que els altres puguin pensar d’ell i les seves interrupcions.

Sí que és cert que la disfèmia està lligada a les emocions i l’ansietat. Per això una de les eines que s’utilitza a la teràpia de logopèdia és la musicoteràpia, o millor dit, algunes de les nocions que ens ofereix la musicoteràpia, tenint en compte sempre que si es requereix d’una intervenció de musicoteràpia específica, cal derivar a un musicoterapeuta format i especialitzat.

La musicoteràpia, com que utilitza els dos hemisferis del cervell, ens permet, per una part, relaxar tots els músculs del coll i la cara, tensats en les interrupcions i bloquejos. També ens permet controlar millor el ritme del nostre discurs i la coordinació fonorrespiratòria, i ens fa més conscients de la nostra articulació i l’expressió oral.

Altres usos

La musicoteràpia té molts beneficis en alteracions del llenguatge, la parla, la lectoescriptura i la veu, entre els quals hi podem trobar:

• TEL o TDL: María Jesús del Olmo planteja que afavoreix la comunicació a través del so, el ritme, la música i el silenci. Gràcies als usos simbòlics, els objectes poden transformar-se i significar moltes coses. Ensenya que els sons transmeten emocions i a través de la música es poden expressar desitjos sense la necessitat del llenguatge oral.
• Dislàlia (trastorns de la parla): Mitjançant exercicis de ritme i prosòdia, discriminació auditiva i interpretació de cançons s’aprenen aquells fonemes que eren incapaços d’adquirir.
• Dislèxia: S’insisteix en l’organització espai-temporal, la integració de l’esquema corporal i la pràctica rítmica.

Cal tenir en compte que en la logopèdia existeixen moltes metodologies diverses que poden o no beneficiar cada usuari. Cal sol·licitar ajuda i resoldre dubtes per aconseguir la teràpia que integri globalment cada persona.

Neus Nicolau és logopeda de l'Institut Balear de Pediatria