A.F.

Ensenyar i aprendre des del telèfon mòbil o la tauleta

Es preveu que el mercat de les aplicacions mòbils educatives creixerà anualment un 26% fins al 2024

Ensenyar i aprendre des del telèfon mòbil o la tauleta / GETTY Zoom

La pandèmia del covid-19 ha tingut un gran impacte en l'àmbit educatiu. A la recta final de curs, escoles, instituts i universitats van haver de trobar, bruscament, solucions en línia mentre altres entorns d'aprenentatge, com els museus, reforçaven les seves activitats digitals. En aquest context, es preveu un creixement important del mercat de les aplicacions mòbils educatives: la companyia tecnològica Technavio calcula que la taxa de creixement anual d'aquest mercat serà d'un 26 % fins a l'any 2024 i en destaca l'auge a Llatinoamèrica.

Dos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ofereixen algunes claus per entendre què són les aplicacions mòbils educatives i quin ús en podem fer. Des d'aplicacions per aprendre idiomes o memoritzar les taules de multiplicar, fins a videojocs educatius o històries narratives interactives, quan parlem d'aplicació mòbil educativa ens referim a un programa informàtic que es pot instal·lar i fer servir en dispositius mòbils, principalment telèfons i tauletes, amb l'objectiu que qui la utilitzi aprengui unes habilitats o conceptes determinats.

Saber triar una aplicació mòbil que s'ajusti al programa pedagògic és cada cop més rellevant per als professionals dels centres educatius

Així ho aclareix Ferran Adell, professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Des del seu punt de vista, les aplicacions mòbils educatives són interessants per dos motius: "perquè són molt transversals i permeten treballar conceptes i continguts ben diferents de maneres molt diverses, i perquè qualsevol docent o professional amb uns coneixements mínims de gestió d'eines informàtiques pot aprendre a crear-ne una". En aquest sentit, l'expert de la UOC recorda que també poden ser útils per a la formació en empreses i administracions públiques o per a campanyes ciutadanes.

Primer planifica, després crea o tria

Amb tot, Adell adverteix que les aplicacions mòbils educatives faciliten el camí per millorar l'aprenentatge si l'ús es condiciona a un pla pedagògic previ.

Hi coincideix David Casacuberta, professor de la UAB i professor col·laborador de la UOC: "El quid de la qüestió és saber decidir quina és l'aplicació mòbil correcta. Si no fem primer aquesta anàlisi, els resultats, normalment, són contraproduents". Per aconseguir-ho caldrà, primer de tot, disposar d'un pla pedagògic, que significa definir a qui ens adrecem, què volem que aprengui i en quin context. "Cal associar les aplis a competències i resultats concrets, a tasques específiques –indica Casacuberta–. Les aplis poden ser el complement ideal per resoldre objectius pedagògics, però no els resoldran per si mateixes", afegeix Adell en aquest sentit.

Hi ha altres decisions que cal prendre. Per exemple, si és necessari crear una aplicació mòbil a mida. "Sempre és més interessant, però dependrà dels recursos, la capacitat i el temps. Una altra opció és fer una cerca i veure si trobem alguna apli que encaixi amb el nostre pla pedagògic", detalla Adell. A més, el tipus de públic condicionarà les característiques de l'aplicació mòbil. "Per exemple, a un centre d'interpretació de flora i fauna li pot interessar usar tècniques i mecàniques del joc, és a dir, ludificar l'apli, per tal que els infants aprenguin les espècies d'un parc natural –per exemple, poden sumar punts quan recullen i fotografien fulles i l'apli els diu de quina espècie són–. Però, segurament, un adult que visiti el parc natural preferirà rebre la màxima informació de la manera més senzilla mitjançant una altra mena d'apli", il·lustra Adell.

En qualsevol cas, indica Casacuberta: "Cal que establim protocols clars de privacitat, que triem les aplis i plataformes que demanin les dades personals mínimes; no és gaire bona idea donar a conèixer el número de mòbil personal dels participants".