Pedro Albertí

Ennuegament i asfíxia en la infància

Per prevenir-ho, val més no introduir aliments sòlids abans dels 12 mesos

Ennuegament i asfíxia en la infància / FRANCESC MELCION Zoom

L’aspiració d’un cos estrany és el pas cap a les vies respiratòries d’un objecte (cos estrany) que el nin se situa a la boca, en comptes d’empassar-se’l i arribar a l’estómac. Per això deim que l’“aspira”. Pot ser un aliment sòlid (sobretot dur, com la fruita seca, però també qualsevol altre), parts de juguetes i, en general, qualsevol altre objecte que el nin s’endugui a la boca.

La freqüència d’aquest problema és relativament alta, atès que el nin d’entre 1 i 3 anys es troba en un període en què reconeix els objectes mitjançant la vista i el tacte, i també posant-se’ls a la boca. Si el nin plora o riu mentre té un bocí d’aliment o un objecte a la seva cavitat oral, fa a continuació una inspiració i l’objecte pot arribar fins a l’arbre respiratori. Igualment, pot succeir si el nin s’ennuega mentre intenta empassar-se un tros d’aliment poc mastegat.

Quins en són els símptomes?

Dependrà d’on se situï l’objecte. Si és a la laringe, pot produir tan sols tos d’intensitat variable, o fins i tot la mort per asfíxia en pocs minuts si és suficientment gran i l’obstrueix completament i li impedeix el pas de l’aire. Si el cos estrany es troba més avall, a la tràquea, pot passar el mateix si l’obstrucció és total, o tenir molta tos, dificultat respiratòria i producció de molt de moc i secreció si l’obstrucció és parcial. Si es troba en un punt més profund, en un bronqui, generalment al pulmó dret per acció de la gravetat, el símptoma principal serà la tos, i hi haurà menys dificultat respiratòria, ja que l’altre pulmó està lliure i permet una correcta ventilació.

L'ideal és no introduir aliments sòlids abans dels 12 mesos, i a partir d’aquesta edat, ser molt curosos mentre el nin menja i evitar que plori o rigui

Com es fa el diagnòstic?

Hi ha d’haver un alt índex de sospita, pensant sempre en la possibilitat que el nin pugui haver aspirat un cos estrany. Aquesta sospita es confirmarà amb radiografies si està estable: lateral de coll si pensam que l’objecte està allotjat a la laringe; o de tòrax, si es tracta d’un objecte allotjat al pulmó. En les radiografies, podem veure o no l’objecte segons quina sigui la seva composició. I també podem veure el que coneixem com a emfisema obstructiu: si el cos estrany es troba en un bronqui, pot fer de vàlvula: deixa entrar l’aire en la inspiració, però no deixa que surti en l’expiració, per la qual cosa la zona de pulmó que està més enllà de l’objecte es va “inflant” progressivament. Per això se sol·liciten radiografies en inspiració i expiració. Podem veure també complicacions, com una sobreinfecció (pneumònia). De vegades, pot ser necessari fer un TAC toràcic si no veim res en les radiografies, i la sospita clínica és forta.

Quin és el tractament?

Si el cos estrany es troba a la laringe i la situació és d’urgència vital, es farà la maniobra de Heimlich: amb el pacient agafat des de l’esquena, es fa una forta compressió a la boca de l’estómac amb els dos punys, amb la intenció d’arribar a la columna vertebral, és a dir, una compressió forta. Això fa que de vegades el malalt expulsi el cos estrany. També pot intentar-se un cop fort a l’esquena entre els omòplats. Com que disposam de molt poc temps, si no s’aconsegueix eliminar el cos estrany, s’haurà d’intentar, a la desesperada, fer una traqueotomia d’urgència, una maniobra que pot salvar la vida. Amb els elements que tinguem a mà (un ganivet o unes tisores, i un bolígraf sense mina o un tub amb molt de calibre, per exemple), es fa un tall vertical d’un centímetre sobre la tràquea, per davall la nou, se separen els teixits fins a arribar a la tràquea i s’insereix el tub entre dos anells traqueals, una maniobra que permetrà el pas de l’aire, fet que salvarà la vida al pacient.

També cal tenir un alt índex de vigilància en els seus jocs

Si sospitam que el cos estrany està allotjat en un bronqui, la situació no sol ser d’extrema urgència. Amb els estudis radiològics comentats faríem el diagnòstic, i posteriorment es programaria una broncoscòpia per extreure el cos estrany. De vegades pot ser necessària, fins i tot, una resecció pulmonar: extirpar un fragment del pulmó en què s’allotja el cos estrany si el broncoscopi no pot arribar-hi perquè està situat en un punt molt profund del pulmó.

Per tot això, ens adonam que el que és fonamental és la prevenció: que no es produeixin aquestes aspiracions. Així, el que és ideal és no introduir aliments sòlids abans dels 12 mesos, i a partir d’aquesta edat, ser molt curosos mentre el nin menja i evitar que plori o rigui. Tenir també un alt índex de vigilància en els seus jocs, ja que l’objecte menys pensat pot arribar a l’arbre respiratori del nin: retirar tots els petits objectes que pugui agafar i que totes les seves juguetes compleixin la normativa de fabricació per a nins menors de 3 anys, etc.

Pedro Albertí és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria