Creixen les al·lèrgies alimentàries en infants

Gairebé un de cada deu infants a Espanya pateix algun tipus d'al·lèrgia alimentària. Així ho demostra el II Observatori Mediterránea del Menjador Escolar, que ha analitzat els 19.693 menús escolars que serveix Mediterránea a Espanya, entre els quals la companyia té comptabilitzades fins a 1.867 al·lèrgies diferents. La relació suposa una mitjana el 2020 d'un 9,48% d'alumnes amb alguna al·lèrgia alimentària registrada. Una dada lleugerament superior al 6,49% del 2019 i que suposa gairebé el doble que en el curs 2017-2018 (5,95%).

"En els últims anys assistim a un augment progressiu de les al·lèrgies als menjadors", explica Rocío Royo, directora de nutrició de Mediterránea i responsable de l'Observatori. "Això suposa un doble repte: d'una banda, ser molt exhaustius en els protocols per assegurar que no hi ha contaminació creuada, i de l'altra, ser flexibles perquè cada alumne rebi la dieta personalitzada sense desatendre les seves necessitats nutricionals".

Entre les al·lèrgies, la més freqüent aquest any és a les fruites i verdures (23,4%), que supera la de la fruita seca, que va ser la més freqüent en l'Observatori anterior. "El fet que hi hagi una alta representació de les al·lèrgies a les fruites i verdures no vol dir que els alumnes siguin al·lèrgics a tots els aliments que aquestes categories representen", precisa Royo. Així i tot, aquesta al·lèrgia segueix sent una de les més comunes, ja que ocupa el segon lloc amb un 18,9% del total. "Aquesta dada probablement es degui al fet que inclou les síndromes d'al·lèrgia oral, una reacció que només produeix enrogiment i picor a la boca, ja que, segons els estudis, els al·lèrgens alimentaris que més habitualment produeixen símptomes sistèmics són l'ou, la llet, la fruita seca, els llegums i el peix", assegura Gonzalo Galicia Poblet, pediatre especialista en digestiu infantil de l'Hospital Universitari de Guadalajara i professor associat de medicina a la UAH. D'altra banda, les al·lèrgies menys comunes són als additius (0,6%), el peix (6,3%) i els mariscs i crustacis (5,6%).

El mite de la lactosa

Socialment, es tendeix a confondre la intolerància a la lactosa amb una al·lèrgia alimentària, però ni el component de la llet que les produeix, ni el mecanisme, ni els símptomes són els mateixos. Segons les dades de l'Observatori, la intolerància a la lactosa representa un 13,17% de la casuística trobada, encara que la seva prevalença creix considerablement d'un any a un altre, gairebé un 5%. "Es tracta d'una intolerància relativament senzilla de tractar a nivell nutricional, ja que actualment la indústria alimentària té alternatives sense lactosa", explica Rocío Royo. "Per a aquests alumnes solem prescindir de la llet i dels derivats lactis en les seves dietes, i revisar amb atenció les fitxes tècniques dels productes, ja que alguns poden portar lactosa entre els seus ingredients". Encara sobre això convé recordar que la majoria de les persones amb intolerància a la lactosa són capaces de tolerar els iogurts perquè són productes fermentats en què la quantitat de sucre (lactosa) és més baixa.

Per primera vegada a l'Observatori del Menjador Escolar s'han analitzat les dietes amb necessitats especials entre els alumnes. És a dir, s'han comptabilitzat les peticions expresses per vetar determinats aliments o additius per recomanació mèdica o per criteris religiosos o de consciència. L'1,43% dels menús incorpora alguna d'aquestes variants especials. Tot i que no representa una majoria és una xifra que creix cada any, de manera que ara l'empresa ho té en compte.

La més comuna d'aquestes dietes especials és la dieta sense carn, sol·licitada per motius de consciència social, habitualment per part de famílies vegetarianes o musulmanes. Aquest tipus de dieta sense carn i sense porc suposa més de la meitat dels requeriments especials (59%).

En segon lloc, amb una presència de gairebé el 15%, hi ha les dietes hipocalòriques, que tenen menys aportació calòrica. "La majoria de les dietes baixes en calories estan associades a l'obesitat infantil, una qüestió que ens preocupa especialment, i per això els nostres projectes educatius van més enllà de l'alimentació. Fomentem també les activitats físiques, que al costat d'una dieta equilibrada són claus per prevenir l'obesitat ", apunta la responsable de nutrició de Mediterránea. Finalment, les dietes per a alumnes amb diabetis representen un 12% del total, mentre que les menys sol·licitades són les dietes hipercalòriques. "Els menús es personalitzen fins al punt d'indicar les racions per a cada alumne, cosa que implica una gran complexitat organitzativa i logística".