A.F.

Acompanyar els infants sense llenguatge oral

AlfaSAAC és una plataforma especialitzada en comunicació per a menors amb discapacitat sense llenguatge oral

Acompanyar els menors sense llenguatge oral / GETTY Zoom

A l'Estat hi ha més de quatre milions de persones amb discapacitat, dels quals un 30% tenen necessitats de comunicació complexes. Aquest grup de més d'un milió de persones amb trastorns de desenvolupament –com ara paràlisi cerebral infantil, síndrome de Rett o trastorn de l'espectre autista, entre d'altres– no desenvolupa llenguatge oral i, per tant, necessita fer servir un sistema de comunicació alternatiu. AlfaSAAC és un projecte per a la creació d'una plataforma en línia en castellà per a la formació, l'acompanyament, l'assessorament i la recerca en comunicació augmentativa i alternativa i alfabetització de menors amb aquest problema. La iniciativa, liderada per Ruth Candela, psiquiatra i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, és una dels vuit finalistes de l'SpinUOC, el programa d'emprenedoria de la UOC, impulsat per la plataforma Hubbik, que se celebrarà l'1 d'octubre.

La comunicació augmentativa i alternativa –encara molt poc difosa al nostre país– consisteix a utilitzar qualsevol modalitat de comunicació –excepte la parla– per expressar pensaments, necessitats, desitjos i idees, amb la particularitat que les persones no fan servir la seva pròpia veu, sinó altres mètodes, com ara sistemes pictogràfics, programaris específics, lectors oculars, etc. "En els infants amb discapacitat que utilitzen aquesta mena de comunicació, l'adquisició del llenguatge i l'alfabetització requereixen una implantació altament especialitzada que necessita un gran suport, i nosaltres els volem acompanyar en aquest repte", explica Ruth Candela, màster en Neuropsicologia i actualment estudiant del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. "Com la parla, aquest llenguatge alternatiu es constitueix en societat i aquests menors –a causa de les seves barreres físiques, motores, sensorials i comunicatives– tenen molt poques oportunitats per desenvolupar-lo", continua Candela.

La comunicació augmentativa i alternativa consisteix en utilitzar qualsevol modalitat de comunicació per expressar pensaments, necessitats, desitjos i idees

L'objectiu d'AlfaSAAC és crear un espai perquè professionals i famílies de nens amb discapacitat aprenguin a comunicar-se amb ells i els puguin oferir les oportunitats necessàries per aprendre a llegir i escriure. Incorporarà grups de suport i formació especialitzada tant per a familiars com per a professionals, per saber avaluar i implantar les diferents estratègies i tecnologies d'ensenyament. "El seu format en línia permetrà arribar a una gran quantitat de famílies i professionals, que es podran sentir acompanyats en el difícil recorregut de donar veu a les persones sense llenguatge oral", explica. AlfaSAAC també impulsarà el desenvolupament de la recerca en aquest camp, encara desconegut a l'Estat.

El seu format en línia permetrà arribar a una gran quantitat de famílies i professionals, que es podran sentir acompanyats

El projecte, que es troba en la fase de desenvolupament de al web, és una iniciativa molt personal de Ruth Candela, juntament amb Ana Jacas, Ana Medina, Patricia Velasco i Beatriz Bellido, també impulsores de la plataforma, i en col·laboració amb la logopeda i psicòloga Begoña Lloréns, atès que totes cinc són mares d'infants amb trastorns de desenvolupament que, entre altres barreres, tenen una absència de llenguatge oral. "La idea d'AlfaSAAC s'ha anat gestant a poc a poc, d'una manera molt natural, a mesura que hem anat trobant dificultats a l'hora d'ajudar els nostres fills. És el que ens hauria agradat tenir des del principi", conclouen. 

Logopèdia en temps de covid-19

La situació generada pel covid-19 ha obligat els professionals de la salut a dur a terme intervencions a distància. En el cas de la logopèdia –disciplina que engloba el diagnòstic, l'avaluació, el tractament i la prevenció de les patologies de la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu, l'audició i altres funcions orals, com ara la masticació o la deglució–, es tenen molt poques dades sobre l'abast de la telepràctica a l'Estat. En aquest context, el grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) de la UOC ha impulsat un estudi que té l'objectiu de conèixer l'ús i la percepció dels logopedes sobre aquest format d'intervenció i l'evolució viscuda durant la pandèmia. L'enquesta s'ha fet durant el mes de juliol i s'adreça a professionals d'aquesta especialitat que es trobin en actiu a l'Estat, sense necessitat d'haver fet assistència virtual prèviament.

"En altres països, principalment als Estats Units i Austràlia, es troben indicis positius pel que fa a l'efectivitat de la telepràctica en nombroses àrees i patologies d'intervenció (afàsia, deglució, autisme, patologia del llenguatge infantil...), però els coneixements sobre l'ús d'aquesta pràctica a Espanya són escassos", explica Alfonso Igualada, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, director del grau de Logopèdia (interuniversitari: UVic-UCC, UOC) i coordinador de l'estudi.

Segons els impulsors de la recerca, l'estudi també permetrà enfocar línies d'intervenció efectives i plantejar recerques futures ajustades a la percepció i als usos dels professionals, com ara quins models d'intervenció a distància són més eficaços.