Irene Verdú: "A mi em costarà més independitzar-me de la meva filla que a ella de mi"

BarcelonaNomés nàixer, una de les coses que més comboi em va fer va ser apuntar-la a la biblioteca, de manera que en la foto del primer carnet d’usuària ella tenia només un o dos mesos.

S'ha criat entre prestatgeries de llibres.

— Ella va aprendre a llegir molt prompte i des de petita ha tingut vocació de minibecària. Molts records de la seua infantesa estan lligats a la biblioteca perquè vaig començar a treballar-hi quan ella tenia 6 anys. La meva filla ha participat en pràcticament totes les activitats. Més que ser part del públic, li ha agradat ajudar darrere de l’escenari o fins i tot dalt de l’escenari, llegint, actuant, tocant el piano, explicant.

Molts fills perden l’interès per la lectura quan es van fent grans.

— Pot passar que a partir dels 12 anys l’hàbit lector puga ressentir-se per una sèrie de factors: necessiten dedicar més temps i energia als estudis i també a la seua vida social. No obstant això, hem de fer-los veure que la lectura beneficia tant el seu rendiment escolar com les seues relacions socials.

I quan no n’hi ha prou, amb això que dius?

— Des de casa hem de crear l’hàbit de comentar les lectures en família. I no cal que siga un exercici exhaustiu ni que les lectures siguen obres clàssiques de la literatura universal, poden ser còmics o àlbums il·lustrats. Basta amb preguntar "com va el llibre?, interessant?" i a partir d’aquest punt fer observacions sobre el tema, l’autor, l’estil o el que vinga al cas.

Què t’ha sorprès de la convivència amb una adolescent?

— M’ha sorprés que és molt tranquil·la. Jo estava espantada perquè sentia parlar de l’adolescència com si fora un malson i, a més, jo mateixa recorde l’adolescència com la pitjor època de la meua vida. Però ara he aprés a escoltar més enllà dels meus prejudicis: la meua filla no és jo, ella té criteri i opinions. He aprés que la base de l’educació és el respecte i l'honestedat: es pot parlar de tot i mai s’ha de faltar al respecte. No s’ha de mentir als fills ni malpensar d’ells, això és faltar-los al respecte. Al final, l’amor també opera per trobar la solució adequada.

Deixa’m concretar una mica més. Què passa amb la seva habitació?

— Confesse que a casa som prou bohemis. Hem arribat a la conclusió que per viure en pau no és necessària una neteja i un ordre impecables, sinó més aviat una harmonia de la casa i dels objectes. Si vas més enllà d’eixa harmonia, pots caure en la frustració i només ens faltaria.

Però tu ets bibliotecària, el teu ofici és l’ordre, endreçar llibres...

— Ja et dic jo que a casa no soc tan exigent amb l’ordre i l’endreça com a la biblioteca. A la meua filla el que li falta treballar és això d’arreplegar tot el que deixa al darrere: partitures, cartolines, fils i llanes. Té molts hobbies i pots seguir-li el rastre per tota casa.

Un hàbit familiar del qual et sentis orgullosa.

— A casa no hi ha televisió a les habitacions, compartim televisor i ordinador, i les menjades es fan en comú. Al llarg del dia hi ha un temps per estar a soles, que és fonamental, i un temps per compartir en família, que també és necessari.

Quin aspecte de la teva maternitat ha resultat més complicat?

— A casa, malgrat haver-hi situacions puntuals de desacord i crisi, les relacions interpersonals són bones. Les crisis les abordem des de l’honestedat i la flexibilitat, procurant no fer mai xantatge emocional. Només puc dir-te que, com a mare, ben prompte em vaig adonar que a mesura que la meua filla creixia, anava independitzant-se de mi de manera natural i saludable. I vaig saber que a mi em costaria molt més independitzar-me d’ella.

I què vas fer?

— Em vaig buscar una via pròpia, una activitat que m’il·lusionara per canalitzar una autonomia que sabia que havia de construir més enllà de la maternitat. Eixa via va ser la literatura infantil.

Explica’m un moment feliç.

— Compartim molts gustos i ens agrada escoltar la música mentre anem amb el nostre cotxe de segona mà. Posem un volum considerable i cantem amb sentiment cançons de Supertramp, David Bowie, Dire Straits, Nirvana, Manel, Pep Laguarda, Led Zeppelin. Per descomptat, també fem la guitarra i la percussió.