Jaume C. Pons Alorda: "No sabem educar sense adoctrinar"

BarcelonaTot és poesia. Per tant, educar també és un acte poètic. Record un dia que li dic a na Lisa "Mira les estrelles", i ella va i em respon "Sí, i les estrelles ens miren a nosaltres". Vaig flipar. I així cada dia. Potser els poemes de Mil súmmums han sortit tan intensos perquè volia caçar aquest esperit autèntic, la voluntat de perpetrar una literatura insòlita.

Escrius: "Si llegeixes / aquest poema / amb moltíssima / atenció / sentiràs / la rialla / de la meva filla".

— El poema és un artefacte capaç de generar explosions extremes. Crec en el poder de la poesia, en la seva força suprema per aconseguir fets concrets, i abstractes, a partir de l’impacte de la revelació. Hi ha moltes maneres de definir què significa ser poeta, una podria ser que és algú que, tot i haver crescut, continua vivint amb la mirada meravellada de quan era una criatura.

¿Educar és sobretot observar i estar-te’n de fer gran cosa?

— Les criatures necessiten amor però també llibertat. Pel que fa a educar, tot és relatiu. A vegades tenc la sensació que he après més jo amb la meva filla que la meva filla amb jo.

Sospito que, ja de ben petits, cadascú s’educa a si mateix.

— Al final tothom aconsegueix el que vol, i això és en part una meravella i en part una tragèdia.

¿Els fills ens ensenyen a no ser el centre de la nostra vida?

— La singularitat primordial de les criatures crea un sentiment benefactor. La victòria es pot trobar en les petites conquestes quotidianes a favor d’una existència més senzilla i més conscient. En un poema dic: "No fer res / pot ser el més / important / de qualsevol / dia". Criar en part és això: el fet clau d’un jorn qualsevol.

Potser els fills són divinitats despòtiques que venen a tractar-nos tal com ens mereixen.

— Les criatures venen per fer-nos guanyar més consciència de tot, i més innocència. L’objectiu hauria de ser mantenir viva la flama d’aquesta innocència, perquè en necessitam més. Les criatures són el camí del futur.

Escrius: "Em trobaràs / entre una dona / i una nena".

— Tots els meus llibres són autoretrats. Qui em vulgui trobar tal com soc realment, haurà de passar, tant sí com sí, per les meves pàgines. Jo veig i visc el món èpicament. Anar contra aquesta meva condició seria trair la meva pròpia essència. Jo he evolucionat com a persona a través de la meva companya vital, la poeta Anna Gual, i la nostra filla. Per aquest motiu són imprescindibles a la meva existència i als meus llibres.

Explica’m què entens per una vivència èpica.

— Na Lisa ja ha agafat uns quants vaixells i avions per anar a Mallorca. La primera vegada que va veure la mar va al·lucinar tant que em va fer al·lucinar a mi. Va ser com si el món nasqués de bell nou en aquell moment primigeni. Doncs per a mi això és èpic, però reconec que tenc tendència a veure-ho tot amb èpica. Com dic a Mil súmmums: "Jo només veig / immensitats".

¿Educar és posar ordre i posar caos, endreçar i desendreçar?

— Les criatures necessiten un ordre, això es nota molt amb les rutines del dia a dia i amb els contes. Necessiten una introducció, un nus i un desenllaç. I tot bon final hauria d’arribar amb una lliçó, un aprenentatge, un prodigi. La redempció també forma part d’aquest procés de tancament conclusiu i sobirà.

Potser som pares buscant algun tipus de redempció.

— Tenir criatures és una aventura en què hauria de predominar la generositat. Qui tengui criatures per egoisme, malament rai.

Carrego la culpa de sentir que empresonem els fills.

— Mumare sempre explica una anècdota molt bona. Després del meu primer dia d’escola em va fer el comentari de si m’havia agradat perquè l'endemà hi havia de tornar. Jo, tot sorprès, li vaig demanar de manera exagerada, com si allò fos un drama, perquè per a mi ho era, "Una altra vegada?" Necessitam una escola més connectada amb la natura, amb l’entorn immediat. En general, tot el món necessita tornar més a la natura. Per ara no hem trobat una manera de fer-ho millor. I no sabem educar sense adoctrinar. Però és el que hi ha.

Em pots llegir aquest poema, sisplau?

Faré que alguna cosa canviï
amb els meus versos.
Contempla’t.
Sí, crec que ja ho he aconseguit.