Família 21/11/2020

Si ets positiu, eduques

Ser positiu comporta triar el camí costerut, perquè el planer consisteix només a lamentar-se sempre de tot i per tot. Alhora, això enllaça amb el que vol dir educar, que per definició ha de ser en positiu

Trinitat Gilbert Martínez
5 min
Els 10 principis de l’educació en positiu   Si ets positiu, eduques  Com s’eduquen les emocions (en positiu, esclar)

A una família que treballa el pensament positiu se li gira una feinada. “Esclar, és més fàcil queixar-se, lamentar-se de tot i estar enfadat que buscar la part positiva de les situacions incertes, per molt petita que sigui”, afirmen els psicòlegs Mercè Conangla i Jaume Soler, fundadors de la Fundació Ecologia Emocional, dedicada a la formació de creixement personal i l’educació emocional i en valors.

Una família que treballa el pensament positiu sap afrontar les dificultats amb valentia, amb optimisme. També observa totes les cares possibles de les dificultats i en salva el que és salvable. I ho fa perquè busca recursos personals per adaptar-se a les dificultats, superar-les i tirar endavant. Una família que educa en positiu va més enllà de la resiliència, és a dir, de la capacitat que té d’afrontar amb èxit una situació desfavorable, perquè sap tolerar les situacions incertes.

En el confinament passat, dels mesos de març a maig, treballar el pensament positiu de la situació d’incertesa va ser “acceptar que hi havia més temps per fer a casa el que no teníem mai temps de fer”, diuen els psicòlegs. Preparar els àpats junts, endreçar, jugar a jocs de taula, compartir activitats que el ritme diari no permet tant. “És a dir, el pensament positiu sap rescatar una perla de les situacions més fosques que vivim, la valora i la destaca”, opinen els psicòlegs.

Com s’eduquen les emocions (en positiu, esclar)

Segons el llibre El nen feliç. La seva clau psicològica (Gedisa), de Dorothy Corkille Briggs:

  • La majoria de nosaltres no tractem els sentiments dels infants de la manera que ens agradaria que tractessin els nostres.
  • Tots els nens tenen tota mena de sentiments, i la tradició ens ha ensenyat a no entrar-hi en contacte directament.
  • Quan tractem els sentiments negatius mitjançant la raó, el judici, la negació, el consell, el suport o la desviació, apartem l’infant del nostre costat. Una actitud com aquesta l’obliga a disminuir el seu autoconcepte i a reprimir o camuflar les seves veritables emocions.
  • Els sentiments reprimits no només no desapareixen sinó que conspiren contra la salut física, emocional i intel·lectual.
  • El poder dels sentiments negatius es dilueix quan les emocions s’accepten amb comprensió i es canalitzen cap a sortides acceptables.
  • Els nostres fills necessiten que siguem oients actius i no passius.
  • Per alliberar-nos dels actes negatius primer ens hem de desfer dels sentiments negatius, que en són la causa.
  • Els actes poden necessitar límits, però l’expressió dels sentiments només s’ha de limitar en el sentit de quan, amb qui i on es produeixi.

Relacionat amb el pensament positiu hi ha un altre concepte que té un significat diferent i que és l’educació en positiu. Per a la psicòloga Mercè Conangla “educar en positiu és una reiteració”. És com dir que “la nit és fosca”. Mentre que l’educació en negatiu seria un oxímoron, com ara dir “la nit és clara”. L’educació, doncs, per definició sempre és en positiu. “Si no, preguntem-nos què seria l’educació en negatiu. ¿Seria castigar, reprimir, domesticar, penalitzar, imbuir creences?”, es pregunta retòricament la psicòloga, que ha escrit juntament amb Jaume Soler el llibre La bondat en acció. L’ADN del cor (Profit).

Així doncs, basant-se en la definició literal del concepte, “educar ve d’ educere, que prové del prefix ex i de ducere, és a dir guiar o portar cap a fora el que hi ha dins. Els educadors vindrien a fer de llevadors, perquè extreuen cap enfora el que són les criatures”, compara Conangla, que ho explica així: un escultor té al davant un gran bloc de pedra, i un passavolant el veu i se’l mira. Un altre dia hi torna i veu que aquell gran bloc de pedra s’ha convertit en un cavall. I pregunta a l’escultor: “Com has sabut fer emergir un cavall d’aquella pedra?” La resposta és: “Sabia que era a dins”. Si portem l’exemple al món educatiu, l’escultor seria l’educador que observa l’infant amb respecte perquè l’accepta tal com és i li aporta valors. “Educar, per tant, no és uniformitzar sinó facilitar que surti el que portem a dins, afegint-hi valors”, diu la psicòloga.

D’altra banda, en el llibre El nen feliç. La seva clau psicològica (Gedisa), Dorothy Corkille Briggs escriu que educar vol dir que l’infant ha de saber que importa pel sol fet d’existir. I indica que “l’alta autoestima no és envaniment” sinó un indicador que “l’infant se sent serenament còmode de ser qui és”. A partir d’aquí, la periodista i psicòloga anglesa explica que les criatures aprenen a veure’s a si mateixos segons com els veuen les persones que per a ells són importants: “Construeixen l’autoimatge segons les paraules, el llenguatge corporal, les actituds i els judicis dels altres”.

Els 10 principis de l’educació en positiu

El llibre Ayuda a tu hijo a centrarse, de l’editorial Larousse, fa deu suggeriments per educar en positiu encarats especialment a les criatures inquietes, però que es poden adaptar fàcilment a totes les famílies.

  1. Sigues el seu model. Les criatures aprenen per observació i imitació. “Si quan esteu enfadats aconseguiu calmar-vos, els ensenyareu el mateix”.
  2. Jugueu i dediqueu-hi temps. El joc és una manera de desenvolupar la intel·ligència emocional, a més de reduir l’estrès i reforçar els vincles.
  3. Evita el càstig i opta per alternatives. El càstig pot perjudicar la confiança de les criatures. Si transgredeixen la norma, feu-los reflexionar.
  4. Accepta les emocions i procureu verbalitzar-les. Accepta les seves, també les teves, i parleu-ne.
  5. Anima’ls. Valoreu el progrés i la perseverança en comptes de recórrer a les lloances.
  6. Proposa’ls opcions. En comptes d’ordenar a les criatures fer una cosa o una altra, proposa’ls diferents opcions. Com per exemple: “¿T’estimes més rentar-te les dents abans o després de posar-te el pijama?”, “¿M’acompanyes a comprar el pa caminant o amb patinet?” D’aquesta manera els infants aprenen a prendre decisions i n’analitzen les conseqüències.
  7. Confia-hi. Confiar-hi és córrer el risc que s’equivoqui, que cometi errors, però és justament part de l’aprenentatge. No els renyis ni facis coses per ells. Valora el que han fet i anima’ls a fer-ho bé si han comès algun error.
  8. Cuida’t a tu mateix. Per cuidar bé els fills, primer has d’estar bé amb tu mateix: feu exercicis, estigueu amb els amics. No us oblideu de ser feliços.
  9. Accepta que no existeixen el pare o la mare perfectes. Els progenitors perfectes són una quimera, així que relaxeu-vos i accepteu que no ho podreu controlar tot. La clau és prendre’s temps per qüestionar-se i per intentar millorar sense sentir-se culpable.
  10. Dona molt d’amor. Abans de res, els fills s’han de sentir estimats i segurs. Justament per això les abraçades, els petons i les paraules afectuoses són recursos meravellosos per als fills, que necessiten sentir-se valorats.
stats