Torna'm a posar la pel·lícula, sisplau! (Fins quan?)

¿Els teus fills et demanen que volen tornar a veure la mateixa pel·lícula que fa setmanes i setmanes que miren a totes hores? ¿Has rellegit i explicat del dret i del revés el mateix conte? ¿Estàs desitjant que desaparegui el CD que reclamen cada cop que entreu al cotxe? ¿Creus que t’explotarà el cap si tornes a sentir el 'Baby Shark' o 'De ellos aprendí' per més gràcia que et fessin al principi? ¿Has amagat tots els aparells que es connecten a internet per no sentir durant unes hores “Hola, amiguitos”, “Holis” o “Amiguis, fem un boxing" mentre vivim el repte de passar 24 hores a la piscina? No pateixis, no ets l’única persona amb criatures que els encanta repetir i repetir el que els agrada. De fet, els adults també ho fem, sovint escoltem música similar, llegim un tipus de llibres, mirem sèries i repetim hàbits que ens satisfan. La diferència és que no necessitem algú que ens connecti l’aparell, ens llegeixi o ens ajudi a posar en marxa aquell mecanisme que tantes alegries ens dona! “En canvi, els més petits ens necessiten fins que són autònoms”, comenta la psicòloga infantil Rosa Jové. I dona els motius pels quals la majoria segueixen el patró de la repetició: “Repeteixen perquè els agrada. Nosaltres també reincidim pel simple gust de fer-ho, amb el menjar o altres experiències. També funciona com a aprenentatge, sobretot perquè els més petits repeteixin i memoritzin. Els fa gràcia saber què dirà un personatge i alhora els permet fer el que fan els grans: explicar el conte, reproduir una broma, etc. Saber el que passarà els ajuda a reduir l’ansietat. Aquella mena de mantra que saben de memòria els deixa estar menys pendents i relaxar-se”, argumenta.

Les pel·lícules 'Spirit', 'Frozen', 'Zootropolis', 'La Ventafocs', la sèrie 'Hey Duggee', llibres de dinosaures i 'On és el meu barret?', les cançons 'Tu fas' i 'Caminem junts' de Doctor Prats o 'Volcans' dels Buhos, el joc de taula Monopoly Mario Kart o el videojoc 'Brawl Stars'. Aquestes són les preferències top d’en Marc (7) i la Carla (5), a qui veiem a les fotografies, a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern. La mare, la Mireia, reconeix que quan els agafa per repetir molt, al principi els acompanya, però després ella va fent les seves coses i els va controlant de reüll: “Sembla que no tenen fi si els agrada, fins al punt que senten cert rebuig pel que és nou. Fins que se’n cansen”. I el pare, l’Àlex, afegeix: “Quan alguna cosa els agrada i els produeix plaer, la consumeixen fins que l’esgoten i després ja en busquen de noves. Al llarg dels anys han anat canviant. Han tingut la moda de la 'Peppa Pig', 'Masha i l’ós' o 'Els germans Kratt'".

Si creus que ets incapaç de tornar a sentir la mateixa sintonia -la prèvia del capítol que et saps de memòria-, intenta diversificar en lloc de prohibir, busca altres coses que també els puguin agradar. Ja sabem que a la canalla en general li agrada repetir, però pots oferir-li altres opcions entre les activitats que la motiven: “Si no vols que es passi la tarda amb el mateix joc, busca alternatives. Estigues una estona al parc o a la piscina, dediqueu més temps al berenar de manera que tampoc pugui passar-se la tarda mirant el 'Bambi', el 'Cars' o la 'Frozen' de torn”, proposa la psicòloga Rosa Jové, i afegeix que si no ho aconsegueixes tampoc passa res. “No s’estarà fins als 18 anys mirant la mateixa pel·lícula”, rebla.

REPETIR PER APRENDRE

Els infants neixen amb la necessitat d’adaptar-se a l’entorn on viuen, saber què necessiten i de quina manera. Repeteixen accions per anar creant aquest aprenentatge sobre el propi cos, emocions, objectes i relacions amb els altres, i ho fan de manera amena. “Cada vegada que repeteixen es creen connexions neuronals, circuits de coneixement que a poc a poc els ajuden a recordar i a prendre consciència sobre ells, l’entorn i com hi han d’interactuar”, argumenta Sílvia Blanch, doctora en psicologia de l’educació i professora de la UAB i membre de l’Espai BES (Barcelona Espai Supervisió). Afegeix que és important que ho repeteixin tantes vegades com necessitin “Al principi és per conèixer i aprendre, després per controlar i anticipar-se, sentint-se amb la confiança que tots tenim la necessitat de sentir”.

Els fills de la Pilar són una excepció pel que fa a la repetició de productes audiovisuals: “Cap dels tres (tenen 9, 6 i 2 anys) repeteix dibuixos, ni sèries, ni pel·lícules. Fins al punt que pel·lícules que m’agradaria compartir amb ells, si les han vist amb amics o en algun altre lloc, és impossible convence’ls perquè hi tornin”, diu la mare, convençuda que segur que hi té a veure el fet que al pare tampoc li agrada repetir. “Suposo que reprodueixen la pauta. Tenen al cap que no els agrada repetir i d’entrada s’hi neguen”. En principi si hi ha un desenvolupament adequat, tots els infants necessiten la repetició per aprendre en el món on conviuen, però és cert que el context en què viuen hi fa molt: “Quan repeteix s’adona del que passa al seu voltant i com ho viu el seu entorn. Si la repetició es veu com un absurd, emocionalment li arriba que no és el que hauria de fer i no ho viu de manera positiva, sinó feixuga, és molt possible que segueixin el patró de les persones que són importants per a ells i busquin noves emocions”, explica la professora Blanch.

Tampoc cal amoïnar-se si no demanen sempre el mateix DVD, perquè al capdavall ho supliran amb altres aficions. Segur que tenen un joc favorit o altres activitats que repeteixen perquè els agraden i aquest coneixement els ajuda a reduir l’ansietat. De fet, la Pilar recorda haver explicat el conte d’'Els tres porquets' fins a dir prou i encara ara li demanen les històries de Gianni Rodari que més els agraden. Una cosa és el que necessita l’infant i una altra la paciència que tenim els adults. Blanch recomana que els deixem fer: “Només cal acompanyar-los en allò que necessiten i estar allà per poder facilitar-ho. Encara que la repetició és universal, cada infant connecta emocionalment amb coses diferents”.

FINS QUAN?

Aquesta etapa, com la resta, s’acaba. A mesura que són més autònoms ens necessiten menys i són ells mateixos els que busquen i posen el que els ve de gust. “Arribarà el dia en què s’avorriran amb aquella pel·lícula i deixaran de veure-la”, afirma Jové. Quan arriben a la preadolescència, i sobretot a l’adolescència, tendeixen a consumir el mateix que la resta d’amics, “és una qüestió social, per formar part del grup i no sentir-se’n exclosos; consumeixen el que està de moda”, diu la psicòloga. També solen diversificar més i proven més coses, per tant, paciència, que s’acabarà la moda d’ara i en vindran de noves.

Patrons infal·libles

Més enllà dels motius que ja ens han explicat del perquè de la repetició, ¿què fa que alguns productes audiovisuals funcionin millor que altres? Per al crític de cinema i sèries Pep Prieto, el que marca la diferència no és la història que expliquen sinó la capacitat que tenen d’extrapolar el seu joc simbòlic viralitzant el simbolisme del seu dia a dia: “Si a les criatures els agrada jugar amb cotxes és normal que vulguin repetir Cars. El meu fill la va veure sencera o fragmentada cada dia durant quatre anys. Pixar té la capacitat de generar icones que la mainada reconeix com a pròpies, és un viatge que volen compartir continuadament. Connecten amb una emoció, un món imaginari que interpel·la el seu propi joc simbòlic, com són els cotxes. La clau és que creen una realitat que interpel·la l’infant i la seva quotidianitat. A 'Toy story' fan visible el que el nen o nena percep com a íntim, joguines que cobren vida i parlen com fan ells quan estan amb els seus ninos”, argumenta.