A les portes de Tots Sants, el tema de la mort pren protagonisme, tot i que encara continua sent força un tema tabú quan n'hem de parlar amb les criatures. Des de l'observatori Montessori Canela Internacional, organització dedicada a transformar l'educació, han elaborat l'estudi Com afrontar la mort amb els fills i filles, que busca conèixer fins a quin punt es parla de la mort amb els fills menors d'edat i quan i com s'aborda aquest tema. A l'estudi hi han participat 646 mares i pares amb fills d'edats entre 0 i 18 anys.
Així, el 64% dels fills dels enquestats han viscut la mort d'un familiar o una mascota, un percentatge que és del 46% en criatures de 6 anys o menys. Tot i això, prop d'un 11% dels pares i mares no han parlat de la mort amb els seus fills davant del que ha passat. I un 21% no han parlat mai de la mort amb la canalla. Entre els que sí que ho han fet, el 76% han abordat el tema abans dels 12 anys, prop del 64% abans dels 6 anys i el 47% als 3 anys o abans.
Pel que fa al valor d'aquesta conversa, el 97,4% consideren que és valuós parlar-ne durant la infància o l'adolescència, i gairebé el mateix percentatge (97%) opinen que se n'hauria de parlar abans dels 12 anys. En els casos en què va tenir lloc aquesta conversa entre pares i fills, la xerrada es va desencadenar arran de la mort d'un familiar en un 49% dels casos, per iniciativa de la criatura en un 26%, per la mort d'un animal de companyia en un 16% i per la iniciativa de l'adult en un 6%. Val a dir que, en més del 65% dels casos, aquesta conversa va tenir lloc una vegada els nens ja havien viscut una mort propera.
Segon es desprèn de l'enquesta, el 70% dels participants opinen que el millor moment per parlar sobre la mort és quan la criatura ho demana, tot i que un alt percentatge també creu que cal fer-ho quan hi ha una malaltia o la mort d'un familiar o un animal de companyia.
Quan se'ls pregunta per la por que tenen de parlar amb els seus fills sobre la mort, una bona part dels pares pensen que els infants no podran processar que la mort és inevitable, mentre que un 17% temen que els nens facin preguntes que ells no sàpiguen respondre. Tot i aquestes pors, el cert és que entre els que finalment van tenir aquesta conversa, un 90% diuen que es va poder acabar parlant sobre el tema amb calma i tranquil·litat. Com explica Betzabé Lillo Orellana, mestra d'educació primària, formadora de docents i fundadora i directora acadèmica de l'Organització Montessori Canela Internacional, “l'adult transmet als infants, a través de situacions esperades o inesperades, les creences sobre la mort”. “Nosaltres –afegeix– treballem la mort com a part del cicle vital i aportem des de l'escola diferents mirades. Considerem que és important mostrar als nens diverses representacions culturals sobre la mort perquè, al final, és un sistema de creences”.
Vuit consells per parlar de la mort amb les criatures
Els pedagogs assessors de Rubio, editorial especialitzada en quaderns didàctics, han elaborat una pauta amb vuit consells útils per facilitar la transició des de la confusió a la claredat per a fills i pares a l'hora d'abordar les preguntes complicades sobre la mort. Abans d'entrar en explicacions complicades i metàfores vagues és important tenir en compte quatre consells:
- La recepció de la conversa serà diferent per a cada fill. Per això necessitem ajustar-la a la seva edat i a la seva realitat.
- Els nens poden entendre més conceptes del que pensem. Moltes vegades creiem que no poden entendre temes complexos, però els infants són perceptius. Per afavorir la comprensió cal fer servir “un llenguatge basat en fets que sigui com més senzill i literal millor”.
- Fixeu-vos en les fantasies del vostre fill. Els experts adverteixen que quan no expliquem la mort als nens, ells mateixos es creen les seves pròpies teories, basades en com perceben el món que els envolta, cosa que els pot generar encara més angoixa i malestar.
- Parleu en un to tranquil, ja que si imposem un to massa formal i seriós en abordar el tema de la mort els nens poden perdre l'interès i fins i tot podem provocar-los una mica de por. Les criatures reflecteixen les emocions dels pares, per això és vital tenir un to calmat, per associar la mort amb emocions de serenitat, encara que sigui trist.
Pel que fa al tema de la conversa, la mort sembla un afer incontrolable i, de vegades, no és fàcil saber per on començar. Normalment, la canalla viu la mort com una cosa dolorosa i angoixant, especialment si no entenen el concepte de mort i no tenen una idea veraç sobre què significa estar mort, per la qual cosa poden desenvolupar interpretacions que els terroritzin. Els experts aclareixen els punts clau que cal abordar per evitar aquesta sensació:
- La mort és universal. És important explicar que la mort és part del procés natural de la vida, que és conseqüència de néixer i créixer, temes reconeixibles per als infants.
- La mort és irreversible. També els hem d'aclarir que la mort és un final, que no pots tornar a la vida.
- Les funcions vitals acaben en el moment de la mort. És a dir, quan mors no pots respirar o caminar més, el cos deixa de funcionar.
- La mort sempre té un perquè. Els nens necessiten entendre que la mort té una raó, que no passa sense motiu.
Les criatures no tenen la mateixa resposta a la mort que els adults, per això és important observar els canvis de comportament, com ara dificultats per dormir, trastorns de la gana, etc. Per ajudar-los, s'aconsella establir una rutina que els permeti percebre una normalitat diària, perquè vegin i sentin que la vida continua.
![Criatures: com explicar la mort](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
