Jocs de taula que competeixen amb mòbils i consoles

En un moment en què les tauletes, les consoles i els mòbils sembla que estiguin ocupant tot l’espai lúdic dels nanos i els adolescents, els jocs de taula viuen una època daurada. Cada vegada n’hi ha més, de més diferents i per a totes les edats. Cada vegada també hi ha més botigues especialitzades en jocs de taula moderns o d’autor, que és com se’ls anomena per diferenciar-los dels clàssics. En els moderns es valoren els autors dels jocs, que fa uns anys es van plantar i ara cobren uns royalties, com en el cas dels escriptors, per exemple.

Rafa López és copropietari de la botiga Homoludicus de Granollers, que està especialitzada en aquest tipus de jocs. En Rafa corrobora que els jocs de taula moderns s’estan fent un lloc en el temps d’oci dels joves, de les famílies i també dels adults, igual com va passar a molts països d’Europa ja fa uns 10 anys. I a més, explica que al nostre país hi ha algunes editorials que han aconseguit entrar en les grans cadenes, cosa que ha ajudat al fet que alguns jocs es popularitzin.

UNA BONA ALTERNATIVA

Hi ha alguns aspectes que han influït en la popularització d’aquest tipus de jocs. Per exemple, durant els anys més forts de la crisi, López reconeix que el negoci els continuava funcionant molt bé, perquè la gent sortia menys, ja que no tenia tants diners per poder-se gastar i es quedaven a casa jugant amb els amics o la família.

Segons l’expert, també hi ha un aspecte generacional. Explica que els pares d’avui quan eren petits no solien jugar amb els seus pares. “Ara, en canvi, els pares volem passar temps i jugar amb els nostres fills. Hi ha biblioteques que fins i tot demanen espais perquè puguin jugar pares i fills”, diu.

A més a més, hi ha famílies que intenten buscar alternatives a les consoles i al mòbil: “A la botiga ve gent buscant jocs perquè el nano no jugui a les maquinetes”. Ara bé, si l’infant no té ningú amb qui jugar, no hi podrà jugar. Si els jocs de taula han de competir amb l’espectacularitat del videojoc, la música, l’atenció i a sobre no té ningú amb qui jugar-hi, és molt difícil que hi jugui. Tot i així, en Rafa assegura que també hi ha gent que juga a un determinat videojoc i quan el treuen com a joc de taula també hi juga.

DIVERSIÓ PER A TOTA LA FAMÍLIA

L’Enric és pare de dos nens, de 13 i 11 anys. Ell reconeix que juguen força en família, en part perquè els nanos no estiguin tan pendents del mòbil o de la tele, però també perquè els agraden molt aquest tipus de jocs: “Al principi jugàvem a jocs adaptats a la seva edat, però només els entretenies o els cuidaves. Ara que ja són més grans, en canvi, juguem d’igual a igual”, és a dir, que els pares també es diverteixen jugant.

El propietari d’Homoludicus explica que hem de diferenciar entre tres etapes de jocs: els jocs de primera infància, els de 6 a 8 anys i els de 8 en endavant. I està d’acord amb l’Enric: “Fins als 6 anys els pares juguem per al nano i a partir d’aquesta edat ja juguem tots”.

La diversió també la proporciona el fet que els jocs hagin evolucionat força “en aspectes que tenen a veure en com vivim”, aclareix en Rafa. Per exemple, en la durada del joc. Ara solen tenir una durada assumible, mitja hora o una hora, estan molt ben definits l’inici, la manera de jugar i qui guanya i qui no. La indústria també ha evolucionat en el nombre de jugadors. Fa cinc anys no hi havia jocs per a dos jugadors i molta gent no tenia com jugar. Ara es poden trobar jocs que van d’un a quatre jugadors. A més a més, s’han diversificat. Els jocs cooperatius han entrat amb força des de fa uns cinc anys i d’un parell d’anys ençà també trobem jocs basats en els populars escape rooms.

TAMBÉ EDUQUEN

L’Enric considera que mentre juga amb els seus fills també els està educant, ja que els nanos aprenen valors com saber guanyar i saber perdre, aprendre a respectar-se... I els jocs cooperatius també els ajuden a aprendre a compartir i a entendre els altres. “Hi ha gent que ve a la botiga i només vol un joc de taula educatiu, però jo crec que tots els jocs són educatius perquè són un fet social”, explica en Rafa.

EL JOC ENTRA A L’AULA

I no només eduquen dins de les famílies, sinó que els jocs de taula moderns ja estan entrant a les escoles, aprofitant dinàmiques com la ludificació, un mètode que aposta per l’ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos que hi són aliens, amb l’objectiu d’orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites. El cert és que es fan passes endavant perquè, fins ara, els jocs només entraven a l’aula a través de professors que en són uns apassionats, com l’Enric, que és professor de matemàtiques d’institut i considera que a través del joc pot captar l’atenció dels alumnes perquè els interessi més allò que els està explicant i aconseguir que s’hi impliquin més.

Per exemple, l’Enric proposa que amb les regles d’un joc tan conegut com el Dixit els alumnes facin grups que s’han d’inventar problemes de matemàtiques, reptes que la resta d’equips han de resoldre. Si tothom resol el problema no puntues i si ningú el resol tampoc. Per tant, es tracta de poder-lo fer ni molt difícil ni molt fàcil. “En realitat estan fent problemes, però d’aquesta manera el joc els atrapa més”, diu l’Enric.

10 recomanacions de jocs de taula moderns

1. Brains family. Castells i dracs. De 2 a 4 jugadors, amb una edat mínima suggerida de 8 anys i una durada aproximada d’entre 15 i 30 minuts. Rafa López el recomana perquè “fa pensar”: els jugadors han de resoldre, abans que la resta de participants, una sèrie de puzles de manera individual, però també simultàniament.
2. Double. Es tracta d’un joc de rapidesa i versàtil perquè s’hi pot jugar de diferents maneres. Hi poden jugar entre 2 i 10 jugadors a partir dels 3 anys.
3. L’illa prohibida. És un joc cooperatiu en què els jugadors han de trobar uns tresors. De 2 a 4 jugadors, té una durada d’uns 30 minuts i és adequat per a canalla a partir dels 10 anys.
4. Ciudadelas. És un joc de cartes d’identitats ocultes consagradíssim. Està pensat per a jugadors de més de 10 anys, té una durada de 45 minuts i hi poden jugar entre 2 i 7 jugadors.
5. Virus. Un joc de cartes de rapidesa que s’ha fet molt popular i que està aconseguint que molta gent entri en el món dels jocs d’autor. Es tracta de contagiar com més ràpid millor les malalties que tu tens.
6. Animal sobre animal. Un joc de destresa que consisteix en anar apilant diferents animals. Hi poden jugar entre 2 i 4 jugadors a partir de 4 anys i té una durada de 15 minuts.
7. Woolfy. Un joc cooperatiu basat en el conte dels tres porquets i el llop. Entre tots han d’aconseguir construir la casa de pedra sense que se’ls mengi el llop. Hi poden jugar entre 2 i 4 jugadors a partir de 4 anys.
8. Aventureros al tren. Un joc molt senzill de jugar que proposa aventures en tren. És apte per a jugadors de més de 8 anys, hi poden jugar entre 2 i 5 jugadors i les partides solen durar uns 45 minuts.
9. Alta tensión. Un joc molt reconegut en què els jugadors competeixen per aconseguir el control de la gestió elèctrica d’un país. Hi poden jugar entre 2 i 6 jugadors a partir de 12 anys. Les partides solen durar unes 2 hores.
10. Exit. Una rèplica molt reeixida d’un escape room. N’hi ha diferents versions. Hi poden jugar fins a 4 persones i es recomana a partir de 12 anys.