Lolita Bosch: "Hi ha professors que fan sentir malament els alumnes"

BarcelonaHe après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

Què fa que t'hi entenguis tan bé?

— Escoltar-la i fer-li moltes preguntes. Demanar-li la seva opinió sobre les coses que faig.

I què saps ara de l'adolescència?

— Que és cursi. Que té un component romàntic, encara que sigui a la contra.

Potser l'adolescència és senzillament el moment a partir del qual els fills deixen de combregar amb rodes de molí.

— Hi ha molta gent que no combrega mai amb rodes de molí i hi ha qui ho fa sempre. Cada persona busca la manera de sentir-se segura al món. Passa que quan arriba l'adolescència ens esperem un sotrac, però és molt llarga. És un camí de coneixement fascinant i enlluernador, intens i emocionant.

Als 14 anys vas patir bullying durant tres anys i mig.

— Estava en un programa pilot que no tenia convalidació amb els estudis oficials. No podia anar a un altre institut. No podia passa a BUP i COU, que és el que es feia en aquella època.

L'instigador va ser un professor.

— Aquell professor volia que la plaça que em van donar a mi fos per a algú altre. Però això ho he hagut de construir jo per entendre-ho. En realitat, hi ha molts professors que fan sentir malament els alumnes. Una gran majoria que, vull pensar, ho fan sense adonar-se'n. Però també de vegades els altres adults fem sentir malament la canalla.

Com has ensenyat a la teva filla a defensar-se?

— Jo ensenyo a la meva filla a parlar, a provar d'entendre qui és. A dir-ho si ho vol dir i quan ella ho considera oportú. I també aprenc d'ella quins recursos s'inventa per viure. Però no cal ensenyar-li a defensar-se de res perquè no la vull criar pensant-se que l'estan atacant.

Què diries a una filla o fill que fa bullying?

— Com estàs? Què necessites? Et puc ajudar en res?

Què has après escoltant qui fa bullying?

— Moltíssimes coses. Com n'és, de vulnerable, el poder. Quina por que tenen els que fan por. Que sols que estan. Quina vergonya que senten en la intimitat. Quines poques eines que tenen. Quanta ajuda que necessiten. Com és aquesta etiqueta que no es podran treure mai del damunt. És dramàtic.

I què cal fer per capgirar la situació?

— Estimar. Demanar ajut. Mostrar les debilitats. Oferir ajut. No forçar situacions incòmodes. Respectar.

Al llibre proposes que l'abusador assumeixi la responsabilitat dels seus actes.

— Els adults sabem que tot té alguna repercussió. Però els i les adolescents encara no ho poden entendre del tot perquè, tal com deia la meva àvia, "els humans naixem sent animals a mig fer". La part del seu cervell que entén que tot té conseqüències encara no està desenvolupada i és feina nostra fer-los-ho entendre o acompanyar-los.

Et vaig entrevistar fa cinc anys i m'explicaves com t'agradava viatjar amb la Mila. Encara viatgeu tant?

— La covid ho va frenar una mica, però sí, sortim molt i estem moltes hores juntes. Convivim molt. Jo soc mare soltera. La majoria d'amigues que tinc també són mares solteres i em diuen que tinc un vincle molt especial amb la meva filla. Jo li dic que no té un pla B i que ens hem d'entendre sí o sí.

Com has evolucionat com a mare aquests anys?

— Hem evolucionat totes dues. Ella em va guiant potser sense ser-ne conscient. Convisc amb ella li faig preguntes, i li explico com soc i que també tinc por d'algunes coses. Li dic que ens podem fer grans totes dues juntes. Crec que a nosaltres ens funciona. L'altre dia hi pensava. No sé què li vaig proposar de fer, que ella em va respondre: ja no tenim edat. I vaig pensar que aquella resposta era molt bonica, que ella trobés que teníem un temps comú.

Explica'm una veritat rotunda sobre la maternitat.

— Hi ha un proverbi jueu que diu que Déu va haver d'inventar les mares perquè no podia fer-ho tot ell sol. Jo he après molt de la maternitat, o tant com he pogut. Però, sobretot, he après molt de la feminitat. La força de les dones és brutal. Som uns animals poderosíssims i molt connectades amb la natura. És formidable recordar-ho cada dia.