"Tu ets el llest i ell el que fa riure": quan els pares fomenten la rivalitat entre germans

GironaHi és present cada dia. Forma part de la família, sense més. Per a alguns s’ha convertit en algú inabastable, llunyà i absent; per a uns altres pot ser un rival o, fins i tot, una nosa que obliga a aprendre a compartir. Un germà és i serà, sempre, un germà, però aquesta figura perd tot el sentit quan li manca el més important: el vincle. Una afinitat que no hi entén de variables d’edat perquè pot haver-hi molta diferència però, alhora, molta cohesió; o pot existir desinterès, rivalitat i competència i, en canvi, portar-se, entre ells, només mesos. I quan els germans no són de sang? Les realitats de famílies separades (o altres tipus) sumen noves variants. El que no canvia –ni canviarà mai– és que el llaç entre germans depèn, en si, de molts factors i que, en aquestes situacions, els progenitors –que hi tenen molt a dir i també a fer– esdevenen un puntal per decantar la balança cap a un context de conflicte o resolució.

Ferran Marsà, doctor en psicologia clínica i de la salut, explica que alguns estudis realitzats en països anglosaxons indiquen que tenir germans està relacionat amb una “més gran presa de decisions, autoestima i empatia en infants i joves”. No obstant això, també n’hi ha que assenyalen que aquestes diferències no són “tan evidents ni clares”. Altres recerques conclouen que el factor clau és l’entorn social. És a dir, “els valors i les actituds que aquests infants i joves adopten del seu cercle social més pròxim: pares, avis i escola”, comenta Marsà, que també és director del Màster en Psicologia Infantojuvenil dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Un germà gran que es porti molts anys de diferència és probable que pugui tenir certa preocupació i atenció pel més petit. Ara bé, si l’arribada del petit l’agafa, al de més edat, en plena adolescència, aleshores les coses podrien ser diferents. Ho afirma Dolors Albertí, psicòloga clínica i coordinadora del Centre de Salut Mental Infanto Juvenil del Baix Empordà. “Els germans petits gairebé sempre busquen el germà gran. Volen que estigui per ells. És el seu ídol. En el cas que el germà gran passi d’ell –no perquè no l’estimi, sinó perquè està en un altre moment vital–, el petit pot sentir-se exclòs. Li tocarà l’autoestima. Estarà trist i no se sentirà prou valorat”, afirma. Per contra, fins al naixement del fill petit el germà gran havia crescut com a fill únic i l’arribada del menor li ha suposat perdre el seu tron. “És una situació complexa. El gran tenia els pares en exclusivitat i estaven només per ell. I ara sorgeixen altres necessitats. El germà gran, alhora, també pot sentir-se desplaçat”, puntualitza la psicòloga.

De la rivalitat a la competició

La rivalitat entre germans és molt freqüent. El que s’amaga al darrere és, en el fons, un desig comú de voler agradar als pares: aconseguir-ne l'atenció i també l'amor, situació que pot acabar en una competició. Marta Butjosa, educadora i professora d’institut, detalla que “els pares han de ser conscients de com gestionar la relació entre germans per no contribuir a l’enemistat i fomentar la col·laboració”. Segons ella, la mala relació entre germans està molt influïda per la mirada que professen els progenitors a cadascun dels fills, tant de forma individual com en grup. “Solen repartir papers: tu ets el llest i ell el que fa riure; tu ets el bo en els estudis i ell en l’esport... Anem classificant i, això, als infants i adolescents els limita molt i els deteriora la relació”, exposa Butjosa, que, a més, és terapeuta Gestalt i escriptora. No només grans afirmacions, sinó també petits detalls: com ara, a veure qui primer es posa la jaqueta... “Poden semblar tonteries, però estàs fomentant la competició. La mirada és molt subtil, però hi és”, afegeix.

Alguns estudis sobre germans en països anglosaxons descriuen que els germans grans solen assumir algunes responsabilitats que normalment corresponen als pares. No obstant això, Marsà subratlla que es coneix poc sobre si aquest patró es manté o varia en països mediterranis. Avui dia, el gènere continua tenint un pes important en la família i pot contribuir a la rivalitat entre germans. “Des d’una visió heteropatriarcal, en famílies tradicionals els germans encara gaudeixen de certs privilegis en comparació amb les germanes”, afirma Marsà.

Les noves famílies

Els diferents tipus de família que hi ha en l’actualitat, més enllà del model tradicional, aporten noves variables en la relació entre germans. S’hi inclouen: parelles del mateix sexe, pares i mares solters, famílies coparentals (no hi ha relació sentimental i decideixen tenir un fill i criar-lo en comú) o famílies formades per progenitors separats. En aquests nous contextos apareix sovint la rivalitat i també la seva germana: la gelosia. Segons Albertí, molt present en fills de pares separats. “Veuen com el pare o la mare poden estimar un altre infant que no és fill seu i tenen por de perdre l'amor dels pares”, admet. Abans que la situació vagi a més, Butjosa recomana mantenir, primer de tot i abans de tot, espais amb el progenitor de sang. “Aquests fills biològics han arribat abans que l’altra parella amb els seus fills i han de poder continuar mantenint l’exclusivitat. Això ajudarà a preservar la relació”, assegura Butjosa, autora de llibres com Transfórmate para educar (Plataforma Actual). Hi ha d’haver una jerarquia i tothom ha de tenir el seu espai per poder-se sentir reconegut dins la família. “És un art. Com a adult, has d’estar molt ben col·locat”, recalca Butjosa. Desdramatitzar, encaminar a col·laborar i trobar solucions en equip –sense prendre-hi part ni impartir justícia perquè, si no, hi sortiran perdent tots– són part de les recomanacions que afegeixen els experts.

Davant una mateixa experiència, un germà pot viure-la molt diferent de l'altre. Coses que a un li causen dolor i tristesa, en l’altre poden no tenir cap mena d’importància. Malgrat que hi hagi poc vincle o sigui nul, no tot està perdut. Amb els anys, pot ressorgir. “El germà ferit tindrà coses a dir i, segurament, li costarà dir-les. Cal escoltar-se’l, d’igual a igual, sense judici i amb ganes d’entendre’l. Junts, a més, poden ajudar-se a comprendre què va passar en el passat, retrobar-se i fins i tot complementar-se”, indica Butjosa, que conclou: “Els germans són els únics que ens acompanyaran tota la vida. Ho saben tot, o gairebé tot, de nosaltres. Són germans per sempre”.