Família 16/01/2021

Els meus germans, la millor escola de vida

La diversitat, el respecte, els conflictes i els pactes es poden aprendre en la convivència entre germans a casa. És un microcosmos en què es practica la base de les relacions socials

Trinitat Gilbert Martínez
6 min
El Pep, la Valentina i la Joana, fills de la Pema Maymó, jugant al parc

Hi ha històries entre germans que es repeteixen a totes les cases. Els petits són vistos pels germans més grans com els invasors d’un territori el mapa del qual dominaven ells, que de sobte tindran responsabilitats que mai no haurien imaginat, com ara cuidar i vigilar. Així, d’aquesta manera tan realista, comença el llibre Supergermans (La Galera), publicat per l’editora Pema Maymó, que de germans en sap un niu: és mare de tres fills i ella, al seu torn, és la gran dels tres fills dels seus pares.

Una de les il·lustracions de 'Supergermans'

Al Pep i la Valentina (9 anys), els protagonistes ficticis de Supergermans. I és així, en part, perquè els cau a sobre una responsabilitat que no tenien fins llavors. La mateixa societat els hi recorda quan van a comprar o a passejar. “Ja la cuideu bé, la germaneta?”, “Vigileu la germaneta, que no caigui del sofà”, són algunes frases del conte, que reflecteixen la vida. “I ja està bé aquest punt de responsabilitat, però no sé fins a quin punt els en donem massa”, opina la Pema, que recorda que a casa seva l’àvia els havia explicat que s’havia hagut de cuidar del nadó de casa, perquè l’àvia era la gran d’onze germans.

Els meus germans,  la millor escola de vida  6 grans aprenentatges  de la convivència amb germans

El cas és que, en el llibre, els germans grans acaben vivint una aventura fantàstica que ajuda a integrar la petita. Si no haguessin treballat en equip, no se n’haurien sortit. Junts és com guanyen i superen els entrebancs amb els seus peluixos, que no volien més la seva companyia. “Amb els germans, el treball en equip, per dir-ho així, és essencial; hi has de negociar, cedir, dividir tasques, i algú tira del carro perquè els altres hi vagin al darrere, i d’altres vegades s’intercanvien els rols”, comenta Maymó, que afegeix que ella també ho va viure com a germana gran. “Ens havíem barallat tant! -recorda-. De vegades érem dos contra l’altre; d’altres, jo sola contra els altres dos. I dels conflictes n’acabàvem sortint malament o bé, però, en tot cas, sempre ens vam sentir un equip”. Ara, com a adults, malgrat les distàncies físiques que els separen, i també els caràcters, “diferents”, mai no s’han sentit lluny. “Ens uneix un amor incondicional per tot el que vam viure junts de petits”, diu la Pema, que parla com a germana gran.

ESCOLA D’APRENENTATGES

Com a mare de tres fills, reviu les baralles que presencia diàriament. “Per exemple, ara fa una estona, he sentit que es barallaven perquè no es posaven d’acord sobre què volien mirar a la televisió. La petita demanava dibuixos mentre que els bessons una pel·lícula. Quan la baralla ha derivat en plors, hi he intervingut perquè el conflicte no l’estaven resolent entre ells”. Quan la mare s’hi posa, demana que li diguin què ha passat i, per tant, vol calma perquè li expliquin com ha anat tot plegat. I amb l’explicació, ha vingut la proposta que ella els ha fet als tres: com que teniu una estona pactada per mirar la televisió, podeu decidir què mireu avui i deixar per demà l’altra opció. La solució els ha semblat bé.

Què vol dir tenir germans?

Segons la psicòloga Estefania Carreño, tenir germans sempre és una experiència, però pot ser negativa o positiva en funció del tipus d'educació que apliquin els progenitors i també en funció dels anys de diferència entre els germans. Com sempre generalitzar és difícil i erroni. Amb tot, sempre t’aportarà l’experiència de compartir vulguis o no, de protegir-te si és necessari, és a dir, d’aprendre el que et convé dir i el que no, i també et serveix per saber amb qui pots confiar. És evident que com més germans tens més variat és l’aprenentatge, perquè la relació amb cada germà serà diferent i llavors socialment tindràs més eines per bellugar-te. Hi ha progenitors que només tenen una criatura i expressament tenen moltes relacions socials perquè el seu fill aprengui a socialitzar-se, aquests no necessiten germans perquè se socialitzen des de sempre. Hi ha progenitors que no eduquen bé els seus fills i aquests tampoc se socialitzen bé… En qüestió de criatures tota generalització és complicada, però, en una família sense problemes de base i amb una educació correcta, els fills guanyaran habilitats socials si tenen germans, perquè han après a no competir sempre, a no guanyar sempre, a compartir vulguin o no, a acceptar altres opinions amb els seus iguals. Un fill únic només pot mesurar-se amb els seus progenitors, no amb els seus iguals, que serà amb qui s'haurà de moure fora de la família (escola, grup d’amics, companys d’extraescolars…).

“Quan ells exploten he de buscar que negociïn i es respectin -diu la Pema-. I no sempre és fàcil, perquè les situacions tenses van lligades a crits i sentiments que no es poden controlar en els moments àlgids”. Per això de vegades la solució és deixar-ho estar, i tornar-hi quan s’han calmat. “Una frase que els dic molt és: «No em cridis. ¿Tu m’has sentit mai que jo cridi a la meva mare?»”. Dit amb altres paraules, la Pema sosté que l’amor incondicional com a germans, i com a fills, no ha de fer perdre mai el respecte que es mereixen. Per tant, que no es cridin, que no s’insultin. Curiosament, continua explicant la mare, “fins fa uns anys em trobava que les meves rutines amb els fills era inculcar-los hàbits; ara, amb 9 i 3 anys, tot ha canviat i l’educació pren un nou camí que passa per declinar la paraula respecte”.

La psicòloga Maria Mercè Conangla assenyala que la relació entre germans és una escola d’aprenentatge i també de supervivència. “Jo ho veig ara amb els nets també -diu-. Per exemple, una de les meves filles té l’Aniol, de 7 anys, i la Joana, de 3. Veig com la petita s’ha hagut d’espavilar i ha acabat avançant en coneixements per imitació del germà; el pren com un referent perquè, per edat, el veu molt proper”. Veient com es relacionen, l’àvia també comprova com la petita ha après a dir que no, a treure caràcter per defensar el que ella voldria, i que el seu germà no imposi el que ell, per superioritat d’edat, faria. “Havent après tot això a casa, a l’escola, quan els passi, tindran eines per saber-se defensar”, diu Conangla.

La Pema Maymó s'ha inspirat en els seus fills per al seu conte sobre la relació entre germans

I tot això mirant els aprenentatges dels petits, però els grans també en fan, quan “s’adonen, per exemple, que ja no són el rei del mambo i que com que el món familiar té els recursos que té, hauran de compartir-ho tot”. Veuen que si continuen amb el seu individualisme, es quedaran sols. “Pot ser que vulguin estar sols, però tard o d’hora s’adonen que és molt avorrit i que és millor negociar amb els germans, afluixar i pactar”, diu la psicòloga. La convivència amb els germans varia també segons les edats. “Quan la diferència en edat és curta, la convivència és més intensa, i hi poden haver més conflictes, amb tot el que comporta”, diu.

Per acabar, la catedràtica de la Facultat d’Educació de la UB Maria Rosa Buxarrais sosté que “tenir germans ensenya a relacionar-se millor i a aprendre estratègies que ajuden a enfrontar-se a la societat”. De fet, conclou, “les competències emocionals es desenvolupen en gran part a la família”.

6 grans aprenentatges de la convivència amb germans

Segons Maria Mercè Conangla, creadora juntament amb el psicòleg Jaume Soler de la Fundació Ecologia Emocional, i coautora del llibre Bondat en acció. L’ADN del cor (Amat Editorial).

  1. Resoldre conflictes. Perquè és a còpia de tenir-ne que se n’aprèn.
  2. Pactar. Amb la resolució dels conflictes apareix el pacte, que ha de beneficiar totes les parts. Potser un dia en sortirà beneficiada una, però més tard o l’endemà serà diferent.
  3. Defensar la diversitat pròpia. Cadascú té els seus interessos, i s’ha de permetre que aflorin perquè es pugui veure que cadascú és diferent.
  4. Saber escoltar els altres. Qui no ha compartit pors amb els germans? Si dormen junts, les converses a l’hora d’anar a dormir impliquen sincerar-se els uns, escoltar-se els altres.
  5. Consolar-se. Les emocions compartides o les pors que s’expliquen també ensenyen a consolar-se els uns als altres.
  6. Respecte. És l’aprenentatge amb majúscules. Poden enfadar-se entre ells, assenyalar-se les diferències que els separen, però el respecte els uneix, així com també la història familiar viscuda de petits.
stats