Formes invisibles de negligència familiar

Experts internacionals en l’estudi i execució de polítiques familiars van abordar ahir a UIC Barcelona diferents situacions de negligència invisibles relacionades amb l’alimentació, la salut mental o el ciberassetjament, entre d’altres. Ho van fer en el marc del II Simposi internacional: cura i negligència en l’entorn familiar. El simposi estava organitzat per l’Institut d’Estudis Superiors de la Família i la Facultat d’Educació de UIC Barcelona, en el marc de l’activitat de la càtedra Childcare and Familiy Policies Chair, que compta amb el suport de la Fundació Joaquim Molins Figueras.

Harriet Ward, professora emèrita del Rees Center for Reasearch in Fostering and Education en Oxford University, va obrir el simposi i va centrar la seva intervenció en l’estudi de la negligència com a omissió i no només com a acció. Ward, amb més de 30 anys de recerca i assessorament en el disseny de polítiques públiques d’infància, va destacar l’existència d’un altre tipus de negligència “invisible”. Diferent a la negligència del maltractament o l’abús físic, aquest tipus de negligència està creixent a Europa i requereix una clara identificació d’indicadors de cara a una efectiva pressa de decisions professionals i un disseny adequat de programes educatius i socials d’intervenció. En aquest sentit, al llarg del matí es van desenvolupar exemples i bones pràctiques per fer front a formes de negligència familiar invisible en àmbits com l’alimentació, la salut mental o el ciberassetjament.

En aquest últim cas, Juan Calmaestra, professor de la Universitat de Còrdova i membre del Laboratori d'Estudis sobre Convivència i Prevenció de la Violència, va afirmar que determinats patrons familiars estan relacionats amb l’assetjament escolar i els va classificar en tres tipus: l’autoritari, el permissiu i el democràtic. Cadascun d’aquests patrons tenen una influència diferent tant en l’agressió com en la victimizació. Calmaestra, expert en ciberassetjament, va insistir que “cal portar a terme programes de prevenció més que d’intervenció, unint famílies, professorat i alumnes”. Irene Montiel, coordinadora del màster universitari en ciberdelinqüència de UIC Barcelona, va presentar dades del creixement de situacions de victimització infantil sexual online en els últims anys. Montiel va destacar la influència en tot aquest procés de les xarxes socials i de l’ús de les mateixes en els fenòmens del ciberassetjament. Tots dos van coincidir que les famílies han de ser conscients que s’ha d’acompanyar els menors a internet coneixent els espais que freqüenten.

En l’àmbit de la salut mental, Montserrat Dolz, cap de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, va presentar el projecte “Acompanya’m”, que han impulsat a l’hospital com a exemple d’intervenció en adolescents amb trastorns greus complexos. Es tracta d’un projecte únic a Espanya que han desenvolupat d’una manera innovadora perquè ha implica l’atenció a les famílies dels participants i aquesta és precisament una de les claus de l’èxit del projecte. Per la seva banda, Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, va aportar algunes dades de la situació a Catalunya en salut mental entre els joves: un 4,7% de la població menor de 18 anys ha estat atesa en algun centre de salut mental infantil i juvenil. “Un de cada 8 joves presenta un trastorn mental greu actualment”, va alertar. Com a resposta a aquesta situació, Poll va presentar el projecte “Activitat per la salut mental”, que porten a terme des de la Federació i que està basat en l’acompanyament entre iguals, en aquest cas famílies.

Una altra forma de negligència invisible és la falta d’una alimentació adequada en la infància. En aquest àmbit, Cristina Ribes, directora de Gasol Foundation, va destacar que la generació actual de nens és la primera que viurà menys que la dels seus pares a causa de malalties cardiovasculars o la diabetis, principalment. “Les hores i qualitat de descans i el benestar emocional dels nens és clau per lluitar contra l’obesitat”, va afirmar. Ribes va explicar la importància de posar el focus en la família per millorar aquestes dades i va exposar algunes accions que es porten a terme des de la Fundació en aquest sentit.

Finalment, Rosa Trenado, professora de psicologia de la Universitat de València i membre de la Unitat d'Investigació: Agressió i Família, va donar a conèixer les dades que s'han recollit en la investigació que duen a terme a la Unitat i que mostren com “el bon tracte a la infància i el suport a les famílies en la criança dels seus fills i filles, especialment en els primers anys de vida, que és quan es construeix un vincle segur, és el factor protector més gran per al benestar socioemocional al llarg de la infància i l'adolescència".