En lluita contra l’obesitat

Viu en una ciutat densament poblada, amb pocs parcs i àrees de zona verda; com més anys fa, menys estones de joc lliure passa enfilant-se pel parc més proper; passa una mitjana de 6-7 hores al dia assegut entre classes, deures i pantalles de tauletes, ordinadors o tele i bona part de les extraescolars a les quals assisteix són intel·lectuals (música, reforç, anglès, etc.). Si, a més a més, es té en compte que amb la crisi econòmica va directament de l’escola a casa, on sovint ingereix més calories de les que el seu metabolisme necessita -no precisament seguint una dieta mediterrània saludable- i, en molts casos, sense supervisió adulta, ja que els horaris laborals dificulten la conciliació, el còctel esdevé explosiu. Els experts es mostren molt preocupats: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir fa un any que “el sedentarisme juntament amb una dieta poc saludable comporten per a aquesta generació un còctel mortal”.

La Fundació CET 10 ha fet un estudi en cinc escoles del barri de Sant Martí, a Barcelona, amb 1.500 nens de P-3 a sisè de primària. Les dades diuen que el 30% dels nens no presenten un pes saludable. El 49,4% dels infants entrevistats es passen entre 2 i 3 hores davant la pantalla i encara n’hi ha un 10,9% que no fan cap activitat física en família.

Són xifres que concorden amb una situació global: les taxes d’obesitat i sobrepès infantil s’han multiplicat per 10 en els últims quaranta anys i han augmentat el desenvolupament precoç de malalties com la diabetis. “Actualment la televisió, internet, els videojocs i altres artefactes electrònics han provocat que una cosa tan biològica i espontània en un nen com el moviment i el joc lliure es converteixin en excepcional”, explica Montserrat Romaguera, metge de família i de l’esport de l’Institut Català de la Salut (ICS) al CAP Ca n’Oriac de Sabadell i membre del grup de treball Activitat Física i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Davant d’aquest panorama, els experts comencen a posar el focus de la prevenció en l’escola, perquè els infants hi passen una gran part del dia i dades de l’estudi de la Fundació CET 10 recullen que el 60,8% dels infants que pateixen obesitat no es queden a dinar.

Feina a casa i a l’escola

“La tasca de l’escola en horari lectiu i no lectiu és conscienciar els alumnes i les seves famílies de la importància d’implicar els infants en el seu procés alimentari, conscienciar de la importància de l’activitat física i treballar tots plegats en benefici de la salut de cadascun dels alumnes del centre”, explica Anna Calvo, educadora social, responsable pedagògica de la Fundació CET 10 i coordinadora de l’estudi.

Calvo afegeix que l’estudi neix dins el projecte Cap Infant Sense Esport, de la Fundació CET10 ( http://fundaciocet10.org/cat/cap-infant-sense-esport ), l’interès central del qual és la vinculació entre la pràctica esportiva i el sobrepès o obesitat infantil, conèixer els hàbits d’activitat física dels infants de les escoles i, en un futur, dur a terme accions per afavorir que els infants puguin gaudir dels beneficis de la pràctica esportiva des d’educació infantil. “Les escoles que potencien les activitats extraescolars tenen un índex d’obesitat infantil inferior”, assegura l’educadora social, que recorda que l’OMS recomana com a mínim una hora diària d’activitat física moderada, mentre que les hores d’educació física a les escoles han sigut “retallades” amb l’última llei.

Créixer sans

Amb l’objectiu de prevenir l’obesitat infantil, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) també va engegar el 2014 el projecte Prevenció de l’Obesitat Infantil a Barcelona, POIBA, ( http://www.aspb.cat/quefem/escoles/creixem-sans-poiba.htm ), que s’articula en la franja de 8 a 9 anys a través del programa Creixem Sans, amb un total de 9 sessions a l’aula que implicaven el tutor o tutora del curs de l’alumne, el professorat d’educació física i les famílies. Comprèn un total de tres mòduls adreçats a treballar el creixement físic i l’autoimatge corporal, l’alimentació i nutrició i l’activitat física i els hàbits sedentaris.

Carles Ariza, cap del servei d’avaluació i mètodes d’intervenció de l’ASPB, explica que l’avaluació d’aquest primer any del projecte ha permès mostrar que en els escolars exposats al programa preventiu s’evitava un de cada tres casos possibles d’obesitat infantil.

L’escola és un lloc òptim per treballar la prevenció primària, és a dir, avançar-se al problema, assegura Ariza, que afegeix que “el projecte POIBA s’adreça als escolars d’una forma individual, a través de les accions escolars a l’aula i a través de l’activitat física [esport escolar i extraescolar], però també a través de la família amb tallers específics adreçats als pares i mares dels escolars, i a les accions sobre la comunitat que puguin ajudar perquè els nens no deixin de fer activitat física per falta de recursos familiars donant-los ajuts sobre les quotes de l’esport i millorant les condicions de l’alimentació al menjador escolar”.

Romaguera encara afegeix més: “En entorns precaris està descrit el perfil del nen clau, que respon a nens de curta edat que porten penjada al coll la clau de casa; en tornar de l’escola arriben a casa, on no hi ha ningú que supervisi les seves tasques escolars, li doni el berenar i comparteixi la tarda amb ells. Acostumen a consumir moltes hores de pantalla i ingerir calories poc sanes. Entre aquests nens les taxes d’obesitat són més altes que en la resta”.

Per arribar a tots els nens i joves “caldria incrementar el nombre d’hores lectives de l’assignatura curricular d’educació física i fomentar més la diversió que la competició, que habitualment exclou els alumnes obesos, que acostumen a ser menys hàbils i tenir pitjor condició física”, afegeix Romaguera. Finlàndia, el país que s’ha convertit en model gràcies als resultats acadèmics dels seus alumnes, preveu en el seu currículum una hora al dia d’educació física a l’escola.