Ares Alma: "El meu fill gran va poder conèixer la seva germana i acomiadar-se'n"

BarcelonaLa mort de la meva segona filla va ser un cop duríssim a la meva vida, tot i que vaig estar acompanyada d'un bon equip i del meu marit. El nostre fill gran la va poder conèixer i acomiadar-se’n. Quan vaig sortir de l'hospital em sentia com un gerro al qual havien arrancat totes les flors. Va ser una època molt dolorosa. Que arribi mort quan esperes vida, no té sentit. Costa moltíssim de comprendre i d’acceptar. Passes per totes les fases del dol diversos cops al dia.

Com es va anar concretant el teu dol?

— Quan parlem de dol gestacional diem que el dolor, a poc a poc, es va convertint en amor. D’entrada sembla mentida, però t'asseguro que és així. Lentament, el dolor va anar deixant espai per a l’amor i el record. La Gea és una llum que m'acompanya sempre.

Ets tatuadora. Dus algun tatuatge en memòria de la teva filla?

— Sí, és clar que en duc, i n’estic molt orgullosa. Al voltant del canell tinc diferents peixos que representen la meva família, un peix per a cadascun de nosaltres. Quan va fer un mes del naixement i mort de la meva filla, jo mateixa em vaig tatuar un peix petit, tremolant. Me’l veig cada dia i va ser un descobriment increïble adonar-me que era com tenir-la sempre amb mi. D’aquesta manera va néixer el projecte que duu el seu nom.

En què consisteix, aquest projecte?

— El projecte Gea té dues parts. Una primera part consisteix en fer tatuatges dedicant-hi tot el temps que necessiti cada persona per plasmar el seu petit sobre la seva pell. I una segona part consisteix en acompanyar les famílies en el moment de la notícia de la mort de la criatura.

També tatues persones que celebren el naixement d’un fill.

— Sí, a vegades gent que mai s'havien plantejat tatuar-se. Habitualment venen aquest primer cop amb nervis i il·lusió. Jo els converteixo en protagonistes i faig tot el possible per tal que cada tatuatge sigui únic i que puguin participar en el disseny. El meu objectiu és que d’aquí a deu anys se’l continuïn mirant com si fos el primer dia.

Hi ha cap tatuatge que t’hagi colpit especialment?

— Per a mi, cada tatuatge és especial i únic. Em submergeixo en la història darrere del tatuatge i el faig pensant que és el més important del món. Alguns que m’han omplert d'amor especialment són els que he fet quan alguna criatura ha superat llargs períodes d'hospitalització. Són tatuatges que les mares i els pares es fan per no oblidar tot allò que han aconseguit superar.

Què passa quan un adolescent es vol tatuar?

— Mai tatuo menors de divuit anys sense el permís i presència dels pares. Si m’arriba un noi o una noia, els explico que han de portar a la pell una cosa molt especial i que intentin convertir els pares en aliats, que també participin en el tatuatge. I també els dic que s’esperin una miqueta.

És un tema delicat. Hi ha mares i pares als quals no agrada gens que un fill es vulgui tatuar.

— Algunes mares i pares antitatuatge diuen als fills adolescents que parlin amb mi i em deleguen aquesta responsabilitat. A mi m'agrada molt parlar amb els fills i filles per explicar-los que el seu cos ha d'acabar de desenvolupar-se per tal que el tatuatge quedi bonic per molt temps.

Amb tres fills petits, la logística familiar no ha de ser fàcil.

— És una missió impossible tenir tres criatures, una feina, un negoci, vida de parella, una carrera universitària i la casa endreçada. Però estem buscant ajuda. La necessitem. Per salut mental.

Una rutina que t’agradi especialment.

— Els meus fills tenen a la seva habitació uns miralls a la seva alçada i el primer que fem abans d’esmorzar és dir-nos una cosa bonica a nosaltres mateixos, per començar el dia. M'encanta veure'ls. També m’encanta sentir al fill gran dir que té tres germans i que tingui molt present que té una germana, encara que no sigui al seu costat.

Suposo que ell també veu els peixos que portes al canell.

— No sé si seria una mare gaire diferent si no hagués viscut la mort de la Gea. La seva mort em va connectar a la convicció que la vida és efímera i que tenim moltíssima sort de ser aquí. Un dels fills va ser operat del cor just en néixer i això tampoc ha estat gens fàcil, però ja t'ho explicaré en la pròxima conversa.