TRINITAT GILBERT

Deixem-ho tot ben lligat, per si de cas

Més enllà dels béns i les propietats, molts pares i mares decideixen fer testament per disposar qui seria el tutor dels fills en cas que ells faltessin

La Mònica mostra a les seves filles, la Mireia i Maria, les seves voluntats per si mai li passa alguna cosa / PERE VIRGILI Zoom

Si la mort és un tema tabú (tant per als grans com per als petits), el testament també. Les últimes voluntats, el sinònim tradicional amb què s’ha anomenat el testament, van lligades a connotacions negatives (malaltia, estar a punt de morir) o bé a riqueses i béns en abundància. En canvi, advocats i notaris recomanen fer aquest tràmit econòmic (40 €) i ràpid (tot just mitja hora) tan bon punt neixen els fills, perquè quedi escrita la voluntat dels pares sobre qui en seria el tutor en cas que faltessin.

Com a mare, Mònica Tornadijo va fer el seu primer testament quan la seva filla gran tenia quatre anys. Llavors hi va escriure que l’hi deixava tot a ella i als fills que poguessin venir després. El testament que va fer és el de l’usdefruit del cònjuge, que és el més freqüent a Catalunya. “Fer testament no necessàriament ha de tenir a veure amb el fet de tenir salut o no”, diu Tornadijo, que és advocada de professió. “Ho aconsello perquè és el tràmit més senzill que hi pot haver, i evita moltes complicacions possibles si, per desgràcia, faltés de sobte un dels dos progenitors”, explica.

Es recomana especialment fer testament a les famílies monoparentals

Una situació en què encara es recomana especialment fer testament és en les famílies monoparentals. “Hi poden detallar quin tutor trien per als seus fills”, explica l’advocada. Es pot deixar com a tutor una única persona o bé optar per l’anomenada tutela conjunta, malgrat que sempre s’aconsella un únic tutor.

L’USDEFRUIT

L’oficial de notaria Jorge Mayor explica que, si no es té fet testament, totes les pertinences dels progenitors passen automàticament als fills, malgrat que la llei en preveu l’usdefruit del cònjuge (és a dir, ús i gaudi). “Imaginem que els pares tenien un pis en comú, que anaven pagant a mitges. Quan un dels dos falta, si no hi ha testament, els fills en són copropietaris, i a partir d’aquí intentar fer qualsevol moviment, com ara vendre’l, es complica, sobretot si els fills són menors”, explica el notari.

En canvi, amb un testament fet la parella pot establir que, quan un dels dos falti, la seva part del que tinguin compartit i altres pertinences passin al cònjuge i també als fills. “Si continuem amb l’exemple del pis, amb aquesta disposició feta al testament la parella podria vendre’l amb llibertat”, assegura el notari, que afegeix que amb el mateix exemple del pis, i si falta un cònjuge, no tenir testament suposa tràmits de preu incomparable en comparació amb el que costa un testament.

En el cas que la parella no estigui casada, els fills i l’empadronament conjunt són una prova que eren parella de fet, però el cas seria el mateix si no hi ha un testament escrit: els hereus només serien els fills.

SI HI HA FILLS, FEM-LO

L’advocat Antonio Rubio Bonet, membre de la secció de dret matrimonial i de família del Col·legi d’Advocats, sosté que fer el testament no és només una opció quan es té patrimoni, com normalment es pensa. “Si es tenen responsabilitats familiars és molt aconsellable fer-ne”, diu Rubio. L’advocat assenyala que haver-lo fet no vol dir que no es pugui modificar mai més, perquè no és el cas. “Es pot revocar en qualsevol moment, i fer-ne un altre, i el que prevaldrà sempre serà l’últim”, diu l’advocat.

Es pot revocar en qualsevol moment, i fer-ne un altre, i el que prevaldrà sempre serà l’últim

Com explica Rubio, “en un testament els hereus no han de ser necessàriament els fills, perquè els progenitors poden decidir qui volen que sigui”. Malgrat això, la llei preveu la legítima, que vol dir que una quarta part de l’herència sempre vagi per als fills. Tant en un cas com en un altre, també es pot deixar per escrit com es vol que s’articulin les relacions patrimonials futures del que es deixa. “Els progenitors poden disposar, per exemple, que el pis que deixen als fills no es vengui fins a un any determinat”, explica l’advocat. Una altra apreciació és que les herències porten incorporats els drets i les obligacions. “En un pis, el dret seria viure al pis, però les obligacions serien continuar pagant-ne la hipoteca (si és el cas)”, exposa Rubio.

Més enllà de decidir sobre el futur del patrimoni i de la tutela dels fills, hi ha experts que recomanen deixar per escrit altres qüestions personals. Al llibre ' A beginner’s guide to the end: practical advice for living life and facing death', el doctor BJ Miller suggereix revelar fins i tot les contrasenyes de telèfons, ordinadors, correus electrònics i xarxes socials, el que seria el testament digital. Miller també proposa deixar cartes escrites a les persones que estimem.

Com a conclusió, l’advocada Mònica Tornadijo insisteix que el millor moment per fer un testament és quan es té salut i els fills encara són petits, amb l’objectiu de deixar-ho tot ben lligat, per si de cas.