TRINITAT GILBERT

Entre tots dos sumem cinc fills

Les normes -clares, funcionals i consensuades- i una bona base afectiva i emocional són les claus de l’èxit per a les noves famílies que apleguen fills de matrimonis anteriors

El Paco i la Carmen han fet de les normes i l'estima els elements clau per construir la seva família / C.G. Zoom

Fa 11 anys, la Carmen García va aportar tres fills (Rafa, Pamen i Carlota, que tenien 16, 14 i 11 anys) a la nova família que va crear amb el Paco, que n’hi va aportar dos més (Oriol i Pol, que llavors tenien 11 i 9 anys). Amb la seva decisió d’iniciar un nou camí junts com a parella, la Carmen i el Paco van passar a tenir cinc fills, fruit d’altres matrimonis però que, per les exigències del guió, començaven a compartir llar i pares. “El principi no va ser fàcil, esclar que no”, recorden la Carmen i el Paco. No ho va ser perquè la vida domèstica està plena de situacions que posen a prova el caràcter de tothom. “Els lavabos van ser el primer entrebanc: una de les meves filles en tenia un només per a ella, i de sobte hi van començar a entrar dos nois amb qui mai no havia conviscut, els fills del Paco”, diu la Carmen. Com aquesta situació tan qu otidiana, moltes altres. “Vaig dir als meus fills que el lavabo havia de quedar recollit tal com l’havien trobat, i recordo de fer-los entrar una vegada n’havien sortit perquè veiessin que no ho feien bé”, explica el Paco.

Recordar cada una de les situacions diàries els fa adonar-se, a la Carmen i el Paco, de com és de forta la nova família que han creat junts. “Donem molta importància al fet de respectar unes normes de convivència, però també al positivisme i l’estima”, diu la Carmen. Dit amb altres paraules, sense la base emocional que els pares han donat als fills no haurien pogut crear una nova família, en què tots van a l’una. També s’hi afegeix un fet que els pares remarquen: “Els fills han entès que nosaltres dos som feliços junts”, explica la mare.

“Donem molta importància al fet de respectar unes normes de convivència, però també al positivisme i l’estima”

Carmen García

La convivència dels cinc germans està cosida per normes. És la paraula (normes) que més repeteixen la Carmen i el Paco. “Tenim autoritat però no som autoritaris, perquè els hem parlat sempre de tot des de l’estima”, comenta la mare. En aquest punt, el Paco recorda els anys que havia viscut sol amb els fills, després del divorci del seu primer matrimoni i abans de conèixer la Carmen. “No va ser una època fàcil per a mi, i llavors em vaig relaxar a casa; quan et relaxes, a casa es crea una dinàmica diferent”, diu el Paco. “No va ser fins que vam viure tots junts, amb la Carmen i els seus tres fills, que em vaig adonar que no ho havia estat fent bé”, afegeix el pare.

Ara, amb 11 anys a la motxilla de vida conjunta, els pares asseguren que són un equip.“Els nostres valors són el respecte, el treball, l’esforç, la col·laboració i l’estima”, diu el pare. I els han forjat amb “duresa i amor alhora, que, per contradictori que sembli d’entrada, és possible”, comenten els pares. Per al Paco i la Carmen, hi ha una dada que els fa pensar que ho estan fent bé: que els fills de l’un i de l’altra els diuen “pare” i “mare”. “No els vam dir nosaltres que ho fessin perquè cada un d’ells té el seu pare i mare biològics, però la convivència, i pensem que el fet que se senten estimats, hi ha portat”, expliquen la Carmen i el Paco.

DIBUIXAR UNA NOVA FAMÍLIA

Des de la Universitat de Barcelona, la catedràtica del departament de teoria i història de l’educació de la Facultat d’Educació, Maria Rosa Buxarrais, sosté que les normes -les noves normes que les noves famílies estableixen- s’han de posar igual per a tots. “Els fills no han de sentir que n’hi ha uns que poden fer unes coses i uns altres que no”, diu Buxarrais. De fet, si és així, és quan “es poden sentir com si hi hagués uns fills de primera categoria i uns altres de segona”. Seguint aquest fil, Buxarrais, que també és psicòloga i pedagoga, afirma que la gelosia entre els nous germans pot aparèixer per la “comparació entre els uns i els altres si el tracte no és el mateix”.

Les noves normes que les noves famílies estableixen s’han de posar igual per a tots

Per la seva banda, la professora col·laboradora dels estudis de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sílvia Sumell alerta dels sentiments que poden sentir els fills quan coneixen tant els nous germans com la nova parella. “Poden mostrar rebuig, perquè els fills el que desitgen és que la seva primera família torni a estar junta”, diu Sumell. De fet, fins i tot “les mateixes noves parelles poden sentir gelosia dels nous fills, per diferents motius”. Un podria ser “perquè poden arribar a pensar que el fill dificulta la nova relació adulta”, sosté la professora de la UOC.

COMPTE AMB LES EXPECTATIVES

Les expectatives que els adults s’hagin creat amb el nou matrimoni (“Seré més feliç que en l’anterior”) també perjudiquen la nova relació. “Pensar que tot serà més fàcil i millor amb la nova parella no ajuda i, a més, cal tenir en compte que gran part de l’èxit de la nova relació dependrà de com s’hagi portat el divorci anterior”, afirma Sílvia Sumell. Per conviure tots junts, la professora de la UOC també sosté que establir unes normes de convivència és bàsic, però “normes funcionals”. I fins i tot “es poden deixar escrites en paper”, afegeix. El cas és que les pautes educatives que hi havia en una casa i a l’altra segur que no coincidien i per això cal posar-ne unes de noves, i buscar i trobar les afinitats entre tots. A tot això Sumell hi afegeix un avantatge que tenen els fills de famílies reconstituïdes, que és la nova xarxa de relacions socials que estableixen, amb tot l’aprenentatge que comporta. “Els fills entren en contacte amb una nova família i això enforteix la capacitat de fer relacions socials”, opina la professora.

Un avantatge que tenen els fills de famílies reconstituïdes és la nova xarxa de relacions socials que estableixen, amb tot l’aprenentatge que comporta

Finalment, el sociòleg Francesc Núñez comenta que l’objectiu de la família, prengui la forma que prengui, és gestionar la reproducció, educar i transmetre el coneixement del món. A partir d’aquí, “l’única cosa imprescindible és que les normes i els compromisos sempre siguin clars”, perquè tothom de la casa compleixi les seves obligacions. I tot plegat amb una base emocional i afectiva, que és la que farà entendre als fills les noves situacions.

Núñez, que també és el director del màster d’humanitats de la UOC, afirma que ell personalment ha vist mil i una noves famílies amb mil i una complexitats. “Criatures que canvien de casa cada dia, o que la canvien cada setmana, o cada quinze dies. Totes s’adapten a les circumstàncies vitals si hi ha amor i compromisos clars”, conclou.