Tribuna Oberta
Jesús Blanquet

La família, primera escola de valors

Els valors s'aprenen per imitació, per això l'exemple de pares i mares és fonamental

La família, primera escola de valors / GETTY Zoom

Els valors són principis i conviccions profundes que les persones incorporem a la nostra vida perquè creiem que són importants en si mateixos. Amb ells expressem la nostra manera de ser persones, perquè ens fan optar per un comportament o un altre. Els valors són el nostre model de referència i la mesura per actuar i considerar les persones, i avaluar els fets i les situacions pròpies i alienes.

Tot el que ajuda i contribueix a salvaguardar la dignitat de la persona podem considerar-ho un valor. Quan la persona el practica i defensa, sent que l’enriqueix i li proporciona seguretat i benestar interior. Cada persona assumeix una sèrie de valors que impregnen tots els àmbits de la seva vida: l'humà, l'intel·lectual, l'emocional, l’espiritual, el de les relacions, etc., i conformen la seva manera de ser, sentir i actuar. 

La família és la primera escola de valors perquè segueix sent l'espai idoni en el qual els fills veuen els exemples i reben els consells i les orientacions més importants per a la vida. Els pares tenim la responsabilitat de reforçar en el si de la família valors ètics i de convivència com el respecte, la responsabilitat, el diàleg, l’esforç, la tolerància, la solidaritat... entre molts altres. Amb aquest bagatge, els fills podran expressar la seva manera de ser persones.

Pares i mares tenim la responsabilitat de reforçar en el si de la família valors ètics i de convivència

Sabem que els valors s'aprenen per imitació, per contagi, per mitjà de l'exemple –sigui formal o informal– que els fills i els alumnes veuen en els seus pares i educadors, però, sobretot, pel grau de coherència amb el qual aquests viuen els valors. Són vitals, per tant, el compromís i el testimoni amb el qual els adults els transmetem perquè els joves els assumeixin com a creïbles i els adoptin com a seus.

Els pares –amb les nostres fortaleses i les nostres mancances– hauríem de convertir-nos en referència de vida. Si mostrem autenticitat, senzillesa, esforç en el dia a dia, humilitat, responsabilitat... els nostres fills, valoraran i aprendran l’exemple. Això és important perquè la realitat social actual ens mostra que no anem sobrats de models, ni de punts vàlids de referència: la mediocritat, la superficialitat, l’exagerada aspiració a l’èxit fàcil –econòmic o social– i al poder són contravalors que donen una visió distorsionada d’allò que seria desitjable aconseguir.

La realitat social actual ens mostra que no anem sobrats de models, ni de punts vàlids de referència

Després de la família, l’aprenentatge dels valors continua a l'escola i en altres itineraris formatius, fins que arriben a consolidar-se amb l’edat, el propi control i esforç i les relacions socials. Quan en algun àmbit hi ha malestar en les relacions, és un símptoma de la falta de valors compartits.

Les persones tenim una escala de valors, un ordre de preferències, segons el qual es dona més importància a unes realitats i comportaments que a altres, moltes vegades per la influència de l'educació, del credo ètic, moral o religiós, o de l'ideari polític.

Quan es parla de crisi de valors, sovint sentim els tòpics habituals com que la família i l’escola han dimitit de la seva missió d'educar; que hi ha una concepció poc clara sobre les finalitats de l'educació; que la permissivitat i el relativisme moral ho justifiquen tot; que estem envaïts pel materialisme, etc. Tot i que hi ha alguna cosa de cert en tot això, aquest lament l’hauríem de canviar per entusiasme i coratge que encomani optimisme i esperança als nostres fills i als joves en general. 

Tot i que aquesta labor no sempre és fàcil, tampoc és impossible; si es tenen idees clares del que es pretén i s'actua amb afecte i sentit comú, els objectius poden ser raonablement assolibles.

Jesús Blanquet és pedagog