TRINITAT GILBERT

Per Nadal, escapada en família lluny de casa

El retrobament amb la família és un dels motius que fan marxar de casa per Nadal. Sigui com sigui, compartir experiències i conèixer món són dos valors que els pares fomenten viatjant amb els fills

La Mireia, al llac de Puigcerdà amb el Martí. Per Nadal han optat per anar de nou a la muntanya / M.P-B. I M.B. Zoom

La Montserrat Bonamusa (57) mai no havia imaginat que per Nadal farien un gran viatge lluny de casa. Quan tenia les nenes petites, la Maria (31) i la Núria (24), sempre havien passat el Nadal a casa, amb la família, amb les dues germanes i les nebodes i els pares. Ara tot ha canviat. “Pensa que tant els pares com les germanes hem viscut sempre a Riells del Fai, i aquí és on continuem vivint”, detalla la Montserrat. El canvi va començar des que la filla gran, la Maria, es va casar amb una parella de Xile. “Llavors vam dir amb la filla petita, la Núria, i el pare, d’anar a Xile per reunir-nos amb la família del meu gendre”, i així ho van fer. I aquest any també. “És un Nadal diferent, perquè considero que estem molt arrelats on vivim i, a més, fa pocs anys va morir el meu pare, però els fills tiren molt, i per estar junts hem fet aquest canvi”, continua la Montserrat.

Enguany, com els anys anteriors, arribaran el 25 de desembre a Xile. “I just quan hi siguem, marxarem tots junts amb els pares del gendre a la Patagònia”, diu la Montserrat. Així que el gran viatge és compartir en família una experiència tan singular com conèixer el territori del sud de l’Amèrica del Sud. “Pel camí menjarem torrons i cava, que me n’emporto cada any, però no ens reunim a taula per fer el dinar de Nadal”, reconeix la Montserrat. Sobretot no ho faran perquè a Xile la gran festa és el 24 de desembre i ells no hi han arribat mai per a aquesta data.

Per la seva banda, la Mireia Pujol-Busquets, mare del Martí (2 anys) i embarassada de la segona criatura, té clar que se n’aniran tots a la muntanya. “Hi anem cada any, perquè ens agrada viure aquests dies per estar en un ambient de natura”. És una escapada que han plantejat del 27 de desembre al 2 de gener o potser fins i tot fins a Reis. “Si podem hi passarem els Reis, perquè és més autèntic”, diu la Mireia. S’allotgen a Puigcerdà, però cada dia fan excursions per les poblacions dels voltants. “Adaptem les excursions a la mida del Martí i aquest any també les adaptem al meu estat, d’embarassada”, explica la Mireia.

També hi ha altres casos, com el de la Laia Ruich, per a qui el Nadal vol dir estar amb els pares, que viuen a Lleida. “Des que van néixer les criatures, a la casa de Barcelona hi arriba el tió i hi tenim l’arbre de Nadal, però les dates assenyalades les passem amb els avis de Lleida, d’una banda, i amb els de Granollers, de l’altra”, explica.

Curiosament, la Laia explica que els seus tres fills mai no li han preguntat per què el tió de casa mai no caga malgrat que l’alimenten religiosament. “Ho tenen tan interioritzat, que passem les festes amb els avis, que ni es plantegen que a casa també podrien passar coses”, diu la Laia.

PER QUÈ MARXEN?

Des de la Universitat Oberta de Catalunya el professor expert en turisme Pablo Díaz Luque assegura que hi ha tres tipus principals de viatges familiars per Nadal. “El primer és el que té com a objectiu retrobar-se amb tota la família, perquè, pel motiu que sigui, viuen amb molts quilòmetres de distància”. El segon tria les capitals europees i la muntanya, perquè considera que són destinacions adequades i lligades amb l’esperit de Nadal. “Les ciutats europees més visitades són les que tenen mercats nadalencs especialment importants”, diu Díaz. I, per acabar, la tercera destinació són les estacions d’esquí, “perquè així les famílies hi fan esports de neu” o senzillament hi van perquè les criatures hi juguin. En una altra posició hi hauria les destinacions càlides, “sobretot les illes Canàries”, per fugir del fred.

Per contra, la catedràtica de la Facultat d’Educació Maria Rosa Buxarrais, mare de quatre fills (l’Elisenda, el Guillem, la Raquel i l’Aleix) diu que, per Nadal, tots els fills es reuneixen a casa amb els pares. “Els tres grans viuen fora de casa, així que el Nadal és l’ocasió perquè vinguin i estiguem junts”, explica. Un retorn ben tradicional.

Deixant de banda l’experiència personal, Buxarrais opina que viatjar en família a una destinació amb uns costums molt diferents dels nostre país “és obrir una finestra a la tolerància i al respecte”. De fet, viatjar, sigui en l’època de l’any que sigui, “és una font de coneixement per aprendre valors i per entendre que no hi ha un únic model de vida, sinó que hi ha moltes maneres d’entendre-la”, explica.

Viatjar en família a una destinació amb uns costums molt diferents dels nostre país “és obrir una finestra a la tolerància i al respecte”

Maria Rosa Buxarrais - Catedràtica Facultat Educació

Seguint aquest fil, Maria Rosa Buxarrais, com a investigadora principal del Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona (UB), explica una experiència personal relacionada amb els viatges: hi va haver uns anys que va viatjar per 18 països de Llatinoamèrica per feina, per fer un seguit de formacions. El resultat dels viatges “és que ells em van formar més a mi que no pas jo a ells, perquè vam compartir experiències i vaig comprendre quina era la seva mirada vital”, recorda la catedràtica, que celebra que el seu grup de recerca ha rebut el premi internacional Award Good Work, un reconeixement internacional a la bona feina, atorgat en el 44è Congrés de l’Associació per l’Educació Moral.

VIATJAR ÉS APRENDRE

Sigui com sigui, la investigadora sosté que les pràctiques familiars s’adquireixen inconscientment. “Les criatures aprenen per observació també, perquè els pares són referents d’aprenentatge tant pel que diuen amb paraules com, sobretot, pel que fan”, diu Buxarrais. Així que si en els viatges -per Nadal o en qualsevol altra època de l’any-“ensenyem a les criatures que hi ha un món lluny del nostre que es mereix tant de respecte com el lloc on nosaltres vivim, ells també ho viuran així”. Els pares són mitjancers d’influències educatives, “tant positives com negatives, tinguem-ho clar”, afirma.

Ara bé, Buxarrais recorda que entre les pràctiques que les criatures també aprenen per observació hi ha les de saber cuidar els altres. “Si som uns pares que cuidem les persones que ens envolten i les escoltem i hi dialoguem, les criatures ho incorporaran i ho faran”. Dit amb altres paraules, “formar criatures tolerants i dialogants no només passa per viatjar sinó per ser-ho, perquè és així com ho captaran els fills”, conclou.