Xesco Espar: “Un divorci no deslliga la família”

Una vegada, una de les filles tenia un examen i tot just acabava de tornar després d’un mes jugant amb la selecció estatal de waterpolo. Es queixava que estava cansada i no havia tingut temps d’estudiar. Llavors li vaig proposar un joc.

Quin?

Vaig agafar un joc de cartes i li vaig demanar que n’escollís una; la va triar i se la va mirar sense ensenyar-me-la. Li vaig dir: “Mira, aquesta és la carta que t’ha tocat a la vida. Però aquí tens moltes altres cartes, cartes que han tocat a altres noies de la teva edat. ¿Vols tornar a posar la carta entre les altres per treure’n una altra?” “Ni de broma”, em va respondre. “No crec que et puguis queixar. Tens una vida extraordinària. Aprofita-la”.

Bona lliçó.

Aquell mateix any, amb disset, aconseguien guanyar la medalla de plata de waterpolo als Jocs Olímpics de Londres i obtenia una beca per estudiar a la University of Southern California, on l’any següent van guanyar el campionat universitari.

Els teus fills ja són grans.

Ja fan la seva vida, però procuro dinar o sopar amb ells cada quinze dies i els envio missatges cada dos o tres. Intento envair poc la seva vida personal.

Com has fet de pare?

Quan els pares estan separats, és important entendre que un divorci deslliga el matrimoni però no la família. En els campionats internacionals de les meves filles, continuem viatjant junts i, malgrat que fa quinze anys que estem separats, la seva mare i jo mantenim una comunicació setmanal.

Parla’m del concepte ‘hàbit’.

Educar és ajudar a desenvolupar la personalitat, i la personalitat està molt arrelada als hàbits. Els nens aprenen quan pensem que no ens estan mirant. És evident que copien els nostres hàbits.

Quins són els hàbits que els has volgut transmetre?

L’hàbit de tractar la gent amb respecte, de fer les coses bé a la primera, d’estimar la família i els amics, de no donar-se mai per vençuts, de ser creatius, de tenir una alimentació sana, de procurar aprendre de les situacions quotidianes.

Quins hàbits té algun d’ells que t’hagin sorprès?

Un té l’hàbit d’olorar les coses en primera instància. Cada cosa nova que li regales o que té, abans d’obrir-la l’olora. És ben curiós.

Què et commou quan observes els teus fills?

Les dues filles són molt atentes amb les jugadores més petites del seu club. Algun cop he vist com les nenes dels equips inferiors s’hi acosten amb devoció i admiració. La manera com tracten les petites és admirable.

En el llibre queda clara la teva admiració per Cruyff.

Ell va crear un curs de formació per a exesportistes i jo n’era un dels professors. Cruyff deia que mentre ets esportista tothom et fa sentir important però que, un cop ho has deixat, tothom t’oblida. El cas és que un dia el vaig anar a visitar a un campus que feia per a nens amb síndrome de Down i el vaig trobar literalment envoltat per nens. Em vaig acostar a saludar-lo i mai oblidaré la seva cara radiant de felicitat.