Olegario Llamazares: "Quan ets bon estudiant, és millor un col·legi petit"

Economista, empresari i pare de la Sandra, el Jorge i l’Alba, de 25, 23 i 19 anys. Fa classes en màsters universitaris i publica Cómo conseguir que tu hijo apruebe (ed. Global Marketing)

— Els pares poden jugar un paper important i decisiu perquè als fills els vagin bé els estudis si realment estan disposats a dedicar-hi temps i esforç.

Els teus fills tenien problemes. 

— Sí. Les seves dificultats en alguns moments em van dur a considerar que els havia d'acompanyar en els estudis perquè creia que eren un tema molt important en el qual no podien fracassar. 

I com van respondre a la teva implicació?

— De diferents maneres. Alguns van acceptar l’ajuda immediatament però d'altres es van resistir a ser ajudats. Però quan van arribar els primers bons resultats, tots van girar cap a una actitud més positiva.

A mesura que els fills creixen, cada cop és més complicat ajudar-los.

— Inicialment, en la majoria de matèries, els pares amb una mínima formació podem donar un cop de mà. Però ja en els últims cursos de l’ESO o batxillerat, en assignatures com matemàtiques o dibuix tècnic, això és força més complicat i cal recórrer a un professor particular, que és el que vam fer. 

Si els resultats no milloren, cal canviar de col·legi?

— Aquest va ser el cas d’algun dels meus fills. Estic convençut que cal fer-ho quan un fill no se sent a gust en una escola. Com a norma general, considero que si els fills són bons estudiants, és millor triar un col·legi petit o mitjà.

Com es tria un professor particular?

— La primera cosa que cal valorar és la seva motivació. També és important posar-lo en contacte amb el professor de l’assignatura que cal reforçar. I, per descomptat, anar fent un seguiment de les classes que imparteix al nostre fill o filla. 

Explica’m quines tècniques d’estudi consideres més valuoses. 

— Tenint en compte que l’educació continua sent sobretot memorialista, el millor és fer resums a partir dels continguts dels llibres de text. Jo habitualment he fet servir aquest sistema amb els meus fills i sol donar bons resultats. El que passa és que no tots els resums van igual de bé. Cal fer el que jo anomeno "resums per aprovar".

I què és un "resum per aprovar"?

— Es tracta de fer resums que simplifiquin la informació i ajudin a memoritzar-la. Aquests resums tenen tres elements: introducció, cos i conclusió. En la introducció cal fer una definició del tema en un o dos paràgrafs. En la part del cos cal organitzar la informació per punts o ítems. Finalment, la conclusió és un paràgraf amb un tancament i informació addicional. 

Jo dic als fills que són uns professionals d’estudiar, que la seva feina és entendre’s amb tots els profes.

— Em sembla una reflexió interessant, però sobretot s’han d’entendre bé amb el tutor.

Quins són els errors que cometem els pares amb els tutors?

— No posar-nos a disposició del tutor per al que calgui. Ens hi hem de reunir com a mínim un cop cada trimestre i és bo que nosaltres prenguem la iniciativa. Si el nostre fill té alguna dificultat, cal establir un pla de treball. Una cosa que em sembla molt important és que els pares es neguin que el seu fill o filla repeteixi curs, i és que, segons l’informe PISA, un alumne que repeteix no acostuma a obtenir resultats millors .