Marc Planas: “El meu món era massa diferent del seu”

L’espurna per crear un canal televisiu escolar sorgeix de les aplicacions de la tauleta iPad i de l’experimentació amb els seus recursos. Buscàvem capacitar els alumnes en la comunicació oral, en la desimboltura parlant davant del públic, i un canal de televisió facilitava les competències lingüístiques i la creativitat.

Fer televisió és alguna cosa més que penjar vídeos.

Actualment de vídeos en fa tothom. Penjar vídeos a la web de l’escola no seria tenir un canal de TV escolar. Una televisió exigeix organització, una graella de programes, planificació, seguiment, formació tècnica. Els alumnes escriuen els guions, els interpreten, planifiquen, creen els decorats, duen les càmeres. És una experiència pedagògica total.

Fa gaire que emeteu?

Vam començar fa quatre anys amb una sabata i una espardenya i vam anar progressant en funció de les possibilitats. Amb pocs mitjans tècnics i econòmics es pot arribar a fer una televisió digna. L’experiència i la implicació ens han permès arribar fins on som ara. Hi ha moltes maneres de fer televisió i totes són vàlides.

¿Els teus fills opinen sobre Thau TV?

Sobretot des del punt de vista estètic. Mentre els ensenyo alguna producció, alguns comentaris seus aparentment insignificants em poden fer repensar la manera de presentar un projecte perquè els alumnes tinguin en compte qüestions que no se m’havien acudit.

Què et sorprèn de la manera com miren imatges?

La velocitat en el consum d’informació i el poc temps per processar-la. Quan els veig utilitzar Instagram i observo la rapidesa amb què passen d’una cosa a l’altra i com van posant likes, m’esparvero. Jo necessitaria fer alguna pausa. Ells m’asseguren que els seus actes no són impulsius, que saben perfectament de què es tracta quan posen m’agrada. De vegades intento comparar els seus interessos amb els que jo tenia a la seva edat, però de seguida me’n desdic. El meu món era massa diferent del seu. No són comparables.

Els nostres fills fan servir les imatges per socialitzar-se.

L’etapa de l’adolescència és molt delicada. Hem d’ajudar els fills i filles a aprendre a acceptar-se com són, hem d’ajudar-los a crear personalitats segures i emocionalment fortes perquè puguin anar decidint amb criteri sobre tot el que se’ls presenta i presentarà al llarg de la vida.

Explica’m un element clau de la paternitat.

En els meus fills, i en els meus alumnes, m’agrada fomentar l’esperit crític, que no s’acontentin amb la primera informació que troben, que siguin capaços de contrastar-la i formar-se un criteri propi. Aquest mateix principi serveix per als continguts a la xarxa.

¿Et refereixes a cap perill en concret?

A les xarxes socials pots exhibir-te de manera compulsiva, com malauradament he vist en alguns menors. La influència del grup en aquesta edat pot ser molt poderosa. Només els demano que sàpiguen distingir les situacions que arribin en funció d’aquest criteri crític i dels valors que han après a casa.