Eduard Iniesta: “El talent no té valor si no es cuida”

Plouen les rialles / i apilades com deixalles, / fan l’adob d’aquesta terra. / Fulles destroncades / volen nues i s’enlairen / per teixir el niu del meu àngel.

¿És un fragment d’una de les teves cançons?

Es diu 'El niu del meu àngel' i està inspirada en el Biel, el nostre segon fill, que va morir quan encara no tenia sis mesos d’edat.

Em sap greu.

La vaig escriure quan el temps va permetre obrir finestres, quan ja no calien més medicines que la música i la família. Llavors vaig fer aquesta cançó.

Quina altra cançó et commou quan l’escoltes?

'Mother', de John Lennon. “Mother, you had me but I never had you”.

Mare, tu em tenies però jo no et vaig tenir mai.

“Pare, tu em vas deixar però jo no et vaig deixar mai. / Jo et necessitava / però tu mai em vas necessitar”. Amb poques paraules diu molt. Si els pares no estimem els fills, tard o d’hora es cansaran d’esperar i s’allunyaran. Dit això, què és estimar?

Sí, què és?

No és deixar que els fills facin el que vulguin, ni complaure’ls en tot. Per estimar-los és necessari fer el nostre paper i posar la distància necessària per educar-los. Som els seus pares i hem de posar en ells la llum necessària per caminar. Aquesta llum és el resultat d’un treball diari. Un gota a gota.

En què procures posar èmfasi?

Uf, en tantes coses... Faig la llista?

Me la faries? Endavant.

Respectar els pares perquè t’ho donen tot sense condicions. Respectar la gent gran perquè van molt per davant teu. Tot té el seu moment, n’hi ha per riure, per estudiar, per jugar, per la música... L’ordre és important i cal saber-se distribuir el temps. Cal tenir capacitat de treball. Només el treball perseverant et donarà confiança en tu mateix. Només tenim una oportunitat de viure i cal aprofitar-la. Cal demanar perdó si ens equivoquem. En canvi, no en demanis si creus que no ho has de fer, però abans procura fer l’exercici d’entendre els altres. Vols que continuï?

Sí, sisplau. Què més cal ensenyar als fills?

Tingues una visió crítica. Sàpigues què està bé i què no. Aprofita el poc o molt talent que tinguis, el talent és un regal però no té valor si no es cuida. Hi ha moltes coses per fer que et poden fer feliç. Cal identificar les persones tòxiques i allunyar-te’n. Cal aprendre a ser creatius i mirar la vida amb una certa poesia. Cal saber trobar els límits de les nostres capacitats i plantejar-nos si val la pena traspassar-los. I també vull explicar als meus fills que mai m’ha agradat la gent que s’enriu dels altres sempre amb l’objectiu de fer-se veure.

Descriu-me una situació recent del teu fill o filla que t’hagi meravellat.

El Pau enguany canvia d’escola i el dia que ho va dir als amics es va emocionar i va plorar. Quan jo vaig ser educat, se’ns ensenyava que un nen havia de procurar no plorar, que era una mostra de debilitat. Afortunadament, ara ja no és així. Segons m’explica el Pau, al cap d’una estona eren molts els amics i amigues que també ploraven. Aquest plor em fa sentir esperança.