Família 28/11/2020

Juan Feliu: “Qui té res a dir, ho acaba dient”

3 min
“Qui té res  a dir, ho acaba dient”

La feina de pare consisteix en interessar-se de manera genuïna per tot allò que és important per als fills. No es tracta només de mostrar interès, sinó de dominar els temes, fent que ells notin que hi estam realment interessats.

Què està aprenent ara la Lou?

A multiplicar.

Deixes que s’espavili sola?

L’ajudo si m’ho demana. Amb les matemàtiques hi estic més al damunt que amb altres matèries. Si vas bé de mates podràs estudiar el que vulguis, però si quedes despenjat es tanquen almanco la meitat de portes.

Què et meravella quan l’observes aprenent?

La capacitat de discernir, d’enllaçar conceptes i establir raonaments que són totalment vàlids. I, al mateix temps, també em fa mal veure com la seva innocència se’ns escapa entre els dits de les mans.

Què vas aprendre tu sol i que vols que ella aprengui?

A acceptar l’avorriment amb naturalitat. L’avorriment estimula tant la creativitat com la intel·ligència. T’ensenya a valorar i gaudir amb intensitat els bons moments.

Ets una persona creativa. ¿Ho és la teva filla?

Veig que té facilitat per a la música. Fa poc que hem gravat plegats a l’estudi dos temes que són la banda sonora de la versió de Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento per a les xarxes socials. Els va cantar a la primera.

Va ser difícil aconseguir-ho?

Ho va fer a la primera i sense cap tipus de pressió. La creativitat, artística o no, s’ha d’estimular, però no imposar. Tot aquell que té res potent a expressar ho acabarà fent, tard o d’hora, amb ajuda o sense ajuda. Si tens res realment potent a dir, ho acabaràs dient. Per a mi, això és una veritat universal.

Però, i les extraescolars?

Les classes de música, per exemple, estan plenes de nins i nines que només pensen en l’hora de sortir. Jo no estimularia la meva filla fent-la anar a classe de piano o de dibuix sinó duent-la a concerts de piano i a exposicions i, si mostra interès, aleshores li plantejaria la possibilitat d’anar a classes.

Com t’enfades?

Només m’enfado si ha fet una cosa que sap que no pot fer. En aquests casos intent transmetre el missatge de manera breu i clara, sense cridar ni accedir a discussions estèrils.

I com castigues?

De moment, els conflictes es donen per coses que no vol fer, com ara recollir, dutxar-se o anar-se’n a dormir. El que fem és el clàssic “Fins que no facis això, no tendràs tal cosa...” Ella té dret a frustrar-se, blasfemar i pegar crits, però dins la seva cambra i sense molestar gaire la resta.

Què és essencial entre tu i ella?

L’humor és la base de la nostra relació. Sempre el tinc a mà. Fins i tot quan ens emprenyam, passats uns minuts, l’humor recupera la seva posició preeminent.

Què t’agrada especialment del que feu cada dia?

Qualsevol cosa: jugar, mirar la tele, comentar el dia... Som plenament conscient que un dia trobaré a faltar molt aquests anys de la meva vida en família, per això tot em sembla valuós.

stats