Olga Castanyer

“Per respectar t’has de respectar”

Psicòloga i mare de dos fills, de més de vint anys. Viu a Madrid. És especialista en assertivitat i autoestima i recentment ha publicat ‘Quiero aprender a quererme con asertividad’ (Desclée De Brouwer ed.)

Olga Castanyer és psicòloga / JAVIER BARBANCHO Zoom

Fa molts anys, érem al camp, a casa d’uns amics, quan uns nens van agafar-ne un altre i, fent broma, el van lligar de mans i peus. Al principi tothom reia però l’agressivitat va augmentar i el noi lligat, cada cop més angoixat, es va posar a plorar. Ningú se’n va adonar, només la meva filla. Llavors els va dir que aturessin el joc i van començar a dir-li que era una figaflor. Però ella va continuar, fins que li van fer cas. És un exemple d’assertivitat.

Com definiries l’assertivitat?

És la capacitat d’afirmar els nostres drets respectant alhora els altres i a nosaltres mateixos. Tots necessitem sentir-nos dignes de ser respectats.

Posa’m un cas habitual.

Quan era petita, la meva filla duia ulleres i un nen li va dir “gafotas”. Ella ja estava entrenada i li va respondre: “Escolta, això em molesta, així que ja no parlo més amb tu”. El nen es va quedar ben parat.

Però això només és un detall.

Cal treballar la més mínima situació de conflicte intern o extern, encara que a nosaltres ens pugui semblar que no té gaire importància. Un conflicte intern és quan el nostre fill té dubtes pel fet de ser diferent. Quan això passa cal reforçar aquesta individualitat.

I els externs?

Quan el nostre fill té un conflicte amb una altra persona, per petit que sigui, mai li hem de dir que són ximpleries, sinó que cal trobar junts la manera de respondre a l’altra persona.

No és millor oblidar el tema?

Sovint esperem que es produeixi un gran conflicte per començar a actuar, sense adonar-nos que conflictes aparentment petits poden ser importants per als nostres fills i per al seu desenvolupament.

Hi ha una connexió entre assertivitat i autoestima.

Si vols fer-te respectar, primer t’has de respectar a tu mateix: això és autoestima. Quan et respectes i no necessites a ningú més per sentir-te vàlid, podràs respectar els altres perquè els veuràs de tu a tu.

Tot això es complica amb l’adolescència, oi?

Un fill petit depèn de l’acceptació incondicional dels pares. Si creix amb el missatge “T’estimem perquè ets tu”, quan arribi a l’adolescència es dirà a si mateix “M’estimo perquè soc jo”, i això li permetrà ser cada cop més independent de l’entorn. Sabrà dir no quan alguna cosa no li agradi, perquè confiarà en el seu propi criteri.

Quin és el cas contrari?

Un noi que ha crescut amb el missatge “T’estimem si treus bones notes o si et portes bé”, a l’adolescència es dirà “M’estimo només si faig tal cosa”, i això el farà dependre de l’aprovació dels altres, que en aquesta etapa són els amics i no els pares. Un jove amb aquestes premisses pot tenir problemes a l’hora de dir no a la beguda, a les drogues, ja que necessita més l’aprovació de l’entorn.

Un pensament que t’hagi resultat útil per fer de mare.

Em resulta útil tenir una actitud d’interès empàtic cap a l’altra persona, sense que això vulgui dir que deixi passar segons quins abusos. Jo puc comprendre bé l’altre, però també m’he de comprendre a mi mateix.