Així fa de mare
Criatures  /  Família 23/03/2022

Glòria de Castro: "No tinc principis, tinc contradiccions"

3 min
Gloria de Castro és escriptora

Escriptora, exredactora publicista i mare del Ramon i el Marc, de 12 i 9 anys. Publica ‘L’instant abans de l’impacte’ (ed. Periscopi), una bona novel·la que desmunta amb sarcasme el frustrant mite de la conciliació entre feina i família.

— He estat treballant vint-i-cinc anys per a la gran indústria del consum i em sento responsable de gran part de les mentides que he estat venent a la gent i que jo també he comprat. Escriure L’instant abans de l’impacte m’ha permès posar veu a aquesta ràbia.

A tu i a la protagonista, els fills us han canviat totalment la vida.

— Els fills et canvien la vida en el sentit que hi ha un desplaçament de prioritats. Tenir fills és un antídot contra l’ego. Tu ja no ets el centre de la teva vida. En el meu cas, a escala laboral, això va passar per reduir-me la jornada, ja que els horaris eren desorbitats. Jo volia atendre els meus fills, volia anar-los a buscar a l’escola. En reduir-me l’horari vaig sentir que havia engegat a rodar la meva carrera.

I un dia la deixes del tot.

— La decisió de marxar de Madrid no va ser gens meditada. Al final, és la millor manera de fer les coses. Sense pensar-les, fent-les. Vam anar a Mallorca un agost, estàvem en una casa perduda a la serra de Tramuntana i ens vam dir: t’imagines com seria venir a viure aquí? Fem-ho. El que més ens preocupava era aconseguir una manera de guanyar-nos la vida, perquè tots dos teníem clar no tornar a exercir les nostres professions mai més. 

D’això ja en fa cinc anys. Com heu sobreviscut?

— Ara tots dos treballem de coses que no ens hauríem plantejat mai. El meu marit és cuiner i jo treballo en una escola. És com si estiguéssim vivint una segona vida. Si alguna cosa tenia clar a la vida, des de petita, és que tindria gallines. 

Gallines?

— Sí. Després t’incorpores a la vida adulta i els desitjos que teníem de petits es van difuminant. De cop, la idea de Mallorca em va tornar a connectar amb aquell desig de petita i es va transformar en una de les raons principals per marxar de la ciutat. Ara tinc deu gallines, cadascuna amb el seu nom. En tinc cura, hi parlo, les abraço. No hi ha res que em doni tanta pau com veure-les gratar el terra per buscar-hi cucs. 

Quina mena de mare ets?

— Soc una mare tirant a normal, gens transgressora. Soc exigent amb l’ordre i els horaris, amb les faltes d’ortografia, amb desparar taula i fer-se el llit, amb col·laborar a l’hort i tractar d’encomanar-los el meu odi profund a les pantalles. Però també soc aquella mare frustrada que intenta escriure a la taula de la cuina, enmig d’un escampall de peces de Lego, amb uns nens que juguen a cuit i amagar i volen berenar. De vegades m’he tancat al lavabo mitja hora per poder pensar en silenci. No tinc principis, sinó un munt de contradiccions.

Doncs aquesta n’és una: no creiem en el sistema, però eduquem fills que volem que hi triomfin.

— Mai hi ha hagut gent tan preparada i el món està més refotut que mai. Als fills no se’ls ha de preparar per al futur, sinó que han de canviar el futur. Cal educar en el pensament crític. Que s’endinsin als boscos. Necessitem artesans. Més filòsofs i menys youtubers. Els fills ens descobreixen que el més important és la gent que estimes i el temps que passes al seu costat. La resta se’n pot anar a pastar fang.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'L'instant abans de l'impacte' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats