Anna Cabré

“A casa, molt soroll i molta gent”

Oceanògrafa, física del clima i mare del Pau i la Fiona, de gairebé 4 i 2 anys. Està a punt de marxar a l’Antàrtida amb 100 dones científiques i publica el conte ‘La mama se’n va a l’Antàrtida’, que podeu trobar a vkm.is/annacabre

Anna Cabré és oceanògrafa i  física del clima / MARC ROVIRA Zoom

Em resulta dura la idea de marxar tan lluny. Em fa enyorar les seves abraçades, les seves rialles, la seva veu, la seva respiració a la nit... Però també sé que necessito una mica de temps per retrobar-me, perquè fa quatre anys que vaig a tot màquina fent de mama. He viscut molts canvis i no ho he processat tot.

El gran entén que marxis?

De moment ho veu normal. Per a ell tot és encara molt bàsic. Crec que tampoc no entén gaire bé el concepte de temps. Vaig anar a la seva escola a explicar que me n’anava al gel i els vaig ensenyar a caminar com els pingüins. Però no sé què passarà quan me’n vagi. Espero que sigui fantàstic per a la família, que serveixi per donar més espai al pare, perquè reforci els seus vincles.

En parleu, del canvi climàtic?

Jo i el seu pare en parlem bastant i, de tant en tant, el gran sembla que escolti. A vegades és un tema de discussió quan li fa mandra anar amb bicicleta a l’escola. Li explico que el cotxe fa molt fum perquè ha de cremar petroli per fer energia i que això, al planeta, no li agrada. Però tot i explicar-ho, m’adono que som totalment incoherents, perquè quan cal agafem un avió per anar a veure els avis, cosa que és molt més contaminant que el cotxe. Fem el que podem. En aquesta edat trobo que el més important és que aprenguin a respectar la natura, i que respectin a tothom.

La teva parella és un nord-americà. ¿Teniu models familiars diferents?

Per a mi, els avis, els cosins i la família en general són importantíssims. De soroll i de gent a casa, com més millor. Ell, en canvi, prefereix la família en format petit. Allà són molt més independents, a vegades massa. Un altre tema són les vacances. A mi m’agrada fer-les molt llargues i totes de cop. Ell prefereix fer-ne pocs dies i més sovint.

I abans de ser pares, quin era el debat?

A ell li preocupava molt l’estabilitat econòmica per poder tenir fills, mentre que a mi això no em preocupava gens. Estava segura que ja ens en sortiríem.

Viviu a Munic i els vostres fills aprenen tres idiomes alhora.

A vegades costa entendre què et diuen, perquè no saps en quina llengua intenten parlar-te, si català, anglès o alemany. Per acabar-ho de complicar, el seu pare té antecedents familiars a Polònia i, de tant en tant, els explica algun conte en polonès!

I què passa quan hi ha tanta barreja?

Doncs que els nens acaben tenint paraules preferides en cada llengua, així que tothom acaba parlant en una mena d’idioma mixt. I quan tornem a Barcelona, els altres nens em pregunten si el Pau és babau, perquè parla estrany. També jo parlo una mica estrany. Per això de tant en tant, convé fer immersió lingüística amb avis i cosins.

M’encantaria sentir parlar el teu fill.

Sap conjugar perfectament els verbs, però prefereix fer servir l’arrel anglesa. Per exemple diu “Te la givaré quan faci quatre anys” en lloc de dir “Te la donaré quan faci quatre anys”. Fa servir el verb to give, però en català.

Brutal!

O diu “Mama, he crashat ”, en lloc de dir “Mama, he xocat”.