Criatures  /  Família 21/01/2022

Com ensenyem el valor de compartir?

Predicar amb l’exemple i respectar la personalitat de l’infant, claus de l’aprenentatge

Joana Costa
4 min
El fet de néixer sense voler compartir és un tret innat de la psicologia dels infants

El desenvolupament infantil passa per etapes molt diverses, des de la descoberta del jo fins al joc compartit amb les altres criatures, amb un viatge intermedi que transita pel total egocentrisme i l'absoluta independència. Tal com ja ho va descriure el pedagog de referència Jean Piaget, els infants passen per una etapa en la qual es consideren el centre de l'univers i adopten actituds d'exigència envers els adults. Aquest és l'estadi inicial i natural de l'ésser humà, on el nen només coneix el món a partir del seu propi jo i li resulta impossible posar-se en la perspectiva dels altres.

Si bé aquesta fase és normal en els primers mesos de vida, a mesura que l'infant connecta amb la realitat va abandonant el centre de totes les coses, fins a arribar als 3 o 4 anys de vida, quan pot començar a entendre que hi ha altres punts de vista. Segons el professor titular de la Universitat Ramon Llull i coordinador del màster universitari de lideratge de la innovació pedagògica, Miquel Àngel Prats, el fet de néixer sense voler compartir és un tret innat de la psicologia dels infants, segons ha posat de manifest la psicologia evolutiva de Piaget i Sigmund Freud.

La psicologia evolutiva és bastant "clara" i constata que a partir dels cinc o sis anys és quan millor es pot acompanyar l'infant en el camí de compartir i quan cal treballar-ho a fons, si bé ja a partir dels tres anys està molt més preparat per assumir els valors socials. Per ensenyar als nens i les nenes a compartir, Prats assegura que cal fer-ho amb l'exemple i fent-los conscients que quan no ho volen fer "no passa res". "Han d'entendre aquest joc social", defensa Prats, que considera que es tracta d'una operació mental que han d'aprendre, i apunta que és tan important l'exemple com donar explicacions i raonaments sobre el guany que suposa compartir. Segons recomana, cal donar aquests raonaments amb un llenguatge que ells puguin entendre, així com aprofitar totes les situacions quotidianes en què es pugui incidir en allò que és valuós compartir. Com que els infants estan molt centrats en si mateixos, el currículum infantil de l'educació d'aquesta etapa s'esforça en fer-los sortir del mateix cos i "descentrar-se" d'ells mateixos.

Compartir a l'aula

Davant d'aquest desig d'omnipotència, les famílies, professors i pedagogs de l'educació infantil afronten el repte d'ensenyar a compartir i, alhora, acceptar que la reafirmació de l'ego és natural en la primera infància. Ara bé, en l'àmbit escolar, segons la publicació especialitzada Temas para la educación, tot i que aquest és un tret "consubstancial a la infància", sempre hi ha alguns alumnes que ho exigeixen tot per a ells amb desmesura. Els experts d'aquesta publicació aconsellen ajudar la criatura a superar progressivament el seu egocentrisme per tal que pugui desenvolupar les habilitats socials que l'ajudaran a adaptar-se, de manera progressiva, a la vida en comunitat, tant de la família com del centre escolar i el seu grup d'iguals.

Aprendre el valor de compartir és un camí en el qual els adults podem anar guiant les criatures des de ben petites.

Segons assenyalen, es tracta d'un aprenentatge "lent i progressiu" i cal tenir en compte que no en començaran a desxifrar les claus fins als sis anys. Aleshores l'infant podrà començar a entendre realment els valors que mouen la societat i s'hi podrà comportar adequadament. Com a recomanació, cal tenir en compte que no és necessari esperar tant, sinó que a l'infant se li han de propiciar abans molts contactes socials i guiar-lo perquè aprengui a conviure i a compartir.

Regles clares i una actitud positiva

En el terreny pràctic, davant d'actituds egocèntriques amb desmesura s'aconsella no transigir, sobretot pel bé del mateix nen, que corre el risc de mal acostumar-se i adquirir mals hàbits "que el convertiran en un alumne rebel i capriciós". Així, els experts recomanen l'establiment de regles molt precises i amb poques excepcions, ja que les normes clares "són molt més acceptables que les regles confuses". També veuen indispensable adoptar actituds positives en lloc de crítiques continuades cap a l'infant, així com evitar els escarments i xantatges emocionals perquè són "la millor manera d'aconseguir que el nen sigui desobedient i capriciós". Segons el seu consell, és millor explicar i convèncer que imposar les mateixes raons.

Ara bé, quan això no funciona cal mantenir amb fermesa la posició adoptada, sense perdre la calma i deixant per a més tard qualsevol explicació. "Els contes són un aliat eficaç", indiquen. En aquest àmbit són molts els contes que ajuden els més petits a entendre la necessitat de compartir amb els altres, com Mío, mío, mío, d'Ana Rita Russo, o una de les darreres novetats de Penguin Random House, No quiero compartir, de la il·lustradora Marta Moreno i la plataforma d'intercanvi de cases HomeExchange. La història està protagonitzada per en Víctor, un nen al qual li encanten totes les joguines, excepte aquelles que s'han de compartir. Amb l'innegable rerefons comercial de les cases compartides, el cert és que l'àlbum il·lustrat fomenta el valor de compartir entre els més petits. Segons explica la il·lustradora, el color li ha permès transmetre emocions molt diverses. L'autora ha usat colors saturats perquè criden l'atenció i atrauen els infants. "Quan es parla de compartir se sol parlar de les joguines, que són importants, però els adults no pensem que compartir la casa també és important", afirma. Davant d'això, l'àlbum vol transmetre l'experiència de compartir el lloc on es viu i intercanviar-se la casa, un "fet fantàstic" que recomana que grans i petits experimentin alguna vegada.

No obligar a compartir

Reconèixer que també existeixen els altres infants i adults sense perdre la mateixa identitat és una tasca intel·lectual que una criatura de dos anys encara no pot entendre; per tant, és d'allò més normal que les criatures no vulguin compartir les seves coses donat el seu desenvolupament evolutiu. Per a l'expert Miquel Àngel Prats és un tema de respecte a la personalitat del nen, i és rellevant que l'infant se n'adoni. "El pitjor que podem fer és obligar, com a fer petons", diu. El mateix passa quan s'obliga les criatures a compartir: si elles mateixes no se n'adonen i ho fan perquè els hi obliguem els adults, no en seran conscients. "Se'ls ha de respectar i no se'ls ha d'obligar perquè estan creant la seva personalitat", detalla. Com també han de respectar que hi hagi altres nens que no vulguin compartir, així veuran la importància que arriba a tenir aquest quid pro quo que els trasllada la màxima 'si comparteixo, els altres compartiran'.

stats