Ensenyar-los a demanar perdó

Demanar perdó és un exercici d’humilitat. Des que som petits la família -i també l’escola- ens diu que hem de demanar perdó quan fem alguna cosa malament. La Mar (3) té molt clara la teoria i no li costa gaire demanar “perdó” als pares, fins al punt que la seva mare, la Mamen, diu que a vegades sembla que s’ho sap tan de memòria que ho verbalitza sense ser realment conscient del que ha fet: “Intueix que toca dir «perdó» i ho diu, però costa més que hi pari atenció i parlem del que ha passat”. Segons Mireia Planas Sisquella, psicòloga i terapeuta familiar, directora de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) de les Corts, perquè el penediment sigui autèntic ha de sortir del cor, s’ha de prendre consciència del mal infligit a l’altre i això requereix un grau d’empatia que no és possible abans dels 3 o 4 anys.

OPORTUNITAT EDUCATIVA

Quan es tracta de demanar perdó als amics, ja no li resulta tan fàcil a la Mar. Llavors diu que li fa vergonya o que s’enriuran d’ella, i demana als pares que ho facin ells: “Intentem que s’adoni que l’altre nen plora o està trist, que després de demanar perdó tots dos se sentiran millor i voldran tornar a jugar junts”, explica la mare. Als petits els costa demanar perdó. Reconèixer que han fet alguna cosa malament suposa fer front a una situació conflictiva que els genera un malestar, i ho eviten. Per al psicòleg Santiago Romeu Andrés, especialista en psicologia clínica i responsable del Gabinet Psicològic Romeu, és una oportunitat perquè entenguin que el sentiment de culpa que tenen pel mal que han causat és normal i que el poden utilitzar per ser més bones persones: “És una oportunitat educativa amb la qual les criatures poden entendre que a la vida és inevitable tenir conflictes, baralles o malentesos, encara que siguin involuntaris, però quan passa és important que ens en retractem perquè serem més bones persones i això enfortirà la nostra relació amb els altres”.

EL PAPER DELS ADULTS

Quan es tracta de nens petits és més difícil que siguin conscients del que necessiten els altres; encara no tenen un pensament abstracte amb capacitat d’autocrítica ni d’introspecció. Per això cal la intervenció dels adults, que han de fer comprendre a les criatures que demanar perdó és normal i serveix per reparar el mal que fem als altres. Així prenen consciència de la importància del perdó i construeixen una escala de valors. Mireia Planas Sisquella recomana que intentem esbrinar què ha passat i a què respon aquest comportament, perquè sempre és conseqüència d’alguna cosa. També proposa que, en lloc de forçar un perdó automàtic i poc espontani, s’intenti reparar el dany no des de la immediatesa sinó fent algun tipus d’actuació que ajudi a prendre consciència del mal que s’ha fet. Santiago Romeu afegeix que si els adults generen complicitats entre els nens, alimentant l’esperit del joc i de compartir, es redueixen els riscos d’aparició de conflictes interpersonals per temes de rivalitats o competitivitat, tan comuns en l’etapa infantojuvenil.

ELS GRANS TAMBÉ HO FAN

S’ha de demanar perdó quan algú té la necessitat de sentir-ho. És a dir, és important que qui s’ha equivocat s’adoni de la necessitat de fer-ho, perquè ajuda a reparar la relació social. I cal fer-ho independentment de l’edat que tinguem. La Clara (19), l’Arnau (17) i la Natàlia (13) són germans. Tot i que ja són entre adolescents i gairebé adults, tenen molta relació entre ells, fan coses junts i es creen situacions en què poden sorgir conflictes. “El temps de joc no té res a veure amb el de fa uns anys, però hi ha moments en què s’ha de demanar perdó”, expliquen els seus pares, la Carme i el Valentí. Estan convençuts que els nois saben fer-ho perquè han vist que ells també són capaços de demanar perdó. Els han ensenyat que no es tracta només de dir-ho i prou, han d’assegurar-se que l’altre rep el missatge, que li respon i que parlen del que ha passat. La Carme creu que aprendre a demanar perdó té una funció pedagògica a la família: “Ha de tenir un sentit, no es tracta només de fer-ho com si res. Demanar perdó et fa pensar en el que ha passat, a ser empàtic, a reconèixer que t’has equivocat i a ser capaç de perdonar. Contribueix a enfortir els lligams entre germans i també amb nosaltres”.

Com aprenem a demanar perdó?

El perdó no repara totalment el dany físic o psicològic, no fa desaparèixer el blau ni el mal record del disgust, però facilita la reconciliació i que la situació no es torni a repetir. Però ¿com s’ha de demanar perdó?

1. Reconeguem les conseqüències negatives dels nostres actes. Començar així la reconciliació genera empatia i permet que qui s’ha sentit ferit vegi atès el seu malestar.
2. Expliquem què ha passat o per què ho hem fet. Qui ha causat la molèstia ha de poder explicar si el malentès ha sigut fruit de la seva poca traça i no hi ha hagut mala intenció.
3. Donem a l’altre l’oportunitat de compensar-lo. Qui demana perdó s’ha de mostrar interessat a tenir un gest amb l’altre, mentre que qui atorga el perdó ha de saber que al davant hi té una persona que pot fer un gest per reconciliar-se.

Admeten que quan eren petits es demanaven perdó més sovint i els pares gairebé sempre estaven al darrere d’aquest procés. En canvi, ara ho resolen els germans sols i ells hi intervenen menys. “El que fem és dir-los que reflexionin, que pensin si calia arribar al punt on són o si podrien haver parat abans -diu el Valentí-. Ja tenen la consciència que poden haver ferit l’altre però no sempre es demanen perdó. Sent més grans donen valor a altres coses. Fets que podien ser molt transcendents als 8 o 9 anys, ja no són rellevants”, apunta el pare.

És habitual que a mesura que els fills arriben a l’adolescència els costi més demanar perdó. Segons Santiago Romeu, això té a veure amb el procés de l’adolescent quan passa de l’etapa evolutiva infantil a l’autèntica revolució que representa l’adolescència. L’adolescent s’ha d’anar allunyant dels models apresos, per anar incorporant els propis. Sovint són més contradictoris i maldestres que quan eren petits, però després tornen a recuperar els models apresos passats pel seu sedàs.

A qualsevol edat, demanar perdó aporta beneficis en diversos nivells, ens fa la sensació que som bones persones amb autoestima i un bon equilibri emocional, elements imprescindibles per relacionar-nos amb els altres i tenir la capacitat per adaptar-nos a la societat sense problemes.

Llibres que poden ser un bon recurs

Aprendre a ser. Volum 2: Saps perdonar?

DE PILARÍN I FRANCESC TORRALBA. SANTILLANA GRUP PROMOTOR S.L., 2016.

Explica el procés des que arriba una decepció fins al que costa perdonar, el valor de l’amistat, la generositat del perdó o la reconciliació.

Vaig ser jo! Els pirates també poden ser honrats

DE TOM EASTON I MIKE GORDON. EDITORIAL PICARONA, 2015.

El Davy és un pirata que en principi no s’atreveix a explicar a ningú el que ha fet però finalment confessa i demana perdó.

En Roger i l’Adrià se senten culpables

D’ANDREU MARTÍN, ROSA MARIA ROCA I CRISTINA PICAZO. BAULA EDICIONS, 2015.

Útil per posar-se al lloc de l’altre i aprendre dels errors.