Eduquem la canalla en com i què mengem

Els aliments que nodreixen el cos no poden ser mai una eina de bescanvi d’emocions. "Avui menjaran pizza en comptes de bròquil amb patates perquè han recollit la seva habitació". Si el menjar porqueria és un premi, si se’ls ofereix lligat a una actitud de recompensa per haver col·laborat en les tasques de casa o per una bona actitud, per exemple, “llavors les verdures les entendran com un càstig”, afirma la nutricionista Anna Costa, que sosté que cap aliment ha d’anar lligat mai a un sistema de reprovacions ni recompenses. I, si més no, que el premi no siguin els aliments porqueria, que no aporten nutrients beneficiosos per a l’organisme, els positius, perquè llavors és quan s’impulsa una mala relació amb el menjar saludable. Dit això, tampoc cal relacionar totes les pizzes amb el menjar porqueria: una bona massa amb uns bons ingredients al damunt és un menjar tan nutritiu com pot ser-ho un entrepà. 

“El menjar saludable tothom sap quin és”, afirma la nutricionista Anna Costa. “Tots sabem que les fruites, les verdures, les hortalisses, els llegums, el peix (més que la carn, que també se n’ha de menjar) i els ous són els aliments que han de conformar els nostres àpats diaris”, afirma. Per tant, és el que s’ha de posar a la pràctica. I s’hi ha de posar com un hàbit adquirit en el qual es creu fermament. “El que no funciona és que els adults cuinin el menjar saludable a les criatures perquè els ho han dit els pediatres i, per contra, ells mengin aliments processats”, afirma la nutricionista. “No pot ser perquè a taula, com a lloc on s’aprèn a menjar i a relacionar-se els uns amb els altres, tothom ha de menjar el mateix. És educatiu que al plat hi hagi la mateixa elaboració per a tothom”, afegeix. I és que hi ha verdulaires que expliquen com pares que no solien comprar-los res els arriben amb la pauta dels pediatres i de vegades fins i tot els demanen la quantitat exacta que hi ha posada. La majoria, esclar, en compra més quantitat perquè en menjaran també ells, però el primer dels casos no és tan aïllat com podria semblar. 

I el contrari, continua afirmant la nutricionista Anna Costa. “Tampoc no pot ser que els pares mengin uns plats, els saludables, i els fills els aliments que els agradi perquè així és una manera d’estalviar-se bronques”, afirma. “No pot ser perquè llavors és quan es tornen selectius, quan s’especialitzen a menjar només i exclusivament allò que volen, quan en una bona relació amb el menjar els pares han d’insistir i ser perseverants perquè tothom mengi el mateix”, diu. “I si en mengen poc, no passarà res, perquè la graduació de la gana, acceptar que en mengin la quantitat que volen, també forma part de l’educació en els bons hàbits alimentaris”. Dit amb altres paraules, respectar els senyals biològics de gana i sacietat també vol dir educar en una bona alimentació.

Així doncs, per una banda l’hàbit de menjar de forma saludable tots els de casa i a taula, com també remarca, al seu torn, la nutricionista Anna Paré, i per una altra que les llaminadures, les xocolates, els pastissos o les pizzes no siguin el menjar (o si més no, l’únic menjar) que fa feliç les criatures i els adults. “Per què no poden ser-ho les carxofes quan just en comença la temporada?”, ha afirmat en més d’una ocasió la cuinera Carme Ruscalleda, que creu que si hi ha d’haver una festa per un aliment a taula és quan en comença cada nova temporada. Per exemple, quan arriben les carbasses, els moniatos, i més endavant, els pèsols. Seguir el calendari de l’any i celebrar que som al mes de novembre, i que ho sabem perquè han començat a arribar les primeres carxofes, de fet vol dir celebrar el pas del temps. I, de retruc, educar-los en el sentit de la temporalitat, que els aliments segueixen un ritme segons les estacions de l’any.

Que s'hi impliquin

La nutricionista Anna Paré afegeix que la bona relació amb l’alimentació també s’aconsegueix implicant les criatures i els adolescents en els processos culinaris. “Anar a comprar al mercat, mostrar-los les parades i triar junts els productes”, hi coincideix també la nutricionista Anna Costa. És clar que aquestes activitats es poden anar incrementant a mesura que es fan més grans, com també fer que manipulin els aliments i que cuinin juntament amb els pares. Quan són molt petits, tasques senzilles que no suposin la manipulació de ganivets, però netejar amb aigua, per exemple, les fulles dels enciams o de les fruites, ja pot ser una tasca.

Per la seva banda, la nutricionista Elisabeth González, que acaba de publicar el llibre Mama slow* (editorial Aguilar), subratlla la importància que les criatures adquireixin des de petits una bona relació amb l’alimentació. “Si no és quan apareixen fenòmens com els afartaments d’uns aliments, per exemple”. No hauran après què vol dir alimentar-se, menjar en els àpats, quins són els aliments que s’han de menjar diàriament. La nutricionista assegura que un indicador d’una alimentació sana és que els fills sàpiguen de manera natural quins són els aliments que han de triar per menjar, que sàpiguen diferenciar-los dels que no els aporten res nutritivament. “Aquesta tasca és educativa”, com ho és qualsevol altra que els pares facin en les altres fases del dia; però l’alimentària ha de ser prioritària també. 

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Mama slow' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.