Hort i piscina sense gastar aigua: els secrets d'una casa sostenible

Un hort i una piscina sense gastar pràcticament ni una gota d’aigua corrent. Això és el que han aconseguit tenir a casa seva el Gerard Soberana i la Gemma Comas després de tres anys de disseny i construcció d’un sistema integral de reaprofitament de les aigües de pluja i residuals que no només els permet banyar-se en una piscina natural, sinó també alimentar i regar les plantes, els arbres fruiters i l’hort del seu jardí. Tot i que no s’hi dediquen –ell és enginyer mecànic i ella metge de família–, tots dos venen de tradició pagesa i des que es van instal·lar al Maresme tenien clar que volien demostrar als seus fills, l’Aisha (10) i l’Oliver (6), que una altra manera de viure, més respectuosa i connectada amb el territori, és possible.

La cirereta del pastís de la casa és la piscina, que prové d’un dipòsit amb capacitat per a 20.000 litres d’aigua de pluja que recullen gràcies a un sistema de canalitzacions instal·lat a la teulada de l’habitatge. És una piscina natural que funciona amb un circuit tancat i que es neteja a partir d’un biofiltre natural format per plantes i 10 tones de pedres: “Un motor de 250 W fa circular l’aigua en un circuit tancat. Les plantes la depuren i oxigenen i les pedres la refrigeren. D’aquesta manera, hi proliferen menys algues”, apunta el Gerard. Un cop per setmana la família neteja el pòsit d’algues (gairebé inapreciable) que s’acumula al fons de la piscina i que s’ubica en un altre dipòsit que serveix per regar l’hort amb gota a gota: “Són algues que aporten nutrients. No només reguem l’hort, sinó que també l’abonem”, assenyala en Gerard.

Més enllà de l’aigua de pluja, la casa també reaprofita les aigües grises –provinents de la pica de la cuina o de la dutxa– i les aigües negres i grogues, provinents del vàter. En aquest cas, la shit box, així és com l’anomena la família, és l’altre gran reclam de l’habitatge. Una instal·lació en forma de cub, el SIRAR (Sistema Integral de Reutilització d’Aigües Residuals), converteix la femta en adob (gràcies a la tasca de cucs vermells californians) i filtra les aigües fecals fins a obtenir-ne aigua disponible per al reg dels arbres fruiters: “Al SIRAR hi hem fet arribar les aigües negres i part de les aigües grises per tenir més capacitat d’aigua. Això permet que l’aigua estigui molt poc temps en contacte amb la femta i que el sistema de biofiltres posterior sigui més efectiu”, apunta en Gerard. Mentrestant, l’adob que se'n tregui servirà “per alimentar el planter d’un hivernacle que volem fer”, afegeix la Gemma.

Evitar sabons i productes químics

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el consum mitjà d’aigua per habitant i dia a Catalunya és de 113 litres. A casa el Gerard i la Gemma en gasten 90, però la despesa seria molt més elevada si haguessin de regar l’hort i el jardí amb aigua corrent. Aquest sistema de reaprofitament de les aigües residuals està pensat per a entorns rurals i periurbans, especialment per a famílies amb sobirania alimentària que redueixen la petjada hídrica a través de sistemes de depuració natural. Juan Pedro Franco és director tècnic de la cooperativa de serveis de permacultura La Casa Integral i professor del màster en Bioconstrucció Aplicada i Ecoconstrucció de la Universitat de Girona (UdG) i fa cinc anys que es dedica al disseny i construcció d’aquest tipus de projectes. “Ens hem especialitzat en crear un sistema que recull les aigües que es consumeixen a dins una casa per fer-les servir a l’exterior i, a més, minimitzem la necessitat hídrica d’un jardí o una parcel·la”, apunta.

A més de reduir el consum d’aigua, cases com les de la família Soberana Comas incrementen la fertilitat del paisatge i absorbeixen CO₂ de l’exterior. Ubicada en una urbanització sense clavegueram, la substitució de la fosa sèptica que tenien pel SIRAR ha eliminat les males olors i contribueix a nodrir la terra que els envolta. La dinàmica és similar a la d’un bosc on un conjunt d’organismes i microorganismes processen un element natural (l’excrement d’un animal, per exemple) i en fan matèria orgànica: “La vermicompostera està plena de triturat de fusta (que aporta carboni) més una gran colònia de microorganismes, entre els quals els cucs californians. L’aigua surt sense sòlids, però carregada de nutrients, per això hi apliquem un segon tractament amb fitodepuració a partir de tres tipus de plantes aquàtiques que se n’alimenten. El tractament terciari ja és el reg, que funciona amb bombeig i que no va directe a la planta sinó al substrat (triturat de fusta) que hi ha sobre el terra per alimentar el sòl i incrementar la seva fertilitat a través de bacteris aeròbics”, descriu Franco.

Per tal que aquest sistema funcioni de manera òptima cal evitar sabons i productes químics, i això requereix un canvi d’hàbits: “Vaig haver de passar un dol amb les olors. Ara tots els productes que fem servir per rentar-nos i netejar són naturals. No em faria enrere, em sento desintoxicada”, destaca la Gemma. Pel que fa als permisos, l’ACA no requereix un document específic en mecanismes domèstics com el SIRAR, com especifica Juan Pedro Franco. Sí que cal avisar l’agència quan es recullen aigües pluvials, i només en cas que es captessin aigües superficials caldria tramitar una autorització especial per a la concessió.

De la dutxa a la cisterna del vàter

Més enllà d’aquests sistemes, òptims per a espais exteriors, existeixen tot un conjunt de mesures que es poden portar a terme també en habitatges urbans per incrementar l’estalvi d’aigua. Segons l’ACA, la dutxa, les aixetes del lavabo i les cisternes de vàter gasten aproximadament un 70% de l’aigua d’una llar. En un document publicat recentment, l’agència proposa tota una sèrie de mecanismes per reduir aquest consum: aixetes amb topall d’obertura, reguladors de cabal, obertura de l’aigua sempre en fred, airejadors-reductors, botons d’interrupció o incorporació d’un doble botó a la cisterna del vàter, etcètera. Algunes d’aquestes mesures conductuals, són molt poc costoses i de fàcil aplicació, com apunta Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes: “Els airejadors són una mesura molt senzilla i econòmica, que pot reduir fins al 50% el consum d’aigua. S’incorpora una rosca a l’aixeta que afegeix aire a la sortida de l’aigua. Les aixetes modernes ja en porten”. Una altra proposta que apunta Bestraten és col·locar mesuradors de litres d’aigua a la dutxa, com a mesura fins i tot divertida per aconseguir saber qui en gasta menys de la família: “És una mesura que afavoreix la consciència per consumir menys”, destaca.

Segons dades de l’ACA, quan tirem la cadena del vàter es gasten entre 6 i 10 litres d’aigua, 15 en alguns casos. Per què no s’utilitzen aigües grises per reomplir les cisternes? Segons el catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín-Vide, aquesta és una mesura molt senzilla que ja “s’hauria de portar a terme per llei a totes les noves promocions immobiliàries”. Per Martín-Vide els edificis haurien de plantejar un doble circuit: un amb aigua potable, i un altre que derivés de l’aigua de la pica de la cuina o del plat de la dutxa cap a les cisternes del vàter. “És una bogeria que al segle XXI s’usi aigua potable per tirar la cadena del vàter”, s'exclama. La proposta de Martín-Vide és tècnicament senzilla de fer, assegura Bestraten, però cal incrementar-ne la demanda perquè sigui més assequible a la butxaca: “Hi ha indústria que ho fa però no la suficient perquè sigui econòmic. Cal generar més consciència perquè hi hagi més demanda”, insisteix.

El consum de l’aigua que no es veu

A la despesa d’aigua visible que consumim cal sumar-hi l’aigua que gastem a través d’allò que mengem, vestim o comprem. És l’anomenada petjada hídrica, que al món occidental es calcula que “se situa al voltant dels 5.400 litres per persona i dia”, segons l’ACA, l’equivalent al “consum d’una piscina olímpica per persona i any”. L’exposició temporal Hi havia una vegada... del Museu de Ciències Naturals de Barcelona o la mostra Menja, actua, impacta de Fundesplai aprofundeixen en aquest concepte, que pretén conscienciar sobre la necessitat d’un canvi d’hàbits de consum tenint en compte el context global de canvi climàtic. També en parla l’activitat educativa Bategant aigua, que programa el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i que porta a terme Còdol Educació: “Molts dels infants i joves a qui fem aquest taller desconeixen que per fabricar uns texans calen 10.850 litres d’aigua o que per produir un quilo de xocolata se n’han utilitzat 17.000. Afavorim que prenguin consciència d’aquesta aigua que tots portem a sobre cada dia”, descriu Albert Morelló, codirector de l’entitat.

Les projeccions climàtiques a la Mediterrània anuncien que la temperatura continuarà pujant i que la pluja tendirà a disminuir, fet que generarà menys recursos hídrics per a les pròximes dècades, assegura el professor Martín-Vide, que insisteix que més enllà de dur a terme una transició energètica cal consumir menys si es volen “cobrir les necessitats dels 8.000 milions d’habitants que hi ha al planeta”.