Marta Pujol: "Haver d’estimar el teu cos sigui com sigui fa que se senti molta pressió"

BarcelonaTothom està meravellat amb els seus fills i filles. Una de les coses que més em meravella de la meva és quan veig que fa alguna cosa a contracorrent. Ja de petita ho feia, em demanava coses tipus: em puc posar una sabata de cada color? Els nens se la miraven al parc i li feien preguntes. A ella no li importava. I avui en dia encara la veig ferma amb alguns detalls i m’encanta.

Què et costa?

— A vegades costen coses pel fet que tenim un caràcter diferent. Ella és més calmada que jo. Jo soc molt poc vergonyosa i ella és el contrari. Això fa que la gestió de les emocions sigui molt diferent i algun consell que li puc donar que a mi em resulta útil a ella, no. A mesura que creix, es defineix més la personalitat i he de posar-me a la seva pell per entendre moments i situacions. I a vegades és difícil.

Què suposa tenir una filla de 10 anys?

— Que no tens temps per res! Com a mare soltera, et diré que és un plaer veure com creix i també una preocupació constant per mil detalls. Tens un sentiment de coses oposades: molt plaer i alhora molta preocupació. A vegades t’omple moltíssim i a vegades has de renunciar a coses i fer un exercici de creixement personal constant.

Ets especialista en la pubertat, i ara la teva filla passa per aquesta etapa.

— Observar-la m'ha fet reflexionar sobre alguns aspectes dels quals parlo en els tallers que faig a docents o famílies. En la meva filla he pogut observar aspectes amb més detall, com ara la pressió que reben pel seu aspecte. Sempre ha existit, però ara hi ha molta hipersexualització a tot arreu! Es ressalten molts atributs o característiques sexuals, des dels dibuixos animats fins als anuncis, els còmics i les botigues de roba.

En la pubertat, què passa amb les hormones?

— Les hormones ens condicionen molt més del que ens pensem, fins i tot en l’ànim o les emocions. Com explico als nens i nenes, les hem d’imaginar com a missatgeres especialitzades que diuen als diferents òrgans del cos com actuar. Són com claus que obren panys i flueixen pel nostre cos constantment.

En la pubertat, sembla que es tornin boges.

— Hem d'imaginar que tenim un despertador a dins el cervell. Quan arribem al final de la infantesa, el despertador sona i aleshores comencem a alliberar tot d’hormones sexuals que fan que ens desenvolupem físicament i mentalment. Són uns canvis que ens permetran assolir l’etapa fèrtil i reproductiva.

Ara potser pregunto una ximpleria, però ¿no seria millor que tots aquests canvis es fessin més a poc a poc?

— Si ens comparem amb altres espècies, els fem molt a poc a poc. El que passa és que nosaltres tenim un univers simbòlic i cultural, una raó que ens fa pensar, divagar i reflexionar. I això genera un munt de contradiccions o incomoditats que a vegades fan que costi viure-ho de manera agradable. Sembla que biologia i cultura no estan sincronitzades i és la cultura la que s’hauria d’adaptar i no al revés.

La pubertat pot produir angoixa?

— Pot, però és molt particular. Alguns nois i noies estan encantats amb els canvis, a altres no els produeix preocupació perquè han tingut molta informació i coneixements abans i d’altres ho viuen amb desconcert o incomoditat. Però l'angoixa és ja un patiment més fort que pot passar, per exemple, si pateixen bullying.

Explica'm alguna reflexió que t'hagi fet la teva filla sobre el cos.

— Una reflexió seva que em va deixar sense paraules va ser sobre la positivitat corporal, el body positive. Em va dir: això d’haver d’estimar el teu cos sigui com sigui fa que se senti molta pressió i pugui fer sentir malament a les persones si no estimen el seu cos i aleshores pateixen doble. Vaig pensar: quina raó que té! És posar el focus i la responsabilitat en la persona quan, en realitat, el que hauria de canviar és la societat i els missatges que rebem.

Quines frases sobre la pubertat podem penjar a la porta de la nevera?

— Buf! Moltes! "Totes les emocions són vàlides, però no tots els comportaments ho són". "No hi ha un «normal» al qual has d’aspirar". "Cadascú té el seu ritme, avança amb pas ferm!" "El teu cos és teu i només tu pots decidir sobre ell. Recorda: el teu cos et regala moltes sensacions".