Criatures 15/01/2021

5 consells per explicar contes de manera efectiva

La transmissió oral dels contes és molt important en el desenvolupament de la canalla

A.f.
4 min
Narrar contes als infants té beneficis contrastats en ells

Poques coses enforteixen més el vincle entre pares i fills que compartir una estona de lectura conjunta, i, si és en veu alta, encara millor. Els contes són una eina educativa de primer ordre i moltes de les històries que hem (i ens han) llegit de petits ens acompanyen tota la vida. A més, en molts casos es van transmetent de generació en generació.

Els més petits viuen amb entusiasme que els expliquem un conte, és un moment del dia molt especial. A més, els contes són excel·lents vehicles d'aprenentatge que fomenten, entre altres aspectes, tant la capacitat de l'infant per generar les seves pròpies imatges mentals com els seus nivells de concentració i capacitat d'escolta. Tot això repercuteix en una millora substancial del seu desenvolupament cognitiu.

Però a l'hora de narrar un conte és clau que l'adult conegui una sèrie de consells perquè aquesta experiència sigui com més efectiva millor, perquè petits factors, com la rapidesa amb la qual narrem la història o si fem servir algun gest de les nostres mans o elements externs com ninos o objectes, determinen que puguem obtenir com més beneficis cognitius millor per a les criatures.

Els contes i la seva transmissió de generació en generació són part de la nostra història i tradicions i han estat presents en totes les cultures i civilitzacions. Per això és fonamental que seguim explicant contes als nostres fills, ja que, a través d'ells, podem transmetre valors de manera lúdica i creativa. Especialment els contes clàssics i populars ens ofereixen una guia de superació d'obstacles i conflictes, ens parlen de valor, compassió, perseverança, paciència i altres valors fonamentals per a la vida social i personal. Com que ensenyen de manera indirecta a través de les seves imatges, calen més profundament que qualsevol discurs moral. Els contes poden ser una font d'inspiració per a moments posteriors de la vida i, quan els escoltem, si estan units a l'afecte i l'atenció d'un adult dedicat, es transformen en bàlsam relaxant i reparador.

A part d'aquest component més emocional, s'ha demostrat que el conte en les seves diferents versions (narrat, teatralitzat, etc.) pot ser un vehicle excel·lent i efectiu per potenciar el desenvolupament cognitiu dels infants, ja que incentiven la seva capacitat d'imaginació, expressió, concentració o escolta. Aquestes històries els obliguen a generar imatges mentals per si mateixos, al contrari que altres formats com el cinema i la televisió, on es troben imatges ja acabades. Però, més enllà del tipus de conte, la possibilitat que el nen assimili tots els seus beneficis lúdics i didàctics dependrà en gran mesura de la seva correcta narració per part de l'adult.

Per això, Tamara Chubarovsky, experta en llenguatge, desenvolupament infantil i una de les figures més reconegudes a Europa i Llatinoamèrica en el camp de l'educació Waldorf, aporta cinc consells per aconseguir que la nostra narració sigui atractiva i efectiva.

Cinc consells per narrar contes infantils

Fes servir la memòria. Quan narrem de manera lliure connectem molt millor amb els nens i, a més, això ens permet manejar millor de la nostra expressivitat i gestos. A vegades és necessari aprendre un text de manera textual i íntegra, però altres vegades no. En el cas de contes que van rimats sí que caldria, però quan la narració és més lliure podem utilitzar una tècnica per aprendre'ns el conte que detalla Tamara Chubarovsky: "En lloc d'aprendre'ns el text paraula per paraula, jo proposo que el que fem sigui descriure imatges. Per això memoritzarem cada seqüència com si fossin fotogrames de pel·lícules. Em faré una foto mental de cada escena: caputxeta anant pel bosc, caputxeta obrint la porta al llop, etc. i ho farem en el sentit del mateix desenvolupament del conte o també en sentit invers".

Narra un sol conte cada vegada. Si narrem diversos contes en un curt període de temps, provocarem que les imatges es vagin solapant i barrejant. Finalment, les més antigues s'esborraran de la ment de l'infant quan comencem a narrar una història nova. "Poques imatges i de qualitat. Aquí hi ha la clau perquè un conte vagi més enllà d'entretenir i mantenir ocupats els nens i serveixi per potenciar el seu desenvolupament cognitiu", afirma Chubarovsky.

Descriu detalladament les imatges que narres. Si volem generar imatges de qualitat, hem de ser capaços de descriure-les detalladament. És a dir, no saltarem d'una imatge a una altra, sinó que ens centrarem en una i, com si estiguéssim descrivint un quadre, farem servir una narrativa calmada perquè l'infant disposi de temps per anar dibuixant mentalment aquest quadre. També és important que dediquem temps a contextualitzar o descriure a l'infant l'entorn on es desenvolupa el conte. D'aquesta manera facilitarem que integrin aquestes imatges d'una manera més senzilla i natural.

Fes servir elements simples com gestos de mans o petits ninos. "En aquest punt hi ha una norma bàsica: com més simplicitat de l'element exterior més gran serà la creació interior d'imatges", afirma l'especialista. Per entendre-ho millor, aporta un exemple molt clar. "Quan mostrem una pel·lícula a un nen, totes les imatges que percep són exteriors, acabades, és a dir, li arriben amb tot detall. Aquest tipus d'imatges anul·la la seva capacitat de creació pròpia, perquè la imatge ve de fora i no cal crear absolutament res. Si, per contra, únicament descric i no li mostro cap element extern, més gran serà el repte de l'infant per generar aquesta imatge". També és important recordar que els nens no neixen amb aquesta capacitat. És al voltant dels 6 anys quan tenen prou maduresa per poder escoltar una narració sense cap tipus de suport visual. "Aquesta capacitat d'abstracció és sinònim de maduresa escolar. Per això és important que durant els anys anteriors (a partir dels 2 o 3 anys) siguem capaços d'acompanyar els nens amb aquests elements simples que donin suport a aquesta visualització però que no interfereixin negativament en el seu desenvolupament", afegeix.

Utilitza correctament la teva pròpia veu. És molt habitual que a l'hora de narrar un conte als nostres fills fem servir, sense adonar-nos-en, uns canvis de to per "simular" la veu d'un llop o el riure d'una bruixa. Si exagerem massa aquest tipus de narracions provocarem una interferència important ja que això cridarà l'atenció de l'infant excessivament, ens convertirà en protagonistes i, per tant, reduirà o "curtcircuitarà" la seva capacitat per generar aquestes imatges mentals. El to, per tant, ha de ser neutral, objectiu però sempre expressiu. Perquè si és massa monòton també dificultarà l'aparició d'imatges. En definitiva, el maneig correcte de la nostra veu és clau per promoure la capacitat dels nens per generar les seves pròpies imatges.

stats