Criatures 04/08/2018

Beneïda rutina, també a l’estiu

Tot i que les rutines en moments puntuals a l’estiu poden ser una mica més laxes, la canalla les necessita, i per això cal mantenir-les també durant les vacances. Faran més fàcil l’organització del dia a dia familiar

6 min
Beneïda rutina,  també a l’estiu

Un any més, tornem a comprovar-ho i a haver-ho de gestionar i patir. L’estiueig dels pares i el dels fills comparteixen nom (la paraula màgica: vacances), però tenen cognoms diferents: les seves són escolars i duren prop de tres mesos; les nostres són laborals i en gaudim, amb sort, un meset, i encara gràcies. Tant aquesta discordança concreta com l’estiu dels nens en general es governen millor amb una planificació que doni forma al seu temps, tant el compartit com la resta. Sense fer-ne un gra massa (flexible, pactada), una rutina estiuenca posarà ordre a cada jornada sense escola.

La rutina és bona? “Sí”. I necessària? “També”, respon Letícia Vinyoles, psicòloga neonatal i infantojuvenil per la Universitat de Barcelona. És membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i forma part de (Parèntesi) Espais Psicoterapèutics, amb seu al barri barceloní de Sant Andreu. ¿Fins a quin punt hem de ser estrictes a l’hora de complir la rutina, Letícia? Quan hauríem de permetre als nanos que la trenquessin (una mica, s’entén) per al seu bé? Recomana: “Fins a un punt raonable, en què el sentit comú hi sigui present. Està bé trencar-la quan està justificat, adaptar-se a cada situació i readaptar-s’hi, sense rigidesa. La rutina facilita el dia a dia; quan ens causa malestar, podem pensar a replantejar-la”.

Aquesta bondat i necessitat, però, no són sempre idèntiques. “La rutina és bona i necessària a totes les edats, però, certament, com més petits més necessària i més la reclamen: ajuda en fases del son, alimentació, hàbits...” I, en l’adolescència, quin paper hi juga? “L’adolescència és l’etapa en la qual el desig de trencar la rutina és més gran i haurem de negociar més”.

Passat Sant Joan, però, què en fem, de la rutina? ¿L’oblidem fins al setembre o en creem una d’estival? ¿En quina mesura han de poder dir-hi la seva? “Amb l’arribada de l’estiu ens readaptem a la nova etapa. La clau seria readaptar-nos-hi tota la família, i potser, més important que establir una rutina estival -que a vegades és difícil-és anticipar-los què faran, amb qui estaran... Podem fer un calendari entre tots i que així el puguin consultar. Si el nen col·labora en la rutina tindrà més possibilitat d’èxit; com més edat, més col·laboració”, explica la psicòloga.

Molt bé, doncs. Establim una pauta diària específica per a l’estiu. Haurà de preveure, però, que no podrem estar per ells tot el trimestre que no tenen escola; hi haurà, doncs, canvis de tant en tant: una setmana aquí; una altra allà; quan no puguem estar per ells, casal o avis...; quan puguem, segona residència o viatge... Tanta fluctuació els atabala? Letícia Vinyoles ho explica: “Si són moltes activitats diferents i de curta durada no tenen temps d’adaptar-s’hi, però depèn de cada infant, del ritme durant el curs, de les dinàmiques familiars. Es important que vulgui fer les activitats estivals. La medicina per a la desorientació és l’anticipació”.

ESPAI PER IMPROVISAR

I compte. El calendari, l’agenda, l’hàbit, el costum -l’activitat mateixa- no han d’ofegar pas la improvisació ni la contemplació; en la canalla tampoc. ¿I si afluixéssim una mica i renunciéssim a establir una rutina estival farcida al màxim? La psicòloga remarca la importància de l’avorriment: “Seria fantàstic. Els nens estan sobreestimulats i quan es passen dos minuts sense fer res ja diuen: «M’avorreixo». Avorrir-se i pensar què fer és sa per deixar d’estar-ho”.

Casals i colònies. I avis. Ús i abús

Casals d’estiu, campus, colònies, estades a l’estranger, cursets i tutti quanti ajuden a articular la rutina estival dels nanos i contribueixen a fer encaixar les peces del trencaclosques de l’horari familiar, sobretot al juliol i al setembre. Ara bé: amb coneixement. La psicòloga Letícia Vinyoles apunta: “Hem de tenir sentit comú i no sobrecarregar l’infant”. I els avis, Letícia? També n’abusem? “Sí, són un recurs fàcil, i els avis també necessiten vacances. És important poder parlar-ne”. Doncs parlem-ne, i si havent-ne parlat poden i volen tenir la criatura o les criatures una setmaneta (a la segona residència de la platja o la muntanya, per exemple) ¿a partir de quina edat i amb quines condicions és una bona idea que els hi deixem? “Depèn de cada nen. Si formen part de la seva quotidianitat i en són cuidadors habituals, podrà ser abans. Els avis han de voler responsabilitzar-se’n i els pares estar disposats a la separació. I el més important és que l’infant ha de voler, esclar”. Si tot plegat es dona, podrem respirar tranquils -perdó!: enyorar-los- uns dies.

La rutina és una graella coneguda -previsible- i, per tant, una xarxa protectora: ara toca això; després allò. “Els nens (i també els adults) es beneficien de tenir rutines en el seu dia a dia perquè aquestes rutines els donen més seguretat en saber què han de fer i poder preveure què passarà”. Parla Amalia Gordóvil, psicòloga infantojuvenil i familiar i psicoterapeuta del centre GRAT de la Dreta de l’Eixample, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. La repetició cíclica tranquil·litza.

Gordóvil remarca que l’habilitat d’alterar o modular la rutina és tan important com la rutina mateixa per al benestar de les criatures i de tota la família: “Incorporar rutines a la vida diària (per exemple, l’hora del bany, de sopar, de dormir) -sosté- no ha d’anul·lar la capacitat de flexibilitat davant de qualsevol contratemps”. I adverteix: “Si som rígids davant d’una rutina correm el perill de no parar atenció a altres necessitats del nen. Si no atenem aquesta necessitat de desangoixar-se, per més que forcem la màquina ell no podrà seguir el ritme que li marquem i el que volem aconseguir amb la rutina (un ordre, una estabilitat) se’ns girarà en contra, perquè tindrem un pare o una mare estressat i un fill que farà de lupa d’aquella emoció”.

La psicòloga aconsella que a l’estiu la vida dels fills continuï sent rutinària, si bé amb menys rigor: “Evidentment, la rutina a l’estiu canvia i no ens ha de preocupar que això passi; de fet, és coherent perquè els ritmes són diferents. Els nens i també la majoria dels pares es relaxen, cosa que resulta beneficiosa per a tota la família. No obstant això, és saludable tenir certa rutina i, en la mesura que els pares puguin optar a oferir diferents recursos de lleure als fills quan ells estan treballant (casals, colònies i companyia), és beneficiós que els nens contribueixin a escollir què volen fer”.

La rutina -a l’estiu, una certa rutina- és imprescindible; la falta de rutina, de tant en tant, també. Amalia Gordóvil: “És important que els nens aprenguin a no haver de tenir sempre activitats pautades. Moltes famílies que acudeixen a consulta m’expliquen com els seus fills contínuament els demanen: «I demà ¿què farem?» Molts pares parlen sobre la seva necessitat de sentir que inverteixen el temps de manera productiva, de poder proporcionar experiències enriquidores als fills, d’estimular-los a través de totes aquestes activitats. Però també és molt enriquidor passar un dia a casa en família, o no fer res i estirar-se al sofà; no pautar activitats al nen i que sigui ell qui s’hagi de fer càrrec del seu temps. Quan ho fem, emergeixen facetes tan saludables com la imaginació i l’autoregulació emocional”. La sensació apassionant del full d’agenda en blanc.

Estiu amb deures o sense?

El debat és etern. Letícia Vinyoles ho té clar: milita en el “no” o, més ben dit, en el “no, però”: “Estiu i deures -diu- són una mala combinació, llevat que -puntualitza -sigui necessari un reforç. Els millors deures són viure i experimentar, gaudir de la natura...” La seva col·lega Amalia Gordóvil hi està d’acord, si bé és menys taxativa: “Jo no crec en receptes màgiques ni universals. En aquest tema -assegura- sempre apel·lo a la realitat de cada família i a la coherència entre el que volem transmetre i el que fem. Si tenim un nen que no ha treballat al llarg del curs i li volem transmetre la importància de l’esforç, serà coherent que treballi a l’estiu. En canvi, si tenim un nen que ha treballat i ens sentim orgullosos de la feina feta, serà coherent prioritzar que gaudeixi de l’estiu”. Davant de la dicotomia, potser serà bo que abans d’incorporar els quaderns d’estiu a la rutina o d’eliminar-los, en parlem amb els mestres.

stats